Homenatge a l’autor de Capvespre en el desé aniversari de la publicació de la novel·la
Discret, callat, amb la mirada esquiva de la timidesa però, sobretot, gran persona. Josep Bertomeu Moll, llibreter i escriptor, va ser també un gran denier, un home compromés amb el seu poble i la seua llengua i un gran apassionat no només de la literatura, també de la música i de qualsevol expressió cultural. Així el descrigueren en l’homenatge que se li va retre dijous a la Biblioteca Juan Chabás de Dénia amb motiu dels deu anys de la publicació de Capvespre, la novel·la amb què va donar el salt a l’escriptura i que ara reedita Lletra Impresa Edicions.
Més que un homenatge, l’acte va ser un retrobament amb el Pep amagat entre una torre de llibres i una boira de fum en un racó de la llibreria; l’home atent i educat que observava i escoltava amb posat seriós; que gaudia de conversar i enraonar; i també, tot i que semblara que no ho gastava, de fer broma.
“Bertomeu pertany a eixos escriptors de raça que ho donen tot en una obra”
(Juli Capilla)
Amb la publicació de Capvespre l’any 2016, Josep Bertoemu i Juli Capilla, el fundador de l’editorial, rescataven de l’oblit un llibre que havia estat quatre dècades ocult. No va ser fàcil donar el pas per a l’autor, perquè a ell “només li valia l’excel·lència”, com deia Rosa Seser, directora de l’Arxiu Municipal de Dénia.
Perfeccionista i humil davant la tasca d’escriptor, era conscient de la importància de cada paraula, indicava Seser, qui el va conèixer bé durant els quatre anys que Bertomeu va treballar amb ella. “Les paraules no cauen del cel”, remarcava. I les de l’autor, les del seu llibre, van rebre el vistiplau de l’escriptora Maria Josep Escrivà, la seua mestra de valencià. El seu reconeixement li donaria via lliure per tirar endavant.
La novel·la de Josep Bertomeu i Lletra Impresa veien la llum al mateix temps. Ho farien també de la mà d’eixa editorial els dos llibres de Rafa Chirbes traduïts al valencià per Carles Mulet, La bona lletra i Les descàrregues del caçador. L’estimat Rafa Chirbes seria també l’autor del pròleg de Capvespre i la portada, com en la segona edició, és obra d’un altre bon amic, l’artista Antoni Mahiques Lattur.
Juli Capilla va remarcar l’èxit que va tindre una novel·la que el va deixar “atrapat, encisat i enamorat” des del primer moment. Aclamada per la crítica, també el públic es va aferrar a ella “com un bot salvavides”, convertint-se, afegia, en “un gegant de la narrativa del postfranquisme i la transició”. És l’única novel·la publicada per l’autor, “que pertany a eixos escriptors de raça que ho donen tot en una obra”, afirmava l’editor.
L’essència del caràcter
En la ment de tots els qui han conegut Josep Bertomeu queda clar que “a ell no li agradaria ser un mite”, com va assenyalar l’alcalde, Vicent Grimalt. Ara bé, no per això s’ha de deixar de reconèixer que va ser un gran intel·lectual ni el valor d’una novel·la que guarda l’essència del seu caràcter, afegia.
“Molts escriptors d’una sola obra han passat a la història”, afirmava -sabent que ell se’n riuria- Gustau Muñoz. Escriptor i amic de Bertomeu, va destacar la seua “visió literària profunda”, la seua personalitat humana i la seua vessant política. Junts van compartir moments durs del postfranquisme i la il·lusió per la construcció d’un país que potenciara la identitat i la cultura del poble valencià.
En la novel·la, explicava, es veuen reflectides algunes d’eixes experiències compartides en una València diferent. Llegir-la, assegurava, serà una gran descoberta per als nous lectors.
Rosa Seser animava a rellegir Capvespre, “una novel·la per a la qual el temps no passa” que està estructurada en 54 capítols de lectura molt àgil, precisava.
Crònica d’una generació, per a Joan Bertomeu Castelló rellegir la novel·la de son pare després de deu anys li ha permés connectar millor amb la seua obra i fer-ho amb major perspectiva històrica. Més que una història de vida, la descriu com un homenatge als desitjos i a les inquietuds que van marcar una generació.
Josep Bertomeu, deia el seu fill, va ser “un llibreter amb ànima d’escriptor”, un home amb talent que va viure en un procés d’aprenentatge constant envoltat de llibres. Ells van ser els seus mestres.
