L’exercici polític 2025 a Ondara ha estat certament controvertit. Primer per l’ajornament en l’aprovació dels pressuposts que es va produir en primavera, quasi al mateix temps de l’obertura de portes del Centre de Dia, després al sorgir qüestions com el retorn de les corregudes de bous al municipi, per a acabar amb la polèmica de l’IBI i la retirada del debat de la previsió de despeses i ingressos configurada per l’equip de govern de cara al proper any.
L’alcalde, José Ramiro, aborda totes eixes circumstàncies en el balanç de l’any per a CANFALI MARINA ALTA junt a altres aspectes clau per al futur del municipi com la gestió de l’aigua, les actuacions urbanístiques, els reptes socials i la continuïtat d’un projecte que marquen la costera avall de la present legislatura.
PREGUNTA: L’any passat parlàvem de la incògnita sobre l’aprovació dels pressupostos. Finalment es van aprovar en març. Vostè afirmava que 2025 podia ser l’any de l’aigua si hi havia partida per a la reversió de la concessió. Què ha passat? 
RESPOSTA: L’aprovació dels pressupostos de 2025 va demostrar la voluntat negociadora de l’equip de govern, i de l’alcaldia concretament. Tant és així que cal recordar que van ser aprovats per unanimitat de tota la corporació, cosa que no havia passat mai en la història d’Ondara. Sempre s’ha dit que l’alcalde fa i desfà, però la realitat és que treballem per aconseguir consensos per a millorar la vida dels nostres veïns i veïnes i fer avançar el poble. Pel que fa a l’aigua, l’ajornament s’ha degut a un informe tècnic que recomanava fer el canvi a partir de l’1 de gener del següent exercici, per evitar problemes de facturació i subrogació de personal a mitjan any. Així que el repte de l’aigua l’afrontarem a partir de gener, l’empresa pública SINMA ja està preparada per a fer-ho.
P: A la tardor va sorgir la polèmica sobre la baixada de l’IBI per a 2026. L’oposició diu que és viable, però l’informe jurídic apunta que només seria possible amb retallades dràstiques. Com està el tema?
R: L’IBI és l’impost més just: paga més qui té més propietats o qui té la propietat més gran, en canvi, qui té poques propietats o no en té, paga poc o res per tots els serveis que presta l’Ajuntament d’Ondara. La baixada imposada pel PP i Compromís no té altra finalitat que dificultar la gestió del govern. Si es redueixen ingressos, cal retallar serveis. A més, les esmenes que ha presentat l’oposició al projecte de pressupost de 2026, afecten directament a cultura, festes, promoció econòmica i turisme. En definitiva, es vol beneficiar els que més tenen a costa de reduir polítiques que repercuteixen en la gent del poble.
P: Què suposa per a l’Ajuntament perdre 391.000 euros d’ingressos en 2026?
R: Suposa retallades, perquè no es pot fer el mateix amb menys diners. L’equip de govern havia previst reduir un 8% les regidories, mantenint intactes Cultura, Educació, Benestar Social i l’aportació a les Escoles Esportives, les nostres línies roges. També reduir més d’un 60% les inversions, renunciant a projectes com la Relació de Llocs de Treball o les pistes de pàdel. Les esmenes de Compromís i PP, en cas d’acceptar-les, obligarien a pujar impostos en 2027 per cobrir l’augment dels salaris dels funcionaris públics si s’aplicara la RLT. És una incongruència que només perjudica el poble que li posa el fre de mà per a continuar avançant.
P: Això aboca a una pròrroga del pressupost?
R: Era un dels escenaris possibles. Els pressupostos de 2025 van ser els millors de la història d’Ondara i, si van ser aprovats per unanimitat, per això entenem són vàlids per continuar treballant.
P: Parlem de la cessió obligada de la plaça per a novillades, imposada per la Generalitat. Quina és la seua opinió?
