L’estudi arqueològic portat a cap a l’atalaia de la marjal dat el jaciment en el segle VII a. C.
Un estudi realitzat per l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA al jaciment del pla de la Muntanyeta Verda de Pego ha confirmat d’existència d’un poblat protohistòric datat entre els segles VII i VI a. C. que va decidir concentrar-se en l’atalaia de la marjal per a mantenir el control visual de l’entorn.
L’expedició arqueològica, present en eixe punt des de novembre, ha focalitzat els treballs amb proves de teledetecció que eliminaven la vegetació superior del recinte per a poder observar les restes. 
“Els descobriments realitzats en l’enclavament canvien la història de la zona, estem parlant dels orígens d’un poble, més gran que l’assentament d’Ambra” han afirmat els portaveus de l’equip per a posar de relleu el potencial que amb que compta el jaciment.
Les conclusions ha estat establertes arran dels vestigis que constaten la presència humana al final de la prehistòria, especialment en l’Edat de Ferro Antic. Entre ells, destaca una potent muralla de grans blocs de pedra calcaris lleugerament retallats de forma quadrangular, de més d’un metre d’amplària, que abastava al voltant de quatre hectàrees, inclosa tota la superfície de la Muntanyeta Verda.
Segons els experts, en eixe indret es resguardava una comunitat de rellevant importància en la zona, de fet, expliquen, va ser el primer poblat de rellevància de les Valls, dos vegades més gran que el Pego fundacional del segle XIII.
A més d’esta enorme infraestructura de pedra, també s’han trobat materials en la superfície que datarien l’inici de l’ocupació, com les ceràmiques a mà o les àmfores fenícies provinents de la costa andalusa. Vestigis que, a judici dels arqueòlegs, reflecteix l’intercanvi de comercial de productes amb els fenicis.
Així mateix, l’estudi ha tret a la llum restes de toves i de construccions de fang que van ser sotmeses a elevades temperatures, les quals, a judici dels tècnics, podrien ser la prova que l’enclavament va patir una destrucció violenta, fruit d’un atac, habitual en esta època. En concret, ha transcendit que en vora el 500 a. C. es va abandonar la zona i entre els segles I i II, abans de la conquesta romana, es torna a poblar la zona per a reconstruir la muralla amb enormes blocs de pedra.
Per a la regidora de Patrimoni, Laura Castellà, “esta troballa en la Muntanyeta Verda suposa un pas fonamental per a comprendre els nostres orígens com a comunitat, ja que Parlar d’un poblat urbà del segle VII a. C. és parlar de la memòria més antiga de Pego i Les Valls, una memòria que tenim la responsabilitat de protegir, estudiar i difondre”.
Segons apunta la també responsable del departament de Memòria Històrica “els descobriments confirmen que el nostre territori ja va ser un centre de rellevància estratègica i social molt abans de la fundació medieval de Pego, i conéixer esta història ens ajuda a reforçar la nostra identitat col·lectiva i a valorar el llegat que hem heretat”.
