Ens quedàrem la darrera setmana citant la putrefacció que s’havia produït, ampliant-se amb la presència de prostitutes estrangeres que aparegueren pel Pireo. Entre la gent depravada, sense fre, incontrolada, el nou «Cerámico» creixia en popularitat com a continuador i «millorador» del tremendisme del Pireo, que va ésser grandiós i elogiat constantment. Donarem un exemple de tot açò.
Temístocles, que era fill d’una cortesana, presumia d’eixa condició fent-se passejar freqüentment del Pireo al «Cerámico» en una magnífica carrossa d’or, arrastrada per quatre hetaires. En la mesura que s’accentuava la solidesa del «Cerámico», que albergava ja sols les prostitutes de baix nivell, molt degradades, les cortesanes d’alta presència s’ho feien valdre pujant més els preus de la seua cotització i concorrien entre escriptors, artistes, legisladors i polítics. Vos donarem una mostra dels costums d’aquella època, que apareixen en un pensament de Demòstenes: «Tenemos cortesanas para la vida diaria… Però también tenemos esposas que nos dan hijos legítimos y cuidan con fidelidad el interior de nuestras casas…». 
En els papers consultats sobre el tema es diu que la més forta humiliació de l’home sobre la dona, la major injustícia humana naix a Grècia, en un principi, amb totes les conseqüències. Podríem dir que era el naixement del masclisme. «Apanyaeta» quedava l’esposa, en mans de l’amor adúlter del que era descoberta als veïns. Però, en canvi, el costum feia que la mateixa dona s’encarregava d’alimentar a vàries concubines o es feia servir de totes les cortesanes que li vingués en gana. Existeix una carta que va remetre Panope al seu marit Eutíbolo. Un bon exemple del que estem parlant. Diu així: «Tu inconsciencia, tu ligereza, tu libertinaje te hacen despreciarme a mí y a tus hijos, para, en cambio, consagrarte por entero a Calena, insignificante hija de un pescador que ha venido aquí de Hermiona a poner una casa de alquiler i ostentar sus encantos en el Pireo, donde trafica con ellos en gran perjuicio de la incauta juventud…». Volia dir-se que Panope el que feia era tirar-li per cara el seu abandó tant a ella com als seus fills, mentre que, com passava a totes les dones honrades de Grècia, que el seu marit, Eutíbulo, repartira el seu amor amb l’esmentada Calena, amb quatre o cinc fills al mateix temps.
Les cortesanes gregues, en aparta-se de les simples «dicteriades» i de les darreres prostitutes que havien començat a aparèixer per Atenes, es dedicaren a crear una íntima amistat amb els grans hòmens del país, ampliant la seua saviesa. D’això queden mostres en les biografies de molts hòmens importants coneguts.
Molts d’aquests personatges masculins s’associaven a l’hetarisme. Per exemple, Temístocles, fill d’una dona que era encara menys cortesana, i Filetario, rei de Pérgamo, i el filòsof Bion, i Timoteo, general atenenc. En el camp de la filosofia va ser sobretot on les cortesanes entraren de bon peu per procurar-se els seus amants. D’aquesta situació extragueren les doctrines que dictaven amb la diversitat de les seues conductes.
La popular Safo, com se sap, madrina del lesbianisme, va ser possiblement la que va obrir marxa en aquest aleshores considerat curiós i estrany maridatge de la prostitució, que quasi s’entenia com un art i l’art també de pensar. Ampliarem alguna cosa més respecte a Safo, a la qual Platón anomenava bella -encara que existeixen arguments per posar en dubte eixe sentiment- era filla d’una família respectable, oriünda de Lesbos. Safo era rica. Ella no venia el seu cos pels diners sinó pel plaer. Estava al front d’una escola de prostitutes, totes elles sotmeses a pràctiques «desviades i contra natura». Ja ens entenem, no? Hem de dir que l’escola de Safo va impactar com un tro important llançat sobre un poble que s’ha considerat de covards histèrics. A uns els va parèixer aquella desvergonyida filosofia de la poetessa com el no va més del pensament. A uns altres, però, es va escandalitzar. Al capdavall, aquella escola sàfica no va passar de ser una cabriola antinatural cínica i poc propícia a la sensualitat grega. Amb rigor, com diu un autor, «la época de las cortesanas comenzó en Grecia con la época en que Clonice enlazó las seducciones del amor con las lecciones de filosofía». I veiem com Aspasia, vella «dicteriada» de Megara i natural de Mileto, proclamava una galant frivolitat: la creació d’una escola a la qual seguiren centenars de joves gregues.
Aspasia acabarà casant-se amb Pericles, que ja estava casat amb Crisila, filla de Teleo, de la que hauria de separar-se per contreure matrimoni amb la hetaria pensadora -Aspasia-, que arribava a totes parts ben rodejada de la seua femenina cort d’honor, per dir-ho amb una imatge aproximada als valors d’aquest personatge.
Estem parlant d’aquell fantàstic món de l’antiga Grècia i amb la cita de personatges importants, la majoria dels quals desconeixem, com és natural. I això ens fa contrastar-ho amb els moments difícils de la seua actualitat. Per exemple, l’oferta de Baleària de cedir el seu vaixell Martín i Soler per l’evacuació, a partir d’ara, dels refugiats d’una illa fins el nostre País Valencià. I sabeu quin és aquesta illa? Precisament la històrica illa de Lesbos, que hem citat en aquest treball.
Tornant al passat, direm de l’anomenada Aspasia que era un bon exemple com a pregonera de l’art amatori. I que, unida al gran Pericles, no va tenir cap dubte en enganyar-lo amb Sócrates d’Alcíbiades, al qui dedicà els seus favors. I ara direm que Targelia, paisana d’aquesta Aspasia i amant de Jerjes, en certa manera, es pot considerar la primera dona espia de la història. El seu amic, rei de Persia, tenia l’ambició d’apoderar-se de Grècia. Amb eixa intenció va enviar a Targekia per enamorar els cabdills que defensaven les ciutats. Però ells el que feien era entregar-se a ella i no a Jerjes. Hiparquia es va considerar com a patrona femenina de la filosofia cínica. Va ser compositora de moltes obres de filosofia i poesia, i era una cortesana depradada i brutal. Filenis va ser deixeble i amant de Epicuro. Aquesta hetaira-filòsofa, però, va passar sense pena ni glòria entre la legió de seguidors del que postulava el seu amant.
Hem de dir també que en el camps de la política les cortesanes de Gècia varen jugar un important paper. Per la seua banda, les cortesanes Pitionice i Glicere arribaren a tenir un increïble poder. A Babilònia eren unes poderoses senyores, i direm que Hárpalo, el protegit d’Alejandro Magno, les va fer les seues amants. Continuarem.
