El que en l’actualitat s’ha donat en anomenar “comerç de proximitat” era una constant dels pobles menuts fins fa pocs anys amb aquelles “venderies” que, abans de que arribaren primer els supermercats i després les grans superfícies, sortien de les més elementals necessitats d’abastiment als seus habitants en tot allò que no donava la terra o els animals domèstics per a consum. En concret, a Benidoleig, no hi ha pràcticament ningú dels que passen dels cinquanta anys que no recorde la tenda de la tia Amparito “la del Felip” al carreró, la de Miguel “de Clara” i Paquita “Pereantoni” al carrer de l’Empedrat, la de ca Gabrielita al de Baix, la de Rosita “Jesús” al Castell, la de Julieta “la del Marí” al carrer de Dalt o les de Gloria a la carretera o Teresita “Guarero” a les “Cases noves”. Aquesta última amb el format carnisseria que competia sanament amb la d’Aurora a la plaça de la Senyoria o amb la de Paquita “Borumbot” enclavada al carrer que, encara hui, millor conserva el tipisme del casc antic amb guarda-rodes de pedra picada a les portalades que, emmarcades algunes en aquelles brancalades que foren obra dels picapedrers de La Xara, per a rematar les façanes de pedra i morter de calç que obrin el raval de La Costereta.
LA LLIBRETA DEL FIAT
Totes elles, junt amb la inevitable balança per a vendre a granel com a imprescindible part del mobiliari, formen part encara hui d’eixe imaginari local que completa el forn de llenya del “Sou” -que es l’únic establiment que encara perviu de la mà dels nets del matrimoni entre la tia Doloretes “la Soua” i el ti Batiste “Serila”, els quals li han donat continuïtat al sacrificat l’ofici que els porta a alçar-se de matinada per a tindre el pa llest a primera hora de cara a Benidoleig i a la resta de La Rectoria-, tenien com a denominador comú el que també els ha pegat ara per batejar com a “servei personalitzat”, però amb el valor afegit que comportaven aquelles llibretes de dos renglons en les que apuntaven als que tenien no tenien més remei que fiar a l’hora de no poder pagar la compra -en moltes ocasions- fins que no arribara la collita- dels limitats productes que posaven a disposició dels seus conveïns. 
Doncs evocar eixa essència tan particular és en definitiva el que guia l’organització de la Fira de Comerç local, a la que els responsables de l’Ajuntament han optat per afegir el concepte d’associacions per tal de revestir del necessari dinamisme a un esdeveniment que s’ha convertit al llarg de la desena d’edicions en la tercera pota de les jornades socials més rellevants de l’any al municipi junt amb les festes patronals i la festa de Sant Vicent a la Cova de les Calaveres.
Així, els vint-i-huit estands han agrupat al escassos establiments locals subsistents a la remodelada plaça de la Diputació, reforçats per altres de la comarca especialitzats en determinats productes i pels diferents col·lectius que han comparegut per a reafirmar l’autoestima de eixos voluntaris que integren les Ames de Casa, el Club de Pensionistes, l’AMPA del col·legi Mestral, l’Associació veïnal, l’Agrupació Musical “El Seguili”, Protecció Civil, o el col·lectiu Tot pels bous.
Tot això, a banda del desplegament de la nombrosa Comissió de Festes de 2026 per a assumir la part gastronòmica d’una fireta que ha gaudit d’animació nadalenca amb el Pare Noel per anticipar les festes més entranyables de l’any.
A tots ells i al col·lectiu de Protecció Civil el regidor de Festes i Turisme, Lucas Alberola, els ha agraït la seua disposició per a iniciar una nova dècada com a referència comercial i de l`esplai de l’interior de la comarca a la tardor.
