Ens havíem detingut parlant de l’oferta incondicional dels gregs a la deessa Venus, dels sacrificis deshonestos a ella dedicats de les prostitutes, perquè elles i tothom trobaven en Venus tota la sensualitat que el poble vivia. De la més principal a l’últim, la deessa Prostituta no podia ser altra que la que representava, en la seua efígie, la bellesa sexual.
Parlarem un poc històricament referint que quan el pastor Paris es veu en la pressió d’haver d’adjudicar la poma d’or a una de les tres deesses que se li presenten, com a premi a la seua bellesa, no ho decideix abans d’admirar-les nues, amb tot l’esplendor del seu esplèndid cos. I és aleshores quan concedeix el premi a la Venus Popular. Paris es comporta en aquell moment com ho hagués fet qualsevol grec de l’època. L’ofici de cortesana prolifera a l’ombra del culte d’una manera increïble. Deia Estrabón que el temple de Venus a Corinto albergava més de mil prostitutes, totes elles consagrades per la devoció dels grecs. Arriba un moment, si bé es mira, en què tota la vida dels grecs es troba molt fortament lligada amb aquest conjunt religiós-sexual de la Venus amorosa. Direm que en uns moments d’incertesa, en els que el grec no sap quin camí prendre, són de gran dificultat, on dubten sobre una feliç arribada. Aleshores sorgeix en la súplica a Venus la seua intercessió tot oferint-li, si els seus objectius s’acompleixen, ofrenar la deessa un nombre puntual de cortesanes que atenguen al seu culte. Arribats aquí sabem que Jenofonte, ple de nervis però esperançat, promet la consagració de cinquanta prostitutes si torna triomfador als Jocs Olímpics. I quan regressa victoriós, acompleix la seua paraula. I Pindaro, enfebrit per la inspiració, composa una oda per a que perpetue la consagració. Us oferim ara aquest botó de mostra: «Oh, soberana de Chipre! Jenofonte de Corinto acaba de traer a tu sagrado bosque cinquenta bellas mujeres…! Oh, bellas jóvenes que recibís a todos los extranjeros y les dais hospitalidad, sacerdotisas de la diosa Pitho en la fabulosa y espléndida Corinto! Vosotras sois las que haceis arder el incienso ante la imagen de Venus e invocando a la madre de los amores, nos atraéis su celeste ayuda y nos procuráis los dulces momentos que gozamos en los voluptuosos lechos, donde se atrapa el tierno fruto de la belleza». 
Al llarg del temps sembla enverinar-se el dret i l’obligació de les cortesanes. Es va observar que, en algun moment, les prostitutes haurien de dedicar-se de manera exclusiva al culte de la seua deessa. Existien unes festes dedicades a Baco i Ceres, com les Aloenas dins les que era conegut com «pequeños misterios de Ceres». Allí havien de refugiar-se les cortesanes on no foren vistes més que per les seues companyies i pels seus amants, mantenint amb més anonimat el seu desenfranat ritual consistent sempre en menjar, beure, dansar… Petits pretextes, excuses per aprofundir en el seu escandalós libertinatge que durava molts dies. De tant en tant també s’observa com el tractament i la simple presència de les cortesanes molestava i feria la dona honrada. Però això era sols una tímida molèstia que durava ben poc. A Grècia, rigorosament, la dona decent el que feia era imitar els modals i l’aire, l’estil de les cortesanes de major nivell. És clar que això resulta una actitud que anirà repetint-se moltíssimes vegades al llarg de la història de la prostitució. Aquesta situació, no obstant, era el fet que la prostituta, la hetàira, la cortesana constituïen un patró, un model, un espill -diguem-ne- en el qual la dona virtuosa es mirava i es reflectia contínuament. És clar que, conjuntament, el cens de les cortesanes gregues va ser dels més bigarrats. Amb aquest cens hauria bastant material per escriure un llibre voluminós que, sens dubte, trauria molta llum sobre aquest món caòtic de costums i llicències que va ser la prostitució a Grècia. Podem posar un exemple d’Anaxias on pinta el panorama del seu temps: «He aquí a Plangon, verdadera quimera que destruye a los extranjeros con el hierro y el fuego, a quien sin embargo un solo jinete ha quitado la vida últimamente, pues marchó llevándose todos los efectos de la casa. En cuanto a Sinope, ¿es que no resulta una segunda hidra? Es ya vieja, y tiene por vecina a Gnathenes, la de las cien cabezas; pero Nannion, ¿en qué difiere de Scila,la de las tres fauces? ¿No procura sorprender a un tercer amante después de haber devorado ya dos? Sin embargo, se dice que éste se salvó a fuerza de remos. En cuanto a Frinea, no veo en qué se diferencia de Caribdis, ¿no se ha tragado al piloto y a su barco? Teano no es una sirena sin pelo que tiene ojos de mujer, lo mismo que su voz, pero piernas de mirlo…».
A les pàgines d’Anaxilas, dissimuladament pel vent frenètic de la fantasia grega, apareixen els noms de les més veteranes prostitutes del seu temps, aleshores envellides suficientment i mereixedores per a gaudir de la seua ben guanyada celebritat. Lamia, per exemple, va ser una meretriu grega que va gojar de gran reconeixement. La seua bellesa fou tal que, arribada a complir els seus quaranta anys -alguns diuen que sobrepassava aquesta edat-, cosa que en aquells temps era una edat respectable. Va enamorar profundament a Demetrio i ella es va enamorar també d’ell, naixent entre els dos un apassionat i curiós emparellament, bona mostra de tot açò és el paragraf de Lamia que ara citem: «Desde aquella noche sagrada hasta el momento actual, nada he hecho que pueda hacerme indigna de tus bondades, bien que tú me hayas dado el limitado poder de disponer de mí. Pero mi conducta no tiene ya reproche, pues no me permito ningunas otras relaciones amorosas. Yo no me porto contigo como las demás hetairas; yo no te engaño, ¡oh, rey!, como te engañan. Por Venus te juro, ¡oh, príncipe!, que desde aquella época nadie me ha escrito ni dirigigo proposiciones porque todos te temen, todos te aman y todos te respetan como el Invencible».
Demetrio gaudia de moltes concubines, com hem citat, joves, belles i molt gracioses. Dit açò, manifestarem que, amb tots aquests mèrits cap d’elles pogués competir amb la citada i bella Lamia. Era la més atractiva de les joves. Durant un festí en el qual Lamia tocava la flauta -una pràctica molt estimada de certes prostitutes del moment-, Demetrio va preguntar a Demo: T’agrada? La jove li contestà: No. Per què?, tornà a preguntar: I rebia la contestació: «Porque es vieja».
Aquí tallem. Continuarem parlant de Grècia, de la Grècia antiga.
