Hi ha biblioteques que són molt més que una successió de prestatgeries. Són un retrat íntim de qui les ha anat construint, una manera de mirar el món i, de vegades, també la memòria d’una vida sencera. La de Júlia González és una d’aquestes. El pati de la Llibreria Llopis de Pedreguer es va convertir en l’escenari d’un viatge per les lectures, les conviccions i les lluites que han marcat la seua trajectòria, en una iniciativa de la propietària de l’establiment, Maria Martí, per a acostar al públic les biblioteques particulars de persones vinculades al municipi.
L’acte va comptar amb la participació de l’escriptor Carles Mulet i d’Anna Mari Andrés, com a col·laboradora, a més de les intervencions de la protagonista i de la seua filla, Natàlia Miralles. Mulet va dibuixar el perfil d’una dona compromesa amb la cultura, la política, les classes populars i els pobles oprimits, però també amb Pedreguer i la seua gent. Quatre fils condueixen l’exposició: la literatura, el feminisme, la política d’esquerres i els autors i autores locals, acompanyats de fotografies i records personals.
Als 79 anys, González va anar obrint les pàgines de la seua pròpia història. Va recordar aquella veïna, Pepa, que li va ensenyar a llegir a la infantesa, a Salamanca, i les lectures clandestines de joventut, quan Marx, Bakunin o Rosa Luxemburg circulaven en cercles de discussió política. Després vindrien Pedreguer, on va arribar el 1972, el descobriment del valencià i l’interés per la realitat del poble sahrauí. I, sobretot, el feminisme, que acabaria ocupant un lloc central en la seua vida i en les prestatgeries, cada vegada més poblades de llibres escrits per dones.
«Els llibres m’han fet lliure», va confessar. Una frase que resumeix una manera d’entendre la lectura no sols com a coneixement, sinó també com a eina per a qüestionar, créixer i defensar les pròpies conviccions.
La seua filla Natàlia va posar el contrapunt més emotiu a la trobada. Va parlar d’una casa sempre envoltada de llibres i d’una mare que ha trobat en les pàgines una manera de relacionar-se amb el món. Perquè aquesta biblioteca no és només la col·lecció de lectures de Júlia González: és, sobretot, el relat d’una dona que ha llegit, ha lluitat i ha deixat empremta en moltes altres dones.
