Cristina Devesa: “Encara em desperte a les 5 del matí, tot i que ja no vaig al forn, perquè el cos està acostumat”
DÍDAC VENGUT
Cristina Devesa ja no té necessitat de posar el despertador però, tot i això, encara es desperta a les cinc de la matinada, que es diu prompte. El cos, segons diu, està més que acostumat. I tant perquè ha exercit com a fornera vora 35 anys i el seu és -o era, millor dit- un ofici de molt de matinar. Encara com li agrada molt llegir i per això es passa un parell d’hores més al llit. Si no pots tancar l’ull, una bona alternativa és entretenir-te amb un bon llibre. Fa no res, poc més d’un parell de setmanes, que ha plegat veles -per dir-ho d’alguna manera- no per voluntat pròpia sinó més aviat per necessitat. Té problemes de salut, a l’esquena, i feia temps que patia molt. “El metge em va dir que no agafara més de dos quilos però els sacs de farina pesen molt més”, diu mentre somriu. 
Si per ella fora, haguera aguantat un poc més de temps però li van fer una oferta per llogar el local i mantenir obert el forn. Ara bé, amb una condició i no era altra que fer el traspàs el més aviat possible. Una vegada consultat el tema amb els fills, Cristina va decidir no deixar passar l’oportunitat i obrir una nova etapa en la seua vida. No ha estat una decisió gens fàcil, més aviat tot el contrari, però no hi havia un altra i ara el negoci el porta Álvaro Gavilà, un home de Dénia que regenta també el forn de Moraira.
Sense perdre el somriure que la caracteritza, Cristina diu que “la veritat és que ha sigut una sort molt gran. Jo no tinc un relleu generacional, el meu fill i la meua filla volen ser mestres, i el més normal haguera sigut tancar el forn”. “Ara”, continua, “ell seguirà atenent la clientela i, a més, ha ampliat l’horari i la gamma de productes perquè jo estava a soles i arribava on podia”. La coca maria d’ametla era el seu producte estrella però també feia coques, mones i més coses, tot casolà i artesanal amb les seues mans. Va encendre el forn per última vegada per a coure les Dames, el dolç típic teuladí amb la silueta d’una dona que s’elabora a fi de celebrar la festa de Sant Blai, el 3 de febrer.
Allò que tirarà més en falta, segons les seues paraules, és el contacte diari amb la clientela perquè està molt agraïda. “No saps els missatges que he rebut i les mostres d’afecte de molta gent quan s’han assabentat que m’ho deixava”, diu amb la llagrimeta als ulls. També al forn va vendre un grapat de dècims de loteria de la banda de Teulada que van ser premiats amb 20.000 euros del sorteig de la Grossa de Nadal.
UNA HISTÒRIA DE VIDA
Els 35 anys vinculada al forn Rosita han estat “una història de vida”, clar i ras. Amb poc més d’11 o 12 anys ja ajudava en el forn dels que després serien els seus sogres, Pepe Buigues i Rosa Cano, a qui considera els seus mestres i referents més enllà de la fleca. Encara recorda la primera coca maria que va fer quan tenia 14 o 15 anys. “Ells estaven de viatge i la xica que venia el pa estava malalta. Em van encomanar una coca i pensava que el cor se m’eixia perquè estava molt nerviosa. Però va eixir molt bona i es va vendre tota”.
Quan es va casar va obrir el nou forn, Rosita II, a l’actual emplaçament de l’Avinguda del Mediterrani. Allí ha viscut experiències personals i professionals de tot tipus. Es queda amb les bones, “que han sigut moltes”, subratlla. Un ofici molt sacrificat i de moltes hores que ha afrontat molts anys a soles “perquè volia donar un futur als meus fills i eixe ha sigut el meu major sacrifici, fer les hores que foren necessàries i més”, assegura Cristina. No ha tingut mai vacances, com aquell que diu, “perquè quan és festa és quan més faena tenia i gràcies que m’han ajudat a portar-ho tot avant”, indica molt agraïda. A més, Cristina és una dona que participa de valent en totes les activitats que es fan al poble i sempre ha estat allà on li ho han demanat.
Cristina Devesa és la darrera representant d’una saga familiar que portava més de 75 anys en l’ofici. Ara plega veles, com hem dit abans, però ho fa amb orgull i satisfeta pel treball fet perquè s’ha dedicat de tot cor des de ben joveneta. La d’enguany ha estat l’última Dama.
