Gata posa en marxa un projecte pilot per a prevenir els incendis virulents
La falta de relleu generacional amenaça l’ofici de pastor a la Marina Alta. No és un cas aïllat. Però les seves conseqüències són més que visibles. Els ramats no pasturen per la muntanya i la massa forestal és cada vegada més densa. La transformació del paisatge i la pèrdua de biodiversitat, amb el consegüent augment del risc d’incendis, són evidents. Un grup de vint vaques pastura prop de la Font de la Mata de Gata. Van arribar a principis de setembre amb la missió de reduir la vegetació baixa, de la qual s’alimenten. És un combustible molt eficaç en cas d’incendi i combatre-la pot reduir notablement la virulència del foc. Les han batejades amb el nom de “vaques bomber” i formen ja part del paisatge del Tossal del Moro. 
Els projectes de gestió agroforestal amb bestiar, en aquest cas vaques nodrisses, no sols cal entendre’ls com una eina per a disminuir el risc d’incendis forestals. Són també un instrument de foment del sector ramader i, per tant i a llarg termini, de diversificació econòmica.
Joan García (Pedreguer), Tomás Llull (Dénia) i Fran Panella (Piles) representen a tres generacions de ramaders. Han constituït una societat, Agropecuària Marina Alta, S.L., que desenvolupa el projecte de gestió de la muntanya que ha implementat l’Ajuntament de Gata. “Cada vegada som menys”, explica Joan, el més jove, que no veu fàcil la subsistència de l’ofici. Sobretot, per la falta de vocació.
El seu és un cas curiós. Va cursar estudis de formació professional agrària. Li tirava la terra, però també els animals. A la seua casa va haver-hi cabres, però mai vaques. Fins que es va decidir a muntar la societat amb els altres dos socis.
Fran, el major dels socis, ha criat cabres, ovelles, cavalls i, des de fa uns deu anys, també vaques. Tomás condueix un ramat de cabres amb el qual desenvolupa el projecte de pasturatge ecològic de l’Ajuntament de Xàbia al Parc Natural del Montgó. És nou en això del pasturatge amb vaques però la finalitat de tots dos projectes és la mateixa: reduir l’acumulació de vegetació baixa, mantenir l’ecosistema i prevenir incendis forestals virulents.
La societat compta ja amb més de 80 vaques. Tenen el corral base a Pego, on troben bones pastures durant l’estiu. A la fi de setembre, les vaques que pasturen en la marjal es traslladen a un altre lloc. “La marjal és bona a l’estiu perquè és un lloc fresc per a elles, però quan s’asseca el senill s’han de traslladar”, explica García.
Les seves les portarà a l’Orxa. Però no totes. Les més joves o les que necessitin una ajuda alimentària es quedaran en el corral. Tampoc, si s’adapten bé, les de la Font de la Mata. “Aquí hi ha molta varietat botànica”, afegeix, “i des d’ajuntament se’ns estan donant moltes facilitats”.
El ‘xivato’
L’Ajuntament de Gata s’ha acollit a una subvenció de la Diputació d’Alacant destinada al pasturatge amb bestiar extensiu per a posar en marxa el projecte. Ha estat gestionada a través de la Xarxa Agrícola Marina Alta, que s’ha fet càrrec també de la redacció del projecte.
Pràcticament, les vaques campen a pler durant tot el dia. Busquen abric en els arbres per a protegir-se del sol o quan les condicions meteorològiques empitjoren.
Són vaques manses, inofensives, acostumades a la presència humana. “Però no els agrada que les molesten ni que les toquen”, puntualitza Agustí Espí, tècnic de la Xarxa Agrícola. D’això i de la seva presència adverteixen uns cartells on s’informa de l’obligatorietat per als qui passegen per la zona de portar als gossos lligats per a no molestar-les.
No hi ha cap element físic que delimite l’área de pasturatge. El corral, per així cridar-lo, és virtual. Les vaques porten un GPS que permet tenir-les controlades a qualsevol hora. A través del mòbil, el pastor pot saber amb precisió on estan i fins i tot si hi ha hagut alguna variació en la temperatura del seu cos.
Si les vaques intenten sobrepassar els límits del corral virtual, el GPS emet un so i, si és el cas, una petita descàrrega elèctrica que les fa retrocedir. Es carrega amb energia solar i és l’acuseta perfecte per a saber quan alguna cosa no va bé.
“Si no hi ha moviment o si hi ha un canvi de temperatura, per exemple quan estan malaltes o van a parir”, el detectes immediatament”, comenta Joan García.
Una nova rutina
La tecnologia ha portat amb si canvis en la rutina diària del pastor. “Abans t’aixecaves i t’anaves a pasturar amb elles -conta Joan- però ara, el primer que fas és mirar el mòbil per a controlar les vaques, comprovar que totes estan en moviment i que no hi ha variacions en la temperatura”.
El pastor no necessita fer-se acompanyar per un gos. Això sí, tots els dies es desplaça fins a Gata per a comprovar que les seves vaques tenen aigua suficient i pinso, “un suplement necessari per la seva aportació de proteïnes i quan la muntanya està més seca”.
Els animals precisen també d’un control veterinari. Cal vacunar-los i desparasitar-los de manera periòdica. I el pastor també s’ha d’encarregar de procurar-los aliment i palla dins i fora del corral.
Els començaments no són fàcils, relata Joan, “però a mi m’agrada aquest treball”. Cal fer paperasses i molta inversió fins a aconseguir una estabilitat i que l’ofici sigui rendible.
Cada vaca jove suposa una inversió de prop de 1.000 euros. No podran quedar-se prenyades fins que tinguin any o any i mig. Són futures mares que pasturen per la muntanya i que actuen com a desbrossadores o tallafocs naturals.
