Ens havíem detingut la darrera setmana en el record de les activitats dedicades a la prostitució a Dénia. Ens trobem ara en un moment carregat de dubtes, i ens preguntem si hauríem de continuar fent cites històriques sobre el tema sexual. El que hem fet fins ara és aprofitar publicacions de diversos autors i els treballs producte de les divagacions basades en alguns documents de l’Arxiu Municipal, d’alguna enciclopèdia i dels més propis records. Com tot açò ho tenim basat en tot moment en algunes publicacions de garantia, ens hem atrevit a donar-li publicitat en aquest CANFALI «nostre».
Alguns lectors ens animen a continuar aquesta divulgació de temàtica tan antiga com la pròpia vida. I continuarem reflexionant sobre la prostitució en els pobles primitius. Mariano Tudela, un autor que ens ha servit en les nostres modestes indagacions, opina que per trobar l’origen de la prostitució no queda altre remei que furgar en l’origen de la humanitat. Naix la prostitució en l’aparició de la Humanitat. I no pensem amb cap dubte que s’ha hagut de remuntar als primitius caldeos per tal de poder trobar el primer vestigi del que s’ha considerat i es considera l’embrutament de les cloaques de la humanitat. A Caldea, tant a una part com a l’altra, que s’escampava cap el nord de la Mesopotamia, pàtria d’Abraham. El mateix que l’altra part, la de fèrtils planícies i veïna de l’Aràbia. Totes dues foren la terra on diuen que els investigadors poden trobar el bressol del conegut com «tráfico obsceno». És a dir, perquè ens entenguem millor, Caldea, de Nord a Sud, fou la pàtria de la prostitució. Allò era un poble esforçat, aguerrit, de caçadors consumats, que es va traure de la mànega un bon dia, a més de l’hospitalitat, la prostitució. Podríem anar per parts: quan es diu que hospitalitat i prostitució van molt juntes en els primers temps. Podríem dir que es complementen. Però no ens precipitem i diem que les dues parts de Caldea, en ajuntar-se pel manament de Nemrod, exhibeixen la prostitució recentment inventada com una més acusada característica. I a més la prostitució primitiva ben diferenciada en les seues dues vessants perfectament diferenciades: la hospitalària i la religiosa. L’home, en aparèixer sobre la faç del món sent la seua primera i més important necessitat: la de creure en uns déus que el protegien. Com resulta impossible trobar eixe Déu o Déus, que encara no ha sabut inventar, el caldeu primitiu creu trobar-lo o trobar-los en els camins tortuosos que condueixen a ignorades pàtries, allí on el caminant, diguem-ne vagabund de primera fornada, fa camí en jornades i més jornades tremendes i esgotadores. I passa que el caldeu primitiu està ben lluny de la felicitat, la vida en aquells moments és dura i amarga. És precís confiar en un déu desconegut. Així, quan un foraster que arriba demana posada i sustento, el veí dels primers grups caldeus, pel que puga passar, no descarta la possibilitat del que ara apareix per la seua llar siga l’expressió humana del déu tan anhelat. La cosa està en els seus límits. Aleshores surt l’hospitalitat. I al caminant pels paratges caldeus se li ofereix tot, el que es diu TOT: l’esperança, l’aliment, i, fins i tot, el pudor de l’esposa o la virginitat de la filla. 
Heus aquí el primer exemple d’aquest tipus d’ingenuïtat en la prostitució hospitalària. Però no és suficient aquell moment de salvatge incertesa. Cal inventar quelcom, elevar-ho a una categoria superior, insuflar-li, donar-li una espècie de dimensió sagrada. Aleshores, els caldeus descobreixen Venus. Venus o Milita. Deixem parlar Herodoto, el venerable pare de la Història: «Los babilonios tienen una ley muy vergonzosa: toda mujer nacida en la patria, está obligada una vez en su vida a ir al templo de Venus para entregarse en él a un extranjero. Muchas de ellas, orgullosas por sus riquezas, se desdeñan por confundirse con las otras, y se hacen llevar al templo en lujosos carruajes cubiertos. Allí permanecen sentadas, teniendo a su espalda un gran número de esclavos que las han acompañado. Pero la mayor parte de los demás concurrentes se seintan en tierra, en un sitio dependiente del templo de Venus, con una corona de flores en la cabeza. Unas llegan, otras se retiran, viéndose por todas partes sitios circunscritos por cuerdas extendidas. Los extranjeros se pasean por calles intermedias y eligen a su antojo una de aquellas mujeres. Cuando una de las presentes ha tomado asiento en el lugar sagrado, no puede volver a su casa sin que algún extranjero le haya arrojado dinero en el regazo, y sin que haya tenido comercio con ella fuera del sagrado recinto. Al arrojarle el dinero el extranjero le dice: «Invoco a la diosa Milita…».
I conclou Herodoto: «Finalmente, cuando ha cumplido la obligación que la ha llevado al templo de la diosa, abandonándose al hombre extranjero, vuelve a su casa, y entonces ya no será posible seducirla ni con todo el oro del mundo. Aquellas mujeres a quines tocó en suerte el gran atractivo de la belleza, no permanecen mucho en el templo. Las feas, sí; pues no pueden satisfacer a la ley tan pronto como ellas quisieran. Hay fea que permanece en el sagrado recinto esperando en vano a un extranjero hasta tres y cuatro años…».
Com veiem, apareix d’aquesta forma la prostitució sagrada, una prostitució que es complementa amb la hospitalària. Nemrod, en fer fusió les dues parts de Caldea i crear la metròpoli de Babilònia a la vora del Eufrates, es troba amb la invenció de Venus. I la deessa Venus, com sabem expressió de la feminitat, dona lloc a aquest segon tipus de prostitució primitiva, que tanta importància anava a tindre en els inicis naixements dels pobles.
El culte a Venus anava a disposar amb el que avui, amb l’ús del nostre llenguatge, podríem dir-li una premsa excel·lent. De Caldea anava a passar a Armènia i Síria, en un principi. No importa que aquella forma de brutal excés religiós corrompera, com resulta lògic, els costums de Babilonia. Aquest exemple anava a ser pres de molt bones formes.
Venus va ser a Armènia la deessa Anaitis. Els armenis no miraren prim. I a Anaitis li construïren un temple «a imagen y semejanza» del que el patró primitiu gaudia entre els babilonis. I a la «rossagament» deessa, els natius d’aquell país la varen fer rodejada de noves i cada vegada més excelses particularitats.
A Armènia l’exemple d’Anaitis, podríem dir que era una espècie d’atapeït harem on es guardaven peces dels dos sexes. A aquest harem sols tenien pas franc els estrangers. Els habitants del serrallo pertanyien a les famílies més importants del país, i els seus pares eren els qui feien el vot i marcaven el temps i les circumstàncies aplicades a la permanència dels seus fills en ell. Continuarem.
