Voldríem parlar ara sobre la prostitució en els pobles primitius, utilitzant un bon treball de Mariano Tudela referit a al biografia de la prostitució, que està considerat, en el seu conjunt, el resultat d’una llarga investigació. Hauria de remuntar-se als primitius caldeos per trobar el primer vestigi dels orígens d’aquest moviment que ha empudegat la vida de les cloaques de la Humanitat. A Caldea, tant en una part com l’altra, sembla fou on pot trobar-se la terra on va nàixer la seua pràctica. En la Mesopotàmia, pàtria d’Abraham. Allí, a Caldea, de nord a sud, per entendre’s millor, en aquell poble guerrer, però també hospitalari, va nàixer la prostitució. Segons Tudela l’hospitalitat i la prostitució anaren unides en els primers temps. I quan les dos parts de Caldea s’ajuntaren per manament de Nemrod exhibiren especialment la recentment descoberta prostitució, amb les dues vessants diferenciades: la hospitalària i la religiosa. La Humanitat, en aparèixer sobre la faç de la terra viu una irreprimible necessitat: creure en uns déus que la protegiren, que encara no han sabut inventar i no sap com trobar-los després de jornades esgotadores d’un lloc a l’altre.
La seua vida és dura, duríssima. I cal confiar en un déu desconegut. I quan un peregrí arriba i demana posada i aliments, aquells primitius caldeos, potser per temor, no descarten la possibilitat de què el que acaba de aparèixer siga la representació del déu esperat. I allí naix l’hospitalitat i al recentment arribat se li entrega tot: l’aliment, l’esperança i fins i tot el pudor de l’esposa o la virginitat de la fill. Però no és suficient aquest moment de salvatge incertesa. Cal inventar alguna cosa, donar a la situació una categoria superior, un element sagrat. I els caldeos sembla que descobreixen Venus. A Venus o Milita. Diu Herodoto, el venerable pare de la Història: «Los babilonios tienen una ley muy vergonzosa: toda mujer nacida en la patria, está obligada una vez en su vida a ir al templo de Venus para entregarse en él a un extranjero. Muchas de ellas, orgullosas por sus riquezas, se desdeñan por confundirse con las otras, y se hacen llevar al templo en lujosos carruajes cubiertos. Allí permanecen sentadas, teniendo a su espalda un gran número de esclavos que las han acompañado. Pero la mayor parte de los demás concurrentes se sientan en la tierra, en un sitio dependiente del templo de Venus, con una corona de flores en la cabeza. Unas llegan, otras se retiran, viéndose por todas partes sitios circunscritos por cuerdas extendidas. Los extranjeros se pasean por calles intermedias y eligen a su antojo una de aquellas mujeres. Cuando una de las presentes ha tomado asiento en el lugar sagrado, no puede volver a su casa sin que algún extranjero lo haya arrojado dinero en el regazo, y sin que haya tenido comercio con ella fuera del sagrado recinto. Al arrojarle el dinero el extranjero le dice: «Invoco a la diosa Milita…». 
I conclou Herodoto: «Finalmente, cuando ha cumplido la obligación que la ha llevado al templo de la diosa, abandonándose al hombre extranjero, vuelve a su casa, y entonces ya no será posible seducirla ni con todo el oro del mundo. Aquellas mujeres a quines tocó en suerte el gran atractivo de la belleza, no permanecen mucho en el templo. La feas, sí; pues no pueden satisfacer a la ley tan pronto como ellas quisieran. Hay fea que permanece en el sagrado recinto esperando en vano a un extanjero hasta tres y cuatro años…». Com es pot veure, de tot açò sorgeix la prostitució sagrada. I es complementa engranant-se amb la prostitució hospitalària.
Nemrod, fusionant les dues parts de Caldea i creant la metròpoli de Babilònia a la vora de l’Eufrates, es troba amb la invenció de Venus. I la deessa Venus, expressió de la feminitat, dona lloc a aquest segon tipus de prostitució primitiva, que tanta importància anava a tenir en l’inicial naixement dels pobles.
Es pot dir que pel 1321 s’havia sentit parlar a Espanya, per primera vegada, sobre la prostitució en els textos legals. Anteriorment d’aquest comerç de la carn d’una manera lenta, segons diversos autors. La prostitució sagrada i hospitalària que hem citat abans hauria tingut els seus adeptes entre els ibers, però no entre els celtes, de menors costums. Després, durant la dominació romana, els excessos diguem-ne imperials s’haurien sentit a Espanya.
Parlem ara un poc de l’Espanya musulmana. A l’any 711 es produïa la seua invasió de la península que convertien en un vast imperi islàmic amb Damasco com a capital. I sembla que nosaltres, els indígenes, no vàrem patir cap trauma en passar del poder visigòtic al musulmà. Es diu que, majoritàriament, ens convertírem a l’Islam i ens mesclàrem amb els invasors amb enllaços mixtes, potser pel fet que la nova religió li donava legitimitat al plaer sexual, en lloc d’amargar-nos la vida tot amenaçant-nos amb les penes de l’infern. I a més ens encandilaven amb les delícies que ens estaven destinades en un Cel poblat de dolces hurís. Clar que junt a eixa tolerància sexual, els conversos hagueren d’acceptar també els postulats antifeministes de la nova religió. Ja sabem que al islam la dona és inferior a l’home i ha de sotmetre’s a ell, perquè la seua funció consisteix en fer-li agradable la vida a l’home, tenir cura de la casa, parir i proporcionar-li plaer. El Corán, segons Ortega i Gasset, «apergamina las almas y reseca a un pueblo», estableix clarament el paper social de la dona:
«Los hombres están por encima de las mujeres porque Alá ha favorecido a unos respecto a otras y porque ellos gastan parte de sus bienes en favor de las mujeres. Las mujeres piadosas son sumisas a las disposiciones de Alá. A aquellas de quienes tengáis desobediencia, amonestadlas, confinadlas en sus habitaciones, golpeadlas. Pero si no os obedecen no busquéis pretexto para maltratarlas. Alá es altísimo, grandioso. (Sura, 4, 38).» Continuarem.
