Casa Meua és Casa Teua visita aquest mes un de les icones dels Gires i de la cuina marinera
Deixar el seu poble a Jaén als 16 anys per a anar a treballar de cambrer a més de cinc-cents quilòmetres de distància seria per a molts un atreviment. Canviar l’hostaleria 16 anys després per l’ofici de jardiner, un altre. I fer-se càrrec d’un restaurant en Les Rotes, una aventura de risc que -afortunadament per a ell, la seua família i els nostres paladars- li va eixir bé. La història de Javier Alguacil té molt de valentia i de passió, d’amor i afecte per l’ofici i també d’agraïment als qui l’han envoltat. El seu nom i el de la seua esposa, Julia Lozano, mestra dels arrossos, estan lligats al restaurant El Faralló i a un producte, la gamba roja, que el converteixen en icona de la cuina marinera de Dénia.
En El Faralló aterra aquest mes de novembre el programa Casa Meua és Casa Teua de Els Magazinos, que, junt amb Cerveza Túria, vol reconéixer el treball de les famílies hostaleres que han fet de la cuina de Dénia una carta de presentació i de productes com la gamba -aquest és el cas- una senya d’identitat.
La família Alguacil Lozano no sols sap com tractar el producte. També a la gent que freqüenta el seu local, un establiment que s’ha guanyat un nom i que -amb una trajectòria de poc més de 25 anys- és ja un clàssic on gaudir del millor que ofereix el Mediterrani. Frescor i proximitat són dues característiques de la seua carta. Professionalitat i afecte, la qual cosa millor defineix allò que s’emporta el comensal d’afegit. Alguna cosa que els qui regenten el negoci cuiden i que, en els temps que corren, és d’agrair.
Javier Alguacil i Julia Lozano -Javi i Juli- es van fer càrrec del Faralló al març de 2001. Era un restaurant de llarga trajectòria, situat en un lloc privilegiat i tranquil, que es traspassava. Van veure l’oportunitat de muntar-se el seu propi negoci. Això sí, “sense complicacions”, explica ell.
Al principi se servien aperitius i arrossos. No hi havia gamba. Però un dia, un client que celebrava el seu aniversari va reservar taula per a quatre persones i va voler incloure-la en el menú. El propietari del restaurant volia que s’anara satisfet. Si volia gamba, la tindria. Així que va tirar mà del seu proveïdor habitual, Pescados Mestre, perquè li la subministrara. Ell sabia com tractar-la, no necessitava més.
Va ser la primera d’altres ocasions i de molts altres compromisos salvats amb l’ajuda d’algú del gremi de la restauració. Recorda Javier Alguacil que José Vicente Cholbi ‘Vareta’ el va traure més d’una vegada d’una dificultat facilitant-li la gamba de Dénia. Va ser ell qui li va aconsellar que començara a anar a la llotja i a incloure-la en la seua oferta. Des de llavors, i sempre que hi haja en el mercat, assegura, “a la nostra casa no falten les gambes”. De fet, com ell diu, “la gamba és l’estrela de Dénia i de la nostra carta”.
Dos grans mestres
A Javier Alguacil el món de la gamba no li era alié. Va tindre un gran mestre, Pepe Piera ‘El Pegolí’. Va arribar a la seua casa al maig de 1984, quan a penes tenia 16 anys. Procedia de La Puerta de Segura, un municipi de Jaén en el qual ja havia entrat en contacte amb l’hostaleria. Amb 12 anys, en eixir del col·legi ja li agradava acostar-se al casino del poble per a tirar una mà en la barra. Als 16, va començar a treballar en un hostal que en temporada de caça era freqüentat per veïns de Dénia. Allí va conéixer a Pepe ‘El Pegolí’, en el restaurant del qual ja treballava la filla de la cuinera de l’hostal. Una nit, estant de xarrada, li va oferir també a ell la possibilitat de fer-ho.
No s’ho va pensar dues vegades. “Si jo guanyava 20.000 pessetes al mes i la cuinera de l’hostal 30.000”, conta Javier, “la seua filla en guanyava a Dénia 60.000”. Ahí va començar tot.
El jove de Jaén va arribar com a cambrer al restaurant El Pegolí sense plantejar-se si més no quant temps es quedaria a Dénia. La cosa es va allargar.
