La Regidoria de Patrimoni edita el llibre-catàleg de la pintora Carmen Server
La presentació del llibre-catàleg Carmen Server. La diversitat del pinzell ha confirmat l’aposta de la Regidoria de Patrimoni de Pego per a intentar perpetuar el llegat dels artistes pegolins més destacables mitjançant l’edició de la col·lecció Raigs de llum.
La iniciativa, coordinada des de l’Arxiu Municipal, ha estat justificada per la responsable de l’àrea, Laura Castella, en ares a que “el que queda escrit no s’ho emporta el vent”. 
L’acte ha estat presentat en primera instància per la professora Xaro Tomás Estalrich qui ha evocat l’elegància captivadora de la figura de la pintora per a remarcar que “ens convida a mirar més enllà de la forma i del color, a endinsar-nos en la seua mirada i a descobrir la bellesa que s’amaga en els detalls”.
Així mateix, ha incidit en la vessant docent de la pintora que, a partir de l’exitosa exposició de 2001, la va portar a exercir de formadora en el CEAM durant dotze anys. Etapa que, subratlla, és recordada per la protagonista com a una de les més plenes de la seua vida, pel fet que, a banda de dedicar-se a pintar i compartir els coneixements adquirits, li va donar la possibilitat de veure’s envoltada de persones que, com ella, adoraven el mon de l’art.
En eixe sentit, segons ha expressat davant del nombrós públic congregat a una presentació al saló d’actes de la Casa de Cultura ambientada amb una selecció de les obres més emblemàtiques de la pintora “hui no sols presentem la publicació d’un llibre, sinó també la trajectòria d’una dona exigent, perfeccionista, constant i exquisida, que ha sabut fer de la pintura un reflex de la seua sensibilitat i de la capacitat que té a l’hora de transformar sentiments en art”.
“LA DIVERSITAT DEL PINZELL”
Per la seua banda, Fernando Alemany, s’ha centrat en el plànol humà de la protagonista d’un volum estructurat al voltant de un apartat d’infància i joventut; Pego, el campanar i altres paisatges; pintura a l’oli -retrats, quadres de temàtica taurina, representació d’escenes animals i de caça, bodegons, imatges rústiques, marines, abstraccions, representació de flors en estil postimpressionista; tècniques diverses -pouring, patchwork-; menines i incursions per altres disciplines plàstiques com l’escultura, la ceràmica i el socarrat; exposicions, premsa -apartat integrat en la seua pràctica totalitat per reportatges publicats en CANFALI MARINA ALTA- i ensenyament i una galeria d’imatges familiars que integren el cercle més proper de l’artista.
En especial, ha subratllat la innata creativitat demostrada en un primer moment en el gremi de la perruqueria i, al remat, canalitzada cap al desenvolupament de les arts plàstiques. Aquestes últimes, amb els consells del llicenciat en Belles Arts, Rafel Ruiz, qui des del local de referència del mon de l’art a Pego que pels anys huitanta era la tenda El niuet, segons afirma, “ha estat el principal impulsor de la cultura a Pego, malgrat no haver-se-li reconegut”.
HIPERREALISME EN SÈPIA
Des d’eixe punt ha emmarcat la trajectòria de Carmen Server, en un perfeccionisme “que la porta a aguantar hores de silenci davant del llenç lluitant contra la por del primer traç i contra la temptació que passa moltes vegades pel cap d’abandonar l’obra, perquè aprèn que tot no serà inspiració, sinó en ocasions frustració i la disciplina de corregir, esborrar i tornar a barrejar colors fins a trobar la tonalitat justa”. Amb tot això, ha incidit en la versatilitat i constància de l’autora per a significar que “cada obra de les seues porta en sí un dens estudi i trossos d’ànima perquè es per a ella un refugi quan els dies es tornen grisos i sap que serà memòria quan no quede ningú com a explicar-la”.
Per la seua banda, la veterana pintora ha agraït la sensibilitat del responsables de l’Ajuntament per posar en valor la seua extensa obra, la tasca de l’arxiver Joan Miquel Almela per coordinar el volum que la recull, el qual ha quedat complementat amb articles de la referida Tomás Estalrich, de la doctora en Filologia Hispànica, Carmen Alemany Bay, i el redactor d’aquest periòdic, J. J. Mas.
