Continuem parlant de les receptes dedicades a l’estímul de l’apetit sexual en el món musulmà. Ens referim ara a una de més fàcil contenció. Sembla ser la noble fruita, eixa noble meravella subterrània. El tractat d’Ibn Abdun, que adverteix: «Que no se vendan frutas en torno a la mezquita mayor, por ser un fruto buscado por los libertinos». I finalment, caldria citar la cantaridna, resultat de maxacar i reduir a pols mosques cantàrides (mosca espanyola). Es deia que era un afrodisíac perillós però contundent, amb efectes sobre el ronyó, quan provocava una dilatació en els vasos sanguinis de la zona ginetorinàrida qual cosa facilita una ràpida erecció, malgrat que no produisca cap desig sensual i que continue sent molt utilitzat per pagans africans i per cristians amb escàs temor de Déu. Un autèntic embolic. En les mateixes prestatgeries destinades a remeis amorosos es troben els anticonceptius; entre els més primitius es trobaven els aparells utilitzats per corregir el descens de la matriu del fem dels elefants. Les persones escrupoloses potser que preferirien recórrer el poètic experiment de col.locar un ram de petúnia sota el matalàs del llit amorós. Amb això també s’evitava l’embaràs de la dona si portava ciclamen -penjat al coll- i ullal (colmillo) de víbora i el cor d’una llebre. Tot ben difícil d’aconseguir.
Ja sabem que aquests remeis provocaran dubtes en els descreguts lectors, ja ho sabem. Resulta evident que es produirien embarassos no desitjats, la qual cosa faria recórrer als remeis avortius. Una complicació com la d’hores d’ara, aproximadament. Existia un mètode consistent en «golpear suavemente tres veces al hombre con el que se va a cohabitar con una rama de granado» o fumigar-se les parts amb fem de cavall. Si això no servia per evitar l’embaràs quedava l’últim remei: confiar-se amb un cirurgià o una partera. La pólvora ja s’havia inventat. 
El jardín perfumado de al Nefzawi (un tractat del segle XV) descriu onze posicions per al coit, possiblement derivades de les vint-i-cinc del Kamasutra hindú. Això no obstant, com algunes d’aquestes habilitats de contorsions es fan necessàries, allò més probables fos que la parella prudent es limitara a practicar les quatre o cinc més assequibles: «pecho contra pecho; tendidos; por el dorso; la mujer a horcajadas sobre el hombre; levantando una pierna; de lado, y en pie, con la mujer alzada». Aquests àrabs, madurats per la filosofia amorosa del sensual Orient, el que fan és reconèixer que el plaer complet no és la posició coital, és el compartir, és a dir els seus resultats. Això almenys es dedueix de les sàvies recomanacions que ens dona Ibn al-Jatib per tal de previndre el que es diu distonies neurvegetatives que solen aqueixar les esposes: «Causas de amor y dicha son que el varón satisfaga la necesidad de la hembra antes que la suya pues lo corriente es que a la mujer le quede el fracaso y la desilusión (…) y conduce a muchos males en las que necesitan satisfacción». Per a això l’home ha de tenir en compte que «los placeres no dependen de la profundidad de la vulva, sino de su oquedad y superficie». Abans d’arribar diguem-ne al moment decisiu se suposa que precedeix la fase d’aproximació. És a dir que el marit ha d’al•ludir a l’acte sexual abans de començar la faena. Per això mateix diu el llibre sagrat: «Vuestras mujeres son vuestra campiña. Id a vuestra campiña como queráis pero haceros preceder» (2, 223). L’expressió «haceros preceder» s’ha interpretat com la llicència per a gaudir a la dona de qualsevol forma excepte sodomitzant-la. Un comentarista ho ha exposat en termes més precisos: «Quiere decir de pie, sentados, de lado, por delante o por detrás». El procés entranya «juegos, succiones, unión, olfación, trenzado de dedos y manos, besos por todo el cuerpo y en forma descendente, también en mejillas, ojos, cabello y pechos y el dejar caer los cabellos, luego el encabalgamiento y el contacto de unos miembros con otros y finalmente la toma de posesión del sitio…». Ibn al-Jarib li dona una aclaridora descripció tècnica a aquest panorama: «Si acaece la entrega, se consolida la situación de penetración completa para dar lugar a la eyaculación y derramamineto, luego viene la calma y la laxitud antes de la separación, después la alegría, el reconocimiento de los ojos por la consideración de lo bueno y la separación de la abstinencia. Facilitan el coito la mejor calidad de los alimentos, la vida muelle, la satisfacción, los perfumes, la buena vida, los baños equilibrados y los vestidos suaves. Los efectos del coito son: reduce la plétora, da vitalidad al espíritu, restablece el pensamiento alterado y sosiega la pasión oculta».
La prohibició del coit, al contrari, «produce vértigo, oscuridad de la visión, dolor de uréteres y tumores en los testículos». Altres tractats mèdics del segle XIV expliquen la menera de «hacer las vulvas placenteras estrechándolas y preparándolas para la unión y la manera de agrandar los penes con el mismo objetivo». Aquests tractats -amb obligada brevetat- ometen qualsevol referència als elements auxiliars de l’amor. Posem com exemple la enginyós de l’anell que, en un principi, es fabricava dessecant una parpella de cabra a l’entorn d’un pal tan gros com el penis de l’usuari. Per a dur-ho a terme s’utilitzava el moment de l’erecció i s’insertava en la base del penis de forma que les llargues o sedoses parpelles de la cabra produïren en el clítoris unes agradables cosquerelles durant la còpula. S’ha dit que això és un invent mongol del segle XIII que va gaudir de bona acceptació al món islàmic. És bastant similar al «quesquel», un escovilló de truja mular que s’amarra darrere del gland, que utilitzen els indígenes patagons per delectar a les seues dones. Això produeix un cert refinament, en contrast amb el «cunnilingus» que brilla per absència. Hem de dir que als àrabs els repugna aquesta pràctica venerable que, per altra banda, sols produeix plaer a la dona. Això, per altra banda, va ésser molt usat pels eunucs o entre dones dels harems. D’aplicació més o menys unànime existien altres regles que prohibien el «coitus interruptus» i també el coit amb dona menstruant «aunque no se eyacule y sólo se penetre hasta el anillo de la circuncisión». En aquest cas estava permés que la dona masturbés a l’home, encara que els comentaristes no es posaren d’acord respecte de que fos correcte que l’home s'»aliviara» de manera manual.
