Continuen els estudis sobre la repoblació d’una espècie molt estimada a la Marina Alta
A partir d’un projecte de l’any passat sobre la distribució de l’eriçó de mar, l’investigador Pablo Sánchez Jerez i el seu equip han centrat enguany la seva recerca, emmarcada en el programa R+D+I del Centre de Gastronomia del Mediterrani Gasterra UA-Dénia, en l’aspecte metabòlic i el sabor de la gònada. S’han comparat dues espècies i s’ha comprovat que una és herbívora i l’altra carnívora, la qual cosa fa diferent el seu sabor. Els consumidors s’inclinen per la primera, més suau i amb més gust a mar. Quant al sexe, des del punt de vista culinari, encara que externament no es diferencien, hi ha preferència pel sabor de les femelles. 
L’equip de recerca participa amb la Fundació Ocenogràfic en les campanyes de repoblació de l’eriçó. Partint de la solta d’individus juvenils i veient la taxa de supervivència, es pretén establir una espècie de protocol per a les soltes, de manera que l’esforç que es fa siga viable. Es tenen en compte factors com la presència d’adults d’una i de l’altra espècie, si ha de ser una zona amb predomini de posidònia o d’algar molt desenvolupat o si prefereixen roques o zones de còdols, per exemple.
Estela Carbonell explica que és difícil respondre a la pregunta de si tornarà a ser habitual veure eriçons taula. Primer s’haurà de determinar per què hi ha eriçons en unes zones i en unes altres no. “Són espècies molt sensibles i creiem que un dels principals problemes que hi ha està relacionat amb la densitat”, indica. Alguna cosa així com que perquè la població continue creixent ha d’haver-hi una densitat prèvia d’individus tant juvenils com adults en la zona. Si no n’hi ha, la població mai es recuperarà. Per això en aquestes repoblacions la idea és actuar en zones o punts on hi haja suficients individus i biomassa perquè la població cresca i exporte la biomassa a altres llocs. Un viatge lent que tal vegada permetria la recuperació. Però encara queden moltes preguntes en l’aire i molt a investigar.