Al principi dormia en el restaurant, on es van habilitar unes habitacions per al personal. Va estar 16 anys treballant amb els Piera Sendra, en els quals va trobar una segona família. “Pràcticament m’he criat allí”, afirma. Encara hui, la relació que manté amb Lina Sendra, Mari Ángeles i Mari Luz Piera Sendra és excel·lent.
Va ser en El Pegolí on Javier Alguacil va aprendre a bullir la gamba. Ajudava a Pepe a fer-ho i a preparar el caldo per als arrossos quan arribava de la subhasta. “Hi havia gamba a mansalva, molta, no com ara”, indica el propietari del Faralló.
No sols això ha canviat. També el mode de preparar-la, “tot ha evolucionat”. Menys una cosa, “el mimo” amb el qual la tracten els mariners de Dénia. “No és el mateix comprar-la en un altre lloc, la diferència es nota”, confessa, “i quan hi ha parada biològica, ho passem malament”.
En El Pegolí “es treballava molt i també s’aprenia molt”, sosté. Pepe va ser un dels seus dos grans mestres. El segon, Tomás Arribas. “Els millors”, afig amb convicció.
L’any 2000, Julio Aracil va voler deixar l’hostaleria i es va passar a la jardineria. Amb tres fills -el xicotet nounat- es va veure obligat a fer extres. Va compatibilitzar el treball de jardiner amb les hores extra en el Restaurant El Poblet, que portava Arribas.
Va comptabilitzar 28 extres el mes d’agost. El treball ho absorbia tot. No hi havia temps per a la família. Així que Javier i Julia es van plantar donar un nou gir a les seues vides. El Faralló es traspassava. Era una oportunitat.
Units per l’hostaleria
En El Faralló, els productes de la mar i els arrossos són la base d’una oferta que no s’ix del clàssic, que és precisament el que la fa especial en una cuina cada vegada més estandarditzada. Javier va aprendre de Pepe El Pegolí a assecar bonyítol i a preparar la tonyina de sorra. No s’atreveix amb la ‘hueva’, que el mestre brodava, però li agrada servir als seus comensals les salaons junt amb el producte fresc de mercat.
Si en l’oferta gastronòmica general cada vegada és més difícil trobar el que ens fa diferents, Alguacil tira també en falta una altra cosa en la restauració: la professionalitat, la proximitat i la confiança. “És una cosa que no es cuida, cada vegada menys”, precisa.
D’aquests 25 anys de trajectòria en El Faralló s’emporta l’afecte de la clientela i la satisfacció de veure asseguts en la taula als fills i nets de famílies que han gaudit de la seua cuina durant aquest temps.
Però, sobretot, la satisfacció de tindre una família molt unida entorn al restaurant. D’un mode o un altre, i en major o menor mesura, tots els seus membres estan lligats a ell.
El fill menut, Sergio, va estudiar un grau de Gastronomia i Management Culinari en GASMA i va estar set mesos en el Celler de Can Roca. Ara està en la cuina amb Julia, la matriarca de la família.
Alejandro, el mitjà, és aficionat als vins i, després de cursar estudis de Dret, va triar quedar-se a treballar en sala. Només el fill major, Javier, ha encarrilat la carrera professional al marge de l’hostaleria. És arquitecte, encara que se li donen molt bé els arrossos “i si ha de vindre a tirar una mà, ho fa”, explica el pare. “Vaig voler que tots tingueren un grau universitari”, puntualitza, “i que després cadascun prenguera la seua decisió”.
Així que la continuïtat del Faralló amb la família Alguacil Lozano sembla estar assegurada. En aquest cas, treball i família no estan renyits. “Tots coneixen bé la professió i estan molt compromesos”, afig el pare, “veure a la família tan unida és molt bonic”.
El menú del sopar del dijous 26, a les 21h., en El Faralló:
Còctel de benvinguda amb anxova sobre pa brioix i mantega d’anxova, ensalada russa de gambita de Dénia, tàrtar de quisquilla, croqueta d’olla, croqueta de gamba de Dénia; Per a continuar: polp sec, marisc de Dénia bullit i guisat mariner de sépia; Per a postres: pastís de carabassa i xocolate, amb gelat, i café. Maridatge: Cerveses Túria Torrada i Túria Stark la rossa, vins i refrescos. Preu: 80€. Reserves: 966 43 06 52.






