Ens havíem detingut la darrera setmana amb la cita referida a Hárpalo, el protegit de Alejandro Magno, amant de les cortesanes Pitionice i Glicere en aquell tan explosiu de l’antiga Grècia, que procurarem, informativament, rematar en aquesta crònica.
Insistim parlant de Hárpalo, que posseïa un palau amb un veritable harem de concubines i esclaves. Les seues ànsies de plaer sexual superaven tot allò establert a Grècia, que era molt, moltíssim. I per dur endavant aquella ansietat li treia profit als diners públics que ell tenia al seu abast. El món sempre ha sigut així. Quan el seu protector Alejandro Magno partia per a l’expedició a la Índia, Hárpalo va fer una dilapitació «brillant» dels tresors a ell confiats per al seu exercici de Governador de Babilonia. Aleshores ell es va dedicar a les seues relacions amb Pitionice, a la qual ve fer venir de Atenes, i va muntar al seu entorn una veritable cort de vici i depravació. Pitionici, gràcies al seu amant, perduraria en la memòria dels grecs, quasi tant amb la mateixa força que les citades en altra croniqueta: Lais o Friné. A la seua mort -la de Pitionice- se li va erigir un fabulós monument d’or, el qual, al pas del temps, seria conegut com «el monument a la prostituta». Aquí queda això. 
Tampoc els oradors es privaren del tractament íntim de cortesanes, tampoc. Ja s’ha vist la defensa que Hipérides va fer de Frinés, el triomf resultat de la qual va provocar un amor, una passió intensa entre tots dos. Per la seua banda, Lisias, amb motiu d’un arenga commovedora va provocar l’interés de Lagida, coneguda com la Negra, que no tardaria en ser convertida com amant seua.
Podríem anar tancant d’aquesta extensa memòria dedicada a l’antiga, culta i desenfrenada sexual i socialment, Grècia. A mil anys llum, ben fotuda a hores d’ara. Els investigadors, com és el cas que ens ha servit, dedicat a les últimes cites -Mariano Tudela- tancava l’espai dedicat al món helènic dient: «Grécia entera, de norte a sur y de este a oeste, era un pueblo entregado a la prostitución. Ella ha dejado en la Literatura y en el Arte, el testimonio irrefutable de su presencia».
Hem tancat la informació helènica, hem arxivat les cites sobre Grècia, i ara ens proposem, mentre ens ho permeten, dedicar un temps a l’antiga Roma i les seues prostitutes. Allò ben conegut és el que el historiador Valerio ens recorda amb els seus antecedents d’aquella lloba que va «amamantar», alletar, als coneguts Rómulo i Remo, fundadors de Roma. Per al citat Valerio, era la lloba Acca Larencia, de mala fama, que gràcies al seu negoci de prostitució va aconseguir un patrimoni consistent en la propietat de les set colines sobre les quals s’anava a efectuar la fundació. Era coneguda de pastors als quals venia la seua bellesa, s’entregava sexualment. Aquesta Acca Larencia va ser apodada per ells com la Lloba. Ella vivia en una petita cabanya, coneguda amb el nom de «lupanar». Així ha sigut que el naixement de la mateixa Roma vingué del vergonyós fenomen humà de la prostitució de caràcter civil. Lactant als històrics Rómulo i Remo, aquesta prostituta errant, amb unes vivències entre camps i boscos, havia perfilat, sense pensar-ho, allò que després s’havia de convertir en un gran imperi. Estem parlant, clar, de la versió mítica de la història dels germans bessons, de la llegenda de Ròmul i Remus, la que sembla més impactant.
Continuant, direm que Acca Larencia, segons sembla, va ser una dona d’una estranya bellesa, que practicava una forma de prostitució civil que en aquells primers temps dels pobles d’Itàlia s’estava escampant per camps i ciutats. En això estem. A més a més, ampliant el vici, existien les prostitucions sagrades i hospitalàries. Tampoc hauríem d’obligar que la colonització dels pobles italians va aparèixer amb l’arribada de fenicis, grecs i egipcis, i que, como no podia ser d’altra forma, aquests pobles introduïren els cultes als seus mateixos déus.
Sembla que, com de costum, va ésser Venus la primera deïtat que admeteren els pobladors d’aquestes terres elegides a fer paper important en la Història dels temps. Als cementiris etruscos s’han trobat vestigis dedicats al culte sensual: vaixells decorats, que representaven escenes d’uns moviments sagrats primitius, tot mostrant ofrenes paregudes a les que existien a Babilònia, Atenes o Corint. En aquests moments remots de l’antiguitat etrusca la seua prostitució sagrada era sagrada. I l’hospitalària es trobava extesa fortament en els boscos i en els camps i les muntanyes. Aquesta prostitució hospitalària difereix un poc del conegut amb anterioritat. Se sap que quasi tots els pobles primitius s’acollien a aquests tipus de prostitució perquè pensaven que hi havia una remota possibilitat de què el caminant recén arribat fos fill d’un déu, o un déu mateix que, per tant, que, amb les atencions que li havien facilitat, ompliria la mansió familiar d’infinites gràcies, d’infinites bondats. Per la seua banda, Etrúria, poble poc donat a la fe i les creences sobrenaturals, s’acollia a la prostitució legal amb l’únic propòsit de jugar a la roda de la fortuna. Hauria algú amb capacitat d’assegurar que el caminant, el desconegut estranger que pretenia beneficiar-se de l’amorosa hospitalitat no fos un personatge poderós amb capacitat de traure a la comarca allò que ella no podia produir per al seu manteniment. Potser, en alguna forma, no és el mateix que se sol fer als municipis davant la visita de personatges amb poder i capacitat -política o social- d’aportar recursos al municipi, com una recompensa per les atencions rebudes. Tira-li, Martí.
Hem de dir que la prostitució legal o civil era quasi privativa amb exclusivitat. Allò d’Acca Larencia era una excepció a les ciutats de la vella Etrúria. Ara, això sí, la prostitució etrusca, segons les mostres desenterrades que hem citat, era brutal i ja bastant refinada, tant hospitalària, legal o sagrada. Els avantpassats dels romans eren unes gents bestials, salvatges amb molts contactes amb les bèsties i amb una evident tendència al desenfré i amb una conducta molt aberrant. I hem de informar que la sodomia era ben habitual entre els etruscs. Però la Roma de Rómulo se n’adonà de què, per al seu desenvolupament i posterior expansió, podia significar aquesta presència desorbitada de la prostitució, i s’estableix una actitud defensora de la família, com a proposta del nou poble, el càstig de l’adulteri i el fre a aquella forta dissipació. Continuarem.
