La darrera setmana estàvem divagant sobre les formes utilitzades pel sector més conservador de la societat en els atacs al sexe i la prostitució, allò que està trobant ressò a aquestes modestes ratlles. I, per ampliació, fent alguna cita de l’actitud de l’Església, que en aquests moments, del seu representant canònic arquebisbe de València, Cañizares. I encetàvem un poc del què s’havia viscut a Dénia, el nostre terreny, del que haurem de continuar un poc més sobre aquest recordatori.
Per l’any 1873, i potser també un poc abans, en moments de força econòmica, el bullici de l’oci, «la bona vida», tenia la seua extensió a les cases locals dedicades a l’oferta de la prostitució. Açò s’havia convertit en una, encara que petita, gran població per a la pràctica del sexe diguem-ne «comercial». Pel 1974, una ciutat d’uns 12.000 habitants, es convertia en el centre supracomarcal de la prostitució. Arribats aquí, el 1874, l’Ajuntament, davant dels escàndols produïts per les cases -prostíbuls, acordava que les prostitutes abandonaren ben prompte les seues activitats. Aleshores, existia un cert desordre i totes elles estaven indocumentades. Així fou que, seguint les instruccions del governador civil, el 23 de desembre de 1888 -catorze anys després- es posaren a discutir el primer reglament pel control de la prostitució a la nostra ciutat. Aquest document va aprovar, per unanimitat, els 23 punts que el conformaven. A cada una de les xiques que composaven el col·lectiu se les va proveir d’una cartilla com a document on es reflexava la seua personalitat, els seus drets i les seues obligacions, que haurien de complir amb puntualitat amb l’exercici de la prostitució de manera legal. Per la seua banda, la Secretaria de l’Ajuntament havia de dur un registre de les cases existents que exercien la professió de les seues pupil·les allí o en altres de cites més o menys públiques. En resum: que totes les prostitutes pogueren dedicar-se al seu exercici i evitar el perill de malalties sifilítiques i altres contagis. Es durien, per al millor control, registres d’entrada i de baixa de cada prostituta, a més de les causes que ho motivaren, etc. En arribar a Dénia totes elles estaven obligades a presentar-se a la Secció d’Higiene de l’Ajuntament per a la seua inscripció en el Registre, i se’ls proveiria de la correspont cartilla. La prostituta havia de deixar en la Secció esmentada la seua cèl·lula personal, sense la qual no seria empadronada ni rebria cap cartilla. Tot seguit se li donaria avís al metge designat que la sotmetria a un reconeixement, on faria constar el seu estat que la xica hauria de tindre’l sempre al seu poder i no podria prestar-lo a cap altra dona. Les ames, per la seua banda, estaven obligades a crear un padró amb les referències que hem citat. Les pupil·les serien reconegudes dos dies per setmana. Si el facultatiu trobara en el seu reconeixement qualsevol malaltia contagiosa de caràcter veneri, recolliria la cartilla i expediria un volant per a que la xica ingressara a l’Hospital de Caritat de Dénia, on seria atesa per a la seua curació. Al mateix temps se li donaria informació a l’esmentada Secció d’Higiene de l’Ajuntament junt a la remissió de la cartilla. En el cas que es produïra un embaràs, també se li ho faria saber a la xica prenyada. I, naturalment, fent-ho figurar al padró de l’ama corresponent. El metge o metges designats per a aquesta intervenció percebrien, per cada visita o reconeixement, la quota d’una pesseta, que la prostituta hauria de pagar en l’acte. Es prohibia tota classe d’aldarull que ofenguera la moral pública i els bons costums, i també resultava prohibida l’ostentació de les prostitutes en manifestacions o la presència provocadora en finestres o portes, en espectacles públics, en passejos concorreguts o en altres llocs on assistiren les «persones o famílies honrades»… Tothom: els amos, prostitutes o criades havien de guardar, protegir els facultatius i demés empleats administratius, fomentar el seu respecte i, en el cas contrari, serien corregides segons les faltes. Tindrien la consideració de prostitutes totes les dones que ho feren en la pràctica habitual amb el tràfec dels seus cossos i es trobaren en cases de prostitució. Sols elles podrien viure en prostíbuls, i en eixes cases estarien dependents de les ames. I en domicili propi ho declararien a la Secció d’Higiene de l’Alcaldia, així com a les cases públiques a les quals assistisquen per exercir la seua activitat. 
També als guardes municipals o altres dependents de l’Alcaldia s’exigiria complir la inspecció perseguint les prostitutes que, amb la seua actuació clandestina, pogueren crear infraccions, que serien castigades amb multes d’una a 25 pessetes o, en cas d’impagament, amb presó. A les reincidents se les expulsaria de la ciutat, remetent-les a disposició del Governador Civil per a que decidira el trasllat al seu poble o el que estimara més oportú. Allò era tot un autèntic control previst en el Reglament. Això costa a l’Arxiu Municipal de Dénia, on existeix un registre de prostitutes de l’any 1893 i un altre a partir de 1926. Podríem assegurar que al nostre poble, petit poble, amb una demografia d’uns 12.000 habitants, no li anava darrere a les actuacions més antigues d’altres civilitzacions històricament important en la regulació de la sexualitat i la prostitució, en general, com ja acabem de recordar en aquests papers moderns acollits per CANFALI MARINA ALTA.
Continuem, doncs, amb els recordes d’aquest tema en la seua pràctica deneira-comarcal de temps més moderns. Coneguem l’existència al nostre Arxiu Municipal de dos registres de prostitutes, citats en altres ocasions: un de 1893 i un altre de 1926. El primer parla de tres ames, totes elles domiciliades al carrer Quevedo, conegut popularment com el «carrer de les xiques», perquè per aquí, en alguns cassos, utilitzem un llenguatge «fi». En aquest carrer residien cinc joves amb les edats següents: 17, 18, 22 i 23 anys; i una altra que no reflexa en els registres la seua edat. Totes elles procedien de València. En la segona casa, reflexada el 1893, convivien tres, també de València, 2 de 20 anys i una de 14, de Palma de Mallorca. I amb la tercera ama albergaven dos jovenetes de 15 i 16 anys, sense especificar més dades en el registre. Anteriorment, pel 1873, ja existien a Dénia cases dedicades a la prostitució, encara indocumentada. I, a petició d’alguns veïns, s’havia decidit desplaçar-les fora del casc urbà, encera que sembla que això no es produiria mai. Continuarem.
