Ratifica la pena de 15 mesos de presó i el pagament d’una indemnització de 12.880 euros per delictes d’odi i lesions psiquiàtriques
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a l’ex policia local de Dénia Eugenio Crespo Company per un delicte d’odi de caràcter homòfob contra Javier Scotto, regidor de Seguretat Ciutadana, Igualtat i Diversitat. Se li ha imposat 15 mesos de presó i l’obligació de pagar 12.800 euros com a indemnització.
La sentència, a la qual ha tingut accés Canfali Marina Alta, és ferm i per tant no pot recórrer-se. Els fets provats expliquen que va haver-hi una prolongada estratègia de menyspreu i fustigació iniciada en l’estiu de 2016 per Eugenio Crespo, qui aquell moment era agent de la Policia Local. L’Ajuntament de Dénia va impulsar mesures de conscienciació social i l’habilitació de passos de vianants amb els colors de l’arc de Sant Martí en suport a la diversitat, però el policia local va canalitzar la seua animadversió cap a estes iniciatives a través de comentaris públics en la xarxa social Facebook. En estes publicacions, el condemnat va abocar expressions de marcada
connotació homòfoba, qüestionant les polítiques d’igualtat i dirigint advertiments intimidatoris directes cap al regidor sota el pretext de desacreditar la seua gestió política. Per exemple, Crespo va escriure el següent: “Pintar els passos de vianants de colorines amb diners públics en comptes de pintar passos de vianants on realment fa falta és sens dubte una gran preocupació per al col·lectiu gai, però les seues cases i amb els seus diners públics no les pintes de colorines les seues façanes, per què serà, no serà per por de que els diguen marietes i sàpien qui són, a més si pintaren les seues cases podrien aconseguir nuvi més fàcilment sense necessitat d’enmerdar a les persones que no es fiquen amb ells i que es veuen afectats pels seus actes”. I va afegir: “Compte, Javierín, estàs sembrant discòrdia i malestar; com diu el refrany, colliràs el que hages sembrat”.
La gota que va omplir el got es va produir durant el ple celebrat el 28 de desembre de 2017, Eugenio Crespo es va presentar amb «una jaqueta que ocultava la vestimenta que cobria el seu tors, i després de col·locar-se en la part posterior del centre de sala i enfront del seient que ocupava el regidor de Seguretat ciutadana […], es va retirar la peça d’abric, deixant al descobert una samarreta negra de mànega curta, amb lletres impreses en color groc-daurat, contenint la següent expressió: ‘MARICONA’, sent llegit i observat per la víctima…, així com les restants persones presents en la corporació.” Així s’arreplegava en la sentència del jutjat penal de Benidorm, que ara ha sigut ratificada.
En el juí el policia va reconéixer haver portat la samarreta, si bé va intentar aclarir que portava la paraula “Marcona”, en homenatge a l’ametla típica amb la qual s’elabora el torró, ja que eren les festes de Nadal. En realitat, La lletra “i”, entre “mar” i “cona” estava escrita en una grandària més xicoteta. Però tots van entendre que era “maricona”. Lluny de tractar-se d’un episodi aïllat de crítica política emparada per la llibertat d’expressió, els tribunals han subratllat de manera categòrica que les conductes de l’acusat van excedir amb escreix els límits constitucionals. La sentència d’apel·lació remarca que la normativa protectora busca emparar als col·lectius tradicionalment vulnerables enfront del discurs de l’odi, delimitant amb precisió els contorns del dret a la lliure expressió: “La tipificació de l’article 510 es construïx sobre la necessitat de dotar d’especial protecció a grups vulnerables davant formes d’expressió que els humilien o els col·loquen en la diana de comportaments violents en funció de patrons que singularitzen als seus membres […] sense que la llibertat d’expressió puga justificar en cap cas una espècie de dret a l’insult.” La justícia també considera provat que la persistència dels atacs i la constant exhibició d’animadversió cap a l’orientació sexual públicament coneguda de la víctima van generar conseqüències directes sobre la salut del regidor. L’informe mèdic forense i la documentació clínica incorporada a la causa van acreditar que Javier Scotto va patir un trastorn adaptatiu amb alteració mixta d’emocions i conducta. La gravetat del quadre clínic va requerir assistència mèdica prolongada, tractament farmacològic amb ansiolítics i antidepressius, així com sessions especialitzades de psicoteràpia i teràpies d’acceptació durant un període de 172 dies. Durant la instrucció i les successives fases processals, la defensa de l’agent va intentar rebatre l’autoria dels missatges telemàtics al·legant una suposada usurpació de perfil, a més de qüestionar la lectura de la inscripció en la peça exhibida en el ple i apel·lar a dilacions indegudes. No obstant això, els magistrats van desmuntar cada un d’estos arguments en constatar la coherència de les testificals dels assistents, els informes pericials i les gravacions audiovisuals de la sessió plenària. La Sala destaca que l’autenticitat i la lògica incriminatòria quedaven plenament acreditades mitjançant la correlació entre el malestar sindical expressat formalment per l’agent i el contingut exacte de les seues publicacions en la xarxa social.
A més, a Eugenio Crespo se li ha imposat una inhabilitació especial de tres anys per a exercir professions o oficis educatius en l’àmbit docent, esportiu i de temps lliure. Respecte a la indemnització, 6.880 euros corresponen a la compensació per les lesions físiques i psíquiques patides i 6.000 euros pel dany moral.
