En la ja llarga història de les nostres cavil•lacions sobre aquest tema, que mai no s’acaba, basades en investigacions de diversos autors, ens detinguérem la darrera setmana en una síntesi de l’escola de Freud. I se’ns ha ocorregut desviar un poc les nostres croniquetes cap els moments històrics de l’antiga Grècia, tan actual a hores d’ara.
Per començar farem una cita sobre el gran dramaturg hel•lènic, Aristófanes, que l’any 411 aC, va escriure una obra de gran impacte crític d’un moments històrics, que encara té vigència argumental, sota el títol de Lisistrata, una forta paròdia sobre les guerres i el sexe. A Dénia, el recentment aparegut Tarannà Teatre denier li va posar els seus millors esforços per l’any 1996. Amb notables resultats, repetits al desembre de 2011, a Pego, mantingueren el trencament en la seua versió lliure un nou grup pegolí de l’esmentada Lisístrata. El tema el recordem ara: es tractava de la intervenció de les dones atenenques, dirigides per la protagonista, i les espartanes: la vaga de sexe dedicada a les seues respectives parelles i que volien mantenir fins que aquests acabaren la guerra i signaren la pau. Eren els moments de la guerra del Peloponés entre Atenes i Esparta. Fixeu-vos que açò es produïa per la data que hem citat: l’any 411 a C. Com era aquella gent, i com el seu autor, Aristófanes i els intèrprets del moment. Grècia era molta Grècia i veieu-la ara, pel 2015. Amb aquesta introducció intentarem extractar el que podem del material sobre «sexe i prostitució», basat, majoritàriament, amb Mariano Tudels i l’Editorial Ferma, 1962. 
Podríem dir que Grècia va rebre de Asia, amb gran entusiasme, el cult a la dona i l’home divinitzats. No podia ser menys per la seua refinada civilització. Respecte a la corrupció, que tan apassionadament hem heretat el seus successors actuals, cap poble podia guanyar-li en aquells moments. D’aquell enamorament creixeren els cults de Venus i Adonis. Tot seguit s’escrigueren els anals de totes dues deitats. I prengué forma una curiosa mitologia de l’amor. Per una altra banda, s’havia donat pas als solcs nascuts de l’assimilament entusiasta. I el que passà fou que quan Venus i Adonis irromperen sobre les terres gregues el culte a tots dos déus patí unes transcendents transformacions. I això va ocasionar que la forta personalitat del poble grec, la seua avançada civilització canvià el sentit dels déus. Primer els donaven una llegenda poètica, i els gregs, amb les seues mans o les seues mirades, convertien en alguna cosa diferent i millor elaborada. Tot semblava que Venus i Adonis renunciaven a la seua naturalesa inicial i s’acollien a la fonamental transformació grega. Però no creguem que el culte a aquestes divinitats feia que se separaren del fenomen de la prostitució. Abans el contrari. Aquell poble, ja en els temps d’Inaco, era un poble profundament sensual que gojava amb l’evocació d’un conjunt de llegendes vergonyoses que s’havia creat per a la seua complaença.
En aquells moments primitius de la humanitat -quan Venus i Adonis arriben a la terra jònica- es podria dir que la sensualitat grega era molt més profunda i elaborada que la caòtica i primitiva força dels instints egipcis o caldeus. Almenys els grecs posen cura i exciten el seu sensualisme amb refinament. Per tant, també a Grècia la prostitució sagrada s’uneix als noms de les deitats caldees per molt que s’emmascare aquesta prostitució civilitzadament i arribe a excessos molt més horribles comesos, a plena llum pels pobles d’Asia Menor, i es troba hipòcritament desdoblada en la deessa Venus. Dues deesses en una. La primera, que no ha tingut mare, que és filla de Urano; i la segona, Venus Pandemos, filla de Júpiter i de Dione.
Aquesta Venus Pandemos personificava totes les pràctiques de la prostitució. Així i tot es confundien i arribaven a prendre noms com el de Cortesana, o Hetaira. Ràpidament començaven a erigir-se a Grècia temples en honor dels déus recent importats.
I amb Venus, desdoblada en una Venus celeste i una altra Venus Prostituta, i amb l’Adonis, forma grup la deessa Pitho, deitat de la persuasió. Les festes de Pandemos començaren a celebrar-se el quart dia del mes. En el seu desenvolupament prenia part la més viva expressió de la prostitució sagrada, que cobrava gran esplendor quan Solon va dedicar en Atenes un temple a la deessa. Les festes duraven varis dies i durant elles les prostitutes que venien el seu cos en tota Grècia, dedicaven el producte de les seues activitats a dedicar importants ofrenes de diners als diversos temples erigits a la Venus Popular. A Tebas, Beocia o a Megalòpolis el fervor del culte a Venus, en la més baixa expressió, en la seua qualitat més refinada s’aparellava amb l’entusiasme eròtic d’Atenes. Temples molt coneguts, dedicats a tal culte mensual, varen ser els de Tebas, construït per Cadmo, i el d’Elide, en la seua versió primitiva i en la posterior, que restaurà Scopas. En tots aquests temples les imatges de la Venus Popular exhibia unes postures molt vergonyoses. Allò era com una crida a la sensualitat grega, tan desperta per naturalesa.
En alguns llocs, com per exemple en Samos, el temple venusià va ser erigit amb les recursos econòmics nascuts de la pràctica de la prostitució de les dones, que varen entregar enormes sumes de diners. Allò era un negoci exorbitant. Arribà un moment en que cada regió posava un nom diferent per a la invocació a Venus Prostituta. Podríem citar les denominacions de Mucheia, Melanisa o la Negra, Calipigia o la de les belleses secretes, i Castnia, entre altres.
La ciutat d’Abidos tenia com orgull el de ser alliberada per les prostitutes que es dedicaven al culte de Venus. Allí deien que la ciutat estava sotmesa a l’esclavitud per soldats estrangers. En aquells moments les prostitutes locals els varen emborratxar i els adormiren amb les seues carícies. Aleshores una cortesana els va furtar les claus de la ciutat i va alliberar els seus conveïns tot fent que aquests, aprofitant el profund somni dels soldats, s’apoderaren de la plaça després de degollar als invasors. A poc d’iniciar el culte a Venus, varen sortir a Grècia les Afrodises sacerdotesses que reservaren per a elles els millors treballs al centre. A part d’açò no es diferenciaven en molt de la resta de prostitutes, les quals, pel simple fet de la prostitució i per haver erigit temples a Venus, podien oferir allí mateix sacrificis a la deessa. Continuarem.
