Pam dalt, pam baix, ens havíem detingut la darrera setmana parlant de l’actitud del món de Lucky Luciano, formant un equip de joves atlètics i ben pareguts, elegants «fitxats» de l’entorn de la droga, etc. Per ampliar la seua presència va entrar en tots els llocs on pogueren sentir-se discs de gramòfons, allí on actuarà una orquestra de ball, a l’últim racó on una xica jove i atractiva pogués beure un got de refresc i consumir les seues estranyes soledats. Però la seua apol·línia cort no era altra cosa més que el vehicle. L’arma contundent, la definitiva, era la droga, pura i dura. Aquells forçuts joves eren sols el vehicle, com hem dit. Primer treballaren eficaçment, iniciaven a la jove, que arribava a enfollir-se davant el panorama de poder viure el que elles anomenaven la «seua vida». Després, en un moment determinat, els enviats de Luciano, tallaven el subministrament de morfina, dràsticament. La pobra xica, aleshores, es gastava els seus estalvis i quan ja no tenia ni un cèntim rebia del seu «amor» una direcció on podia trobar, fàcilment, el remei que necessitava per als seus desitjos.
Era aleshores quan les xiques queien de ple en aquella organització prostibulària de Lucky Luciano. Perquè, veritablement, la droga si que es trobava fàcilment, encara que s’havia de pagar a bon preu. Cal dir que el noranta-nou per cent de les dones elegides pels esbirros del «gansgster» no se substreien el desig de drogar-se. I es plegaven a fer-se abandó a l’aire viciat d’un prostíbul, on la seua degradació, a partir d’aleshores, anava augmentant. I és que la pobre desgraciada que arribava a demanar unes ampolles de morfina havia guardat gelosament fins aleshores la seua virginitat. I un empleat de Luciano buscava un client important, un home de negocis dissipat. I, clar, l’oració comercial quedava resolta tot seguit. Si, pel contrari, la pobra joveneta no era verge, el que es feia era destinar-la sense més a un dels prostíbuls de l’organització. I, si era molt guapa, la destinarien a un dels prostíbuls més elegants. Contràriament la destinaven a qualsevol prostíbul barat en el qual els mariners borratxos omplien les arques de l’inqualificable italià. Fins i tot ni Lucky Luciano va comprendre l’efectivitat tan gran de la droga en el monstruós negoci de la tracta de blanques. En poc de temps el seu poder va créixer d’una manera alarmant, i obriria noves cadenes de prostíbuls. Va sotmetre a la seua voluntat centenars de filles de família necessitades de cocaïna, de morfina o d’heroïna. A partir d’allí els seus ingressos anaren centuplicant-se. Ben prompte es convertiria en un dels homes influents del país, una persona que tenia amics en totes parts i per tot el que li agradava demanar. Aquesta influència se la va buscar per procediments no menys vergonyosos que els que va acudir per amuntonar la seua quantiosa fortuna. 
Lucky Luciano era un consumat mestre en el trist art de corrompre policies que, d’aquesta forma, els atrapava en les xarxes de la seua organització. A banda del «Murder Incorporates, o Murder Inc., o Sindicato del Crimen», que entenia en la viscositat del negoci, i que havia sigut muntat pels cervells dels «gangs» al final de la llei seca, caldrà que ho vinculem amb el món citat en el paràgraf anterior. però la cosa no va parar aquí. No va parar, no, perquè Lucky Luciano tenia que jugar totes les bases d’aquell joc viciós, que era la font que produïa els seus astronòmics ingressos. Per això, no va dubtar en la creació d’una prostitució inversa, és a dir, una prostitució masculina, a base de joves efebs tan enxampats també pel vici dels narcòtics, a més de la sodomia, com les seus companyes de classe i de degradació.
L’homosexual influent, l’alt càrrec caigut en el pou de tots els vicis no va tardar en acollir-se a les sibilines xarxes del perillós italià. La resta arribava per extensió: xantatge. Quin funcionari de cert nivell, en l’administració i en el «nefando vicio», no anava a estar dispost a fer un favor de «vista gorda», de «carpetaso», d’oblit en qualsevol assumpte que li demanarà Lucky? Una espècie de tela d’aranya estava vivament estes. I els ingressos continuaven essent quantiosos. Luciano, rei del proxenetisme contemporani, vivia molt ben rodejat de luxe asiàtic en un fabulós apartament del Waldorf Astonia novaiorquès. Mentrestant els seus sodomites assalariats, també esclaus de la droga, velaven pels seus interessos, feien tot el que fos possible perquè la tolerància més desvergonyida rodejarà els indignants negocis de Lucky. Mai va arribar la tracta de blanques al nivell d’aquella escrupolosa organització. La cadena de prostíbuls més important de la història s’extenia per tot el gran país americà. I s’oferia tota una gamma a la curiositat de la clientela: diguem que des del lupanar d’un alt nivell social, que era una espècie de palau amb hetaires de luxe, fins el més ínfim bordell portuari, amb les seus prostitutes en l’última fase de la degradació i mariners borratxos i mamporrers.
En uns i altres, les presoneres de la seua esgarrifosa esclavitud eren: antigues filles de família obreres, empleades, estudiantes, les quals, freqüentment anaven passant d’allò més alt al punt més baix, del prostíbul de Nova York o de Baltimore al racó més fosc de qualsevol port abandonat.
Aquelles pobres xiques ja no podrien arribar a redimir-se mai. Primer, per la urgent necessitat que anava oprimint-les: els narcòtics, que se’ls subministraven en relació al seu comportament i, més tard, per la gran brutalitat de les coaccions. Cal dir que el vitriolo dels assassins a sou de Lucky va desfigurar molts rostres i va encegar molts ulls…
Quan aquest italià va esser condemnat pel jutge Dewey, el 1935, la sensata opinió pública americana va arribar a creure poder respirar amb tranquil·litat. Luciano hauria de passar-se de trenta a cinquanta anys de presó, sense possibilitat d’hipotètiques redempcions per la gravetat dels delictes provats. Però, durant la guerra última, per culpa de certes pressions no determinades puntualment, i en gràcia també a causes poc conegudes, Lucky Luciano va deixar la presó i fou obligat a sortir del país. Un poc confús ens resulta açò, però és el que sabem sobre aquest important personatge, relacionat amb el món del sexe i la prostitució. Continuarem.
