En l’actualitat, un dels majors desafiaments dels sistemes de salut i de la societat en general és aconseguir que les persones no sols acudeixin al metge quan ja existeix una malaltia, sinó que adoptin una actitud preventiva enfront de la cura de la seva salut. En aquest context, els cribratges preventius, també coneguts com a proves de detecció precoç, exerceixen un paper fonamental per a millorar la qualitat i l’expectativa de vida de la població.
La Dra. Yolanda Solabarrieta, especialista en medicina familiar i comunitària de l’Hospital HLA San Carlos explica que, “els cribratges preventius consisteixen en una sèrie d’exàmens mèdics realitzats a persones que, aparentment es troben sanes, amb l’objectiu d’identificar malalties en etapes primerenques o fins i tot abans que apareguin símptomes. Aquestes proves permeten detectar afeccions com el càncer, malalties cardiovasculars, diabetis, hipertensió o trastorns metabòlics, entre altres. La detecció precoç és clau, ja que moltes d’aquestes malalties poden tractar-se de forma més eficaç quan es diagnostiquen a temps, reduint complicacions, costos i conseqüències greus per al pacient”.
En el cas de malalties cròniques o greus, com uns certs tipus de càncer, un diagnòstic primerenc pot marcar la diferència entre un tractament menys invasiu i un complex, o fins i tot entre la vida i la mort. A més, en identificar factors de risc amb anticipació, els professionals de la salut poden recomanar canvis en l’estil de vida, com a millores en l’alimentació, augment de l’activitat física o abandó d’hàbits nocius, contribuint així a la prevenció real de la malaltia. 
La Dra. Solabarrieta diu que “malgrat els seus beneficis comprovats, moltes persones encara no realitzen revisions mèdiques preventives de manera regular. Això pot deure’s a la falta d’informació, la por a un possible diagnòstic o simplement a la percepció errònia que, en absència de símptomes, no és necessari acudir al metge. És important comprendre que moltes malalties es desenvolupen de manera silenciosa i només es manifesten quan ja han avançat considerablement. Per això, confiar únicament en l’absència de molèsties pot resultar un risc innecessari. D’una banda, els professionals de la salut han d’informar, orientar i facilitar l’accés a aquestes proves. D’altra banda, cada persona ha d’assumir un rol actiu en la cura de la seva pròpia salut, entenent que la prevenció és un acte de responsabilitat personal i familiar. Realitzar controls periòdics segons l’edat, el sexe i els antecedents mèdics no és un senyal de feblesa, sinó de consciència i cura”.
Els cribratges són una eina essencial per a la detecció precoç de malalties, la qual cosa implica un augment de possibilitat d’èxit en els tractaments.
“Hem de tenir hàbits saludables com fer exercici, cuidar l’alimentació, no fumar, etc.… i realitzar les proves de cribratge aconsellades pel metge per a una detecció precoç de malaltia en cas que n’hi hagués”, conclou l’especialista.