R: No té sentit recuperar corregudes de bous a Ondara quan fa més de vint anys que no són rendibles i que si ara ho són, és gràcies a les subvencions que els dona la Generalitat Valenciana. El PSPV va votar a favor per imperatiu legal, per evitar denúncies, mentre PP i Compromís es van abstenir. Cap partit volia corregudes amb mort, molt diferents de la tradició festiva local. Açò demostra que les prioritats del Partit Popular i Vox en la Generalitat Valenciana són qüestionables: ¿bous o més personal sanitari i d’emergències?
P: En l’àmbit urbanístic, què destacaria de les actuacions al Xopar i al sector 9A?
R: Estem donant passos per aconseguir un poble més amable. Al Xopar hem buscat una solució viable per evitar la degradació d’una zona afectada per normativa d’inundabilitat i que es puga millorar la part nord del Bari del Crist amb una eixida digna cap a Doctor Fléming. Al sector 9A hem reactivat un espai per construir 30 vivendes -12 de protecció oficial-, traslladar una gran superfície que afecta la mobilitat en el poble i crear un parc públic. Sense deixar de treballar en millores d’accessibilitat i en la unificació dels centres escolars, projectes imprescindibles per a este 2026.
P: La remodelació de l’Espai Català ha generat debat. Quina repercussió té?
R: L’oposició critica l’adquisició, però va votar a favor de la venda de la parcel·la municipal que anava lligada a eixa compra. L’Espai Català ens ha permès estalviar 33.000 € anuals en lloguers i centralitzar serveis, com el futur trasllat de la ràdio, a més de tindre un edifici municipal en un lloc més accessible per a la ciutadania. L’opció de compra per 360.000 euros és una inversió estratègica.
P: Com ha quedat el Pla Edificant?
R:Davant les retallades del govern de la Generalitat, hem aconseguit salvar les obres als col·legis Sanchis Guarner i Marjals, però no les de l’IES Xebic per falta de temps. El govern valencià ha prioritzat altres coses, com els bous, en lloc de les instal·lacions educatives.
P: En l’àmbit esportiu, s’ha creat l’Associació d’Escoles Esportives. Què suposa?
R: Era una voluntat de l’alcaldia des de fa anys. Sempre he respectat l’autonomia de les regidories, i ahí entrava la negativa de Compromís al model de gestió més participatiu, com és el que s’ha posat en marxa. Ara, amb la delegació en mans del PSPV, s’ha pactat amb les famílies un model més eficient, amb millores com la figura del segon entrenador gratificat, l’agilització de la compra de material i nous equipaments, gràcies al conveni de col·laboració amb l’associació.
P: El Centre de Dia ja és una realitat. Com valora aquest projecte?
R: Ha estat un dels projectes més il·lusionants que he dut a terme com alcalde. En abril vam obrir un espai adaptat que millora el benestar dels nostres majors i que està tinguen una acollida magnífica, tant per a les persones usuàries com per a la ciutadania, que sap que a Ondara cuidem als nostres majors.
P: Públic o privat? Quin model defensa per a aquest tipus d’infraestructures?
R: Ondara té la Fundació Mare de Déu de la Soledat, amb quasi cent anys d’experiència i arrelament social. A més, la Residència que està gestionada per a Fundació ha sigut i és un model òptim per garantir qualitat i proximitat, per tant, ací al nostre poble apostem per fer les coses bé de la mà de la Fundació.
P: Què espera del que queda de legislatura?
R: Continuar treballant pels veïns i veïnes: regidories de barri, parc de Tossals, accessibilitat, unificació escolar i millores en polígons per atraure inversions. Ondara s’ha convertit en un pol d’atracció social, cultural i econòmic, entre altres, gràcies al treball dels darrers anys amb serveis a la ciutadania de qualitat i gestions estratègiques, que malgrat l’oposició i la seua voluntat de retall, continuarem duent a terme.
P: Optarà a la reelecció?
R: Encara és prompte. Ho decidiré amb l’Agrupació Socialista d’Ondara quan arribe el moment.
