El 29 de gener d’aquell any és elegit alcalde Rafael Bordehore Romany. Poc li durà el càrrec, perquè la República no trigava en ser proclamada, com tots sabem, i el 16 d’abril, compareixien un grup de representants polítics locals, majoritàriament d’esquerres -republicans, socialistes…- i en sessió extraordinària constitueixen la nova Corporació amb l’Alcaldia de José Calafat Cabrera i els tinents d’alcalde Diego Ivars Perles, Manuel Llambies, Antonio Cabrera i Agustín Pardo Mulet.
Ja a primers d’any havia sorgit un conflicte amb ciutadans estrangers, que obligaren a l’anterior alcalde a dirigir-se al Governador Civil sol·licitant s’interessara d’autoritats diplomàtiques i consulars alemanyes els tràmits necessaris per evitar o restringir l’estat d’indigència d’estrangers, principalment d’aquella procedència, que venien presentant-se a l’Alcaldia sol.licitant socors. Estàvem vivint una crisi fortíssima nascuda del «dijous negre de Wall Street», del 29. I així s’enviaven escrits al president del Consell de Ministres, al Ministeri de Foment i a la Diputació demanant el foment d’obres públiques davant la greu crisi de treball. El 27 de gener, abans encara de la proclamació de la II República, telegrafiaven al governador civil demanant autorització per a una assemblea a celebrar al Teatro Circo, diumenge pròxim, demanada per societats obreres, Pòsit Marítim i classes mercantils i industrials, en defensa dels interessos generals, per aconseguir la immediata subhasta d’obres al moll d’atracament, el varador i el dragat del port per tal de solucionar la crisi obrera i el desenvolupament del tràfic i l’embarcament de cítrics. Però un dia abans entrava a l’Alcaldia un telegrama del governador civil amb la informació següent: «Consejo de Ministros ha levantado el estado de guerra, continuando suspensión de garantías y previa censura prensa, que deberà ejercerse cuidadamente evitando publicación noticias pasado movimiento y cualquiera que pueda producir alarma. Enviar diariamente un ejemplar de cada uno de los periódicos publicados en Dénia, no autorice reuniones ni manifestaciones sin consultar manera más rápida». 
El 16 de febrer l’alcalde Bordehore rebia un telegrama del governador civil amb els termes següents: «Si no fue disuelta ni existe causa que se oponga proceda a levantar clausura de Sociedad Fraternidad Republicana ese pueblo». El 13 de març es remetia al governador civil l’acta de cosntitució de la Junta Directiva de l’Ateneu Cultural, als efectes de la vigent llei d’Associacions. I després, la sol.licitud per a una conferència del doctor Héctor Altabás, al Teatro-Circo Cortis, el dia 21, presentada pel secretari de l’Ateneu Cultural. S’està vivint una ebullició política i cultural, davant les eleccions municipals que anaven a celebrar-se. I així, el 10 de març José Pastor, secretari de Fraternidad Republicana, anunciava a la Corporació la Junta General Extraordinària que anava a celebrar-se el mateix dia, a les 21 hores, per a tractar assumptes de règim intern. I, per la seua banda, el 13 del mateix mes el secretari del citat Ateneu Cultural, Antonio Bolta Torres, comunicava la designació de la Junta Directiva. Fraternidad Republicana anunciava per al dia 20 la celebració d’una sessió extraordinària. I l’alcalde informava al governador sobre el tema de les eleccions: «Según me manifiesta presidente Junta Censo, acto hoy no se ha efectuado proclamación alguna artículo 29, habiéndose presentado a lucha para los diez y nuevo puestos a cubrir, veinticinco candidatos, distribuidos modo suguiente: diez conservadores, un liberal garcíaprietista, un liberal albista, un monárquico independiente, once republicanos, un socialista. Saludole». El 5 d’abril l’Alcaldia transmetia el telegrama següent al governador civil: «Mitin republicano manifestación pro amnistía anunciados para hoy han sido suspendidos por organizadores, indicandoseme propósito celebrarlos jueves próximo. Quedo enterado orden prohibición manifestación, confiando, si otra cosa no me indica V.E. que mitin teatro podrá autorizarse. Salúdole». L’alcaldia de Dénia també es dirigia als alcaldes de la comarca traslladant el 5 d’abril el telegrama rebut del governador civil referit a la prohibició durant el període electoral de manifestacions en la via pública.
El 2 d’abril Agustín Montón Ordines i Manuel Vallalta, presidents de Fraternidad Republicana i A. R. P. sol.licitaven permís per organitzar actes diumenge 5, al Teatro Circo Cortis, i a la sortida una manifestació pro-ammistia pels carrers Campo, Diana i Canalejas, finalitzant a la Casa de l’Ajuntament. Per la seua banda, el 3 d’aquell abril la «Derecha Liberal Republicana» manifestava la constitució de la Junta Directiva del seu Casino al carrer Sandunga, número 64, últim pis. Presentava com a president honorari l’excelentíssim don Niceto Alcalá Zamora. Vicepresident d’Honor, Romualdo Catalá Guarner. I com a president efectiu a José Gavilá Fenoll, i amb la relació dels altres components.
En matèria esportiva recordem que es mantenia la pràctica del futbol. José Payà, a primers d’abril, en representació del C.D. Dianense demanava a la Corporació la pròrroga per dos anys de la concessió en la tenència del terreny dedicat a l’esport en la partida del Raset o de l’escorxador. Al mateix temps José Chorro Durá cursava la petició d’ús del mateix campet de futbol, ara per al seu equip, el popular «Corso F.C.», rival local del Dianense. Desconeixem la resposta de l’Alcaldia, suposant que donaria una resolució salomònica i els dos equips podrien disfrutar d’aquell terreny modest per a la pràctica del futbol.
Detenint-nos en el moment transcendent de la proclamació de la II República, direm que una de les primeres decisions de la nova Corporació republicana fou la de depurar part del personal per raons ideològiques, puntualment l’administrador d’arbitres i altres auxiliars, i nomenant altres veïns -unes set persones-. Canviaren també l’alcalde de Jesús Pobre, Antonio Costa Fornés, substituint-lo per José Sastre Tomás. I, automàticament, li pegaren un estiró d’orelles al director del Col.legi dels Maristes, manifestant-li: … «comunicándoles a que se abstengan en lo sucesivo de dirigir ataques a las isntituciones proclamadas en España y a los símbolos que las representan, ni hacer manifestaciones que impidan la libre expresión de los sentimientos republicanos». Continuarem.
