Continuem parlant sobre la dona egípcia, que en els primers temps de la prostitució s’entregava sexualment per pura i simple cobdícia. Parlàvem dels contagis de pestes o de malalties infecciones que els podien sobrevindre. Haurem de considerar, per tant, la inútil doble faç, hospitalària i religiosa de la prostitució, perquè les egípcies depravades, o de forta actitud sensual, s’abandonaven a la seua pràctica en la versió més descarada i cínica: la de la cortesana.
És clar que, a vegades, per tal de cobrir les formes o suavitzar la seua ànsia cobdiciosa, presentaven la prostitució egípcia com una prostitució sagrada, engarçada a la Venus egípcia en el culte a Isis, i a Osiris el seu espòs Adonis. Tanmateix, si a Egipte va arribar a existir la prostitució religiosa no va ser més que de manera molt feble. I sempre sota la cura o direcció dels sacerdots, als quals la deessa i el déu havien delegat els seus poders per al desenvolupament del culte. 
Això no obstant, també és veritat que eixa suau «prostitució religiosa dirigida» dels egiptes arribaria a convertir-se en una autentica degeneració, però sempre al marge de la prostitució mercenària i civil que tan famosa arribà a resultar en el seu temps, més enllà del món d’Egipte.
El culte d’Isis i Osiris va resultar brutal, encara més o menys velat, és a dir, d’una manera molt relativa a la intimitat dels temples. El mateix Herodoto va dir, no volent entrar en els bàrbars embolics dels sacerdots o mags: «Los egipcios son los primeros que por principios de religión hayan prohibido tener comercio con la mujeres en los lugares sagrados… Casi todos los pueblos, exceptuando el Egipcio y la Grecia, tienen comercio carnal en los lugares sagrados… Creen que debe ser lo mismo entre los hombres que entre los animales…».
Així i tot, l’altra prostitució, la nascuda de l’avarícia, o civil, brillava amb un extraordinari fulgor. De manera que, quan qualsevol egipci, per noble que fos, tenia necessitat d’aconseguir alguna cosa, no arribava a dubtar de l’entrega que la seua pròpia filla, esposa o mare, quedara satisfeta en la seua ambició. Donarem a conèixer com exemple una història molt curiosa que té com a protagonista la filla del rei d’Egipte, Cheops, mil dos-cents anys abans de Crist. Diu així Herodoto:
«Acusado por los gastos llegó a la extrema infamia de deshonrar a su hija, enviándola a un lugar de prostitución con la orden de sacar a sus ocasionales amantes cierta suma de dinero. Ignoro la cifra a que ascenderia esta suma, pues los sacerdotes no me lo han dicho; pero no solamente ejecutó la princesa las órdenes del rey su padre, si no que también quiso hacer ella misma otro monumento por su cuenta: a tal fin rogaba a todos los que iban a verla que le llevara cada uno una piedra para cierta obra que meditaba. Y ésta fue, según los sacerdotes me dijeron, la piramide de en medio».
Produeix esgarrifansa, «escalofrío», posar-se a pensar en els nombrosos casos de prostitució, com a conseqüència del manament patern que varen ocórrer a l’Antic Egipte. Sembla que Ramsés va fer el mateix amb la seua filla. I si eixa increïble actitud la mamprenien els reis, ¿què no farien els seus súbdits mes abjectes i necessitats? No pot cabre cap dubte: Egipte va ser el lloc on va aconseguir major maduresa la base de la prostitució. Si haguérem de donar impuls als treballs de compondre una galeria de cortesanes de tots els temps, no hi hauria altre remei que acudir a aquest Egipte depravat, on aparegueren, prenent força, noms con els Rodopisa, Cleiné, Menesyde, Pothine, Myrtion, Irene, Aatoclea, Hipea, etc, en opinió de la garba de notables investigadors.
Sembla que els temps de major depravació egípcia van ser cap l’any tres-cents abans de Crist, quan la dinastia dels Tolomeos va aconseguir una notable celebritat, tant pels seu governs i les seues disputes, com pel seu desenfrenat sensualisme.
Als llibres sants dels hebreus es diu que eixe poble, originari en definitiva de Caldea, havia heretat dels seus majors el costum de la prostitució hospitalària. Sembla, doncs, provat, que eixa pràctica, a hores d’ara incomprensible, va ser el pa de cada dia en el poble hebraic, ja des dels temps més llunyans. Tant els hebreus com els caldeus varen conèixer aquest acte dur de l’entreguisme; encara que, en el cas concret dels primers, aquesta pràctica –la de l’entrega- va ser condemnada contínuament pels seus legisladors i, particularment, per la religió de Moisés.
Moisés, llibertador del seu poble, aquell nascut en els moments en els que el Faraó havia ordenat llançar al riu tots els fills mascles dels israelites, aquell que es va salvar gràcies a la seua germana, que el va posar en el riu Nil dins d’una cistella, aquell Moisés que va ser trobat per una filla del rei i adoptat per ella mateix, però que va rebutjar, enfortit de fe en Déu aquella adopció, aquell que va ser premiat pel Senyor amb l’entrega de la Taula de la Llei i les revelacions divines, aquell Moisés, en definitiva, es va proposar apartar del mal el seu poble, parlant-li per boca de Déu. Dura anava a ser la seua tasca. Pot ser tan dura com preciosa. I després de donar als seus un codi de lleis religioses i polítiques, els va conduir, com és sabut, des del depravat Egipte a la «Tierra Prometida». Al llarg d’aquell bíblic viatge, es va poder adonar Moisés de la condició moral d’aquelles pobres gents, acostumades, fetes, podríem dir que quasi obligades, a la més espantosa promiscuïtat. Aleshores va alçar la veu. I va fustigar als abominables. Havem de dir que, a partir d’ell, tot anava a entrar en un marc legislatiu on ja era fàcil diferenciar el mal del bé. La veu de Moisés va retumbar autoritària i dura en extrem: «¡No fornicarás! El que haya tenido relaciones carnales con una bestia de carga, será castigado de muerte. No cohabitarás con ninguna bestia, ni te mancharás con ella. No desearás la mujer de tu prójimo. Los pueblos que yo aparto de vosotros están manchados con todas las torpezas sensuales; la tierra que habitan está maldita, y yo voy a castigar si iniquidad y la tierra se tragará a sus habitantes». Llarga i terrible anava a ser la seua llavor. Però la primera pedra ja estava col·locada. Els terribles excessos de la prostitució primitiva anaven caient presos de la degeneració, pas a pas. Moisés i la veritable religió ara revelada anirien suposant com una primera barrera contra aquella caòtica força sense fronteres conegudes, que anava amenaçant l’aniquilament del món elemental i desenfrenat. Continuarem.
