Ens havíem quedat la darrera setmana parlant de la prostitució que va viure Moisés i que la veritable religió apareguda en el seu temps suposava una gran barrera, que consideraven amenaçadora per al món. La lluita més difícil per superar aquella presència mantinguda contra la prostitució, exercida, en la seua versió sagrada, com un culte als déus particulars de certes regions com, per exemple, Baal-Fregor i Moloch, considerats com dos ídols repugnants.
El primer, resumia totes les característiques del culte dedicat a Adonis. Estava representat com un monstre horrible i hermafrodita, del qual es cuidaven amb gran zel fermosos efebs, desproveïts de vells amb molta cura per un procés depilatori minuciós. Aquests joves es fregaven el cos amb «mejunges» olorosos i exercien les seues pràctiques sexuals al santuari del seu déu. A vegades aquests joves exercien les seues pràctiques homosexuals, venent-se com si foren prostitutes i entregant a l’altar el preu de la seua vergonyosa venda. 
Aquest horrible culte disposava també de gossos ensenyats que utilitzaven els efebs per realitzar pràctiques «repugnants». Es diu que, certes nits a l’any, els joves depilats i els adoradors de Baal-Fregor es reunien en els camps, s’excitaven amb alcohol i acabaven revestint-se a navallades entre les foscors.
Moloch, entre els disbaratats habitants d’altres regions, suposava la versió hebrea de la deessa Venus encara que en la pràctica habitual diferia molt. Hem de dir que la imatge de Moloch representava un monstre amb cap de gos. Se li ofrenaven animals… i també xiquets. Durant el sacrifici que es realitzava sobre un forn crematori, que projectava un fumeral roig, els sacerdots de Moloch, tocant estranys instruments, feien sonar un tipus de música difícil i delirant, i al seu conjur els posseïts d’amor al déu s’entregaven de manera desenfrenada a vergonyosos actes de masturbació. No es privaven de res. El que va fer Moisés en la seua lluita era redoblar tots els esforços. Aquelles activitats eren considerades per ell i els seus com una prostitució bestial i increïble. Diu en el Levítico: «Cualquiera de los hijos de Israel o de los extranjeros que haya en Israel, que diere su semilla al ídolo de Moloch, sea castigado de muerte; el pueblo debe apedrearlo». D’igual manera, carrega contra els enfollits adoradors de Baal-Fregor, que passat el temps i sense que els autors es posaren d’acord en la raó del canvi, canviaren els seus efebs per dones a les quals el llenguatge bíblic les anomenà «kedeschot·, i que, no residint en el temple, vivien en la rodalia, a la intempèrie la majoria de les ocasions i feien sonar estranys instruments musicals i provocaven amb lascívia els qui passaven pel seu entorn.
Hem de dir que la lluita de Moisés va ser efectiva i amb transcendència, especialment en tot el que tingué de colp dura d’avís i d’inici de la tasca. Més bé amb aquesta actitud i no tant com en el que podríem dir l’extirpació del càncer, perquè la prostitució va continuar durant molts anys entre els hebreus, amb brots, fins i tot de cultes a Moloch i a Baal-Fregor i, naturalment, per la consciència creada entre les gents de bona voluntat, els quals, amb la legislació de llibertador saberen frenar l’expansió dels més baixos instints.
Eren preocupacions constants de Moisés l’adulteri i la virginitat de les dones. No va dubtar en decretar la pena de mort contra els qui cometien adulteri. I, respecte de la virginitat, haurem de dir que la cosa es portava van de punt en blanc –»a raja tabla»- que si un marit denunciava que la seua esposa no havia acudit al matrimoni verge, sols cabia a la dona un recurs per salvar la vida. Mostrar als ancians més virtuosos a les portes de la ciutat, la camisa xopada en sang que portava la nit de bodes. En el cas contrari, de no poder disposar d’aquesta prova, la infeliç dona resultava condemnada immediatament. I ara, com a prostituta en la casa paterna era sotmesa a lapidació, apedregament que no podia acabar sense la mort de la culpable.
A hores d’ara, amb la mentalitat moderna, pot semblar excessiva la repressió, especialment comparant la falta de la pèrdua de la virginitat abans del matrimoni amb altres desafurs ja referits. Però, situant-nos en aquells temps no cap altra cosa més que convenir que l’imperi de la llei havia de mostrar-se amb tota la infalibileitat. El poble de Moisés era un poble tremendament contagiat pels excessos sexuals dels egipcis. Si Rambés i Cheops varen fer la seua, també els hebreus tampoc es quedaren en la cua d’aquells moviments de prostitució total. Aquelles convulsions impactaren per tot arreu. Si algunes ciutats de Palestina hagueren de patir el foc del cel per la seua depravació –casos de Gomorra, Seboim, Sodoma, Segor i Adama-, tot el poble hebreu hagué també de patir les inevitables seqüeles d’aquell desenfré disbaratat. Les malalties, per exemple. Una sèrie de dolències secretes patien les prostitutes en el poble hebreu. I aquell mal, com és fàcil de comprendre, no va tardar en escampar-se. Algú ha pretengut veure, en aquestes poc conegudes malalties secretes dels hebreus, un indici de l’antiguitat de la sífilis, encara que les asseveracions en aquest sentit no s’han pogut aprovar clarament.
Moisés, el temps que volia normalitzar els costums, també pretenia tindre cura del futur de la seua raça. Pel camí que havia mamprés no podria arribar a cap altra meta que a la delegació. I el legislador va dictar una sèrie de lleis, tot procurant en elles el manteniment absolut de la higiene dels no contaminats i tornar als canals de salubritat convenient dels malalts. I ahí ens trobem amb la raó de les ablucions tan rigoroses a les que Moisés obligava. I també la causa de tant de conflicte matrimonial, en no conèixer amb exactitud quin dels dos cònjuges havia compromés la salut de l’altre.
En aquest últim sentit es donaren freqüents casos. I va ser necessari, per tractar de trobar una solució, recórrer a fer proves com la de les aigües per la qual la dona es comprometia a veure les «aigües amargues», les quals, si la dona era culpable, és a dir, si havia contragut en adulteri la malaltia secreta, feren que s’unflara el seu ventre. En el cas que això es produïra ja no li quedava a la dona altra cosa que aparèixer davant de tots com adulta vergonyant, i el marit, aleshores, era motiu de compassió general. En el cas contrari, quedava bé el femení pudor, i l’espòs tornava amb ella, feliç per la fidelitat de la seua dona. Resulta fàcil donar-se compte de l’espinosa dificultat que Moisés hagué de trobar per donar satisfacció als seus desitjos d’inculcar al poble la llei del Senyor. Aquella empresa no podia resultar gens fàcil en pàtria tan corrompuda. I encara que va viure cent vint anys, encara que les seues ensenyances prevaliren i obtingueren els seus fruits, tot va resultar lent, i difícil. La prostitució religiosa va aconseguir contar durant mols anys el seguiment de milers d’obcecats adeptes. Hagué d’arribar Jesús i trobar-se amb aquell poble en el qual lluitaven a braç partit els creients dels múltiples déus i els defensors d’una castedat implacable. Hagué de vindre Jesús, fill del vertader Déu, del que castiga i premia i del que, sobretot, perdona. Jesús expulsà als hostes parasitaris del temple del Senyor i va saber pronunciar aquelles belles paraules com a misericòrdia i perdó a la pecadora: «El que esté libre de pecado que arroje la primera piedra». Continuarem?
