Ens havíem detingut la darrera setmana parlant de les funcions genèsiques que oferien anomalies en les prostitutes. Haurem d’afegir ara que la procacitat sexual és així mateix freqüent, mentre que resulta rara la fecunditat i es creu que aquesta no es perd més que per causes accidentals, com la sífilis o l’alcoholisme.
La longevitat de les prostitutes és considerada superior a la mitjana en tots els països. La força muscular i l’agilitat són majors que en les dones normals i mereix notar-se el gran nombre de prostitutes «zurdes» (esquerranes). Els reflexes tendenciosos es troben generalment retardats, el mateix que els pupilars. Marro i Tarnowsky mencionen la forma obtusa del tracte com un caràcter de les prostitutes. Així mateix resulta comú en elles l’analgèsia, tant general com parcial. Els sentits de l’olfacte i del gust manifesten també una notable obtusió. Les alteracions visuals («escotomes» o «acromatopsia») no semblen més que de l’histerisme.
L’erotisme de les prostitutes, sobre el que tant es va insistir abans, sembla rar, pel contrari, a la llum d’investigacions més modernes. Els cassos d’hiperestèsia sexual activa són citats com aspectes rars i depenen d’aberracions mentals concomitants sense relació directa amb la prostitució. La depravació sexual és, al contrari, freqüent, especialment en la forma del safisme. Així mateix són comuns la masturbació i el sadisme i el masoquisme. Entre els estigmes mentals de les prostitutes no es troba cap característic, sinó que tots responen al tipus histèric. El mateix ocorre amb la mitomania, la venjança, el col·leccionisme, l’avarícia, l’excentricitat, la cleptomania, etc. El sentimentalisme morbós associat a actes de filantropia, caritat i pietat es troba també amb freqüència en les prostitutes. La intel·ligència brillant, la memòria desenvolupada no són rares entre aquelles. Algunes posseeixen notables aptituds, encara artístiques i literàries, però, sobretot, per a la intriga. El gust de les aventures, dels viatges, canviant els noms, desfigurant-se, fent-se passar per hòmens, no és tampoc infreqüent. En eixos cassos pot observar-se la grafomania com una forma d’hopertròfia de la personalitat. El suïcidi proporciona un nombre considerable de casos en les prostitutes. En quant a la psicosis i neuropsicosi, son freqüents en elles. L’histerisme i la psicastènia es registren com a tipus més comuns, no essent rares tampoc les formes d’involució (malengonia presenil).
És indubtable, de qualsevol forma, que la sífilis desenvolupa un paper preponderant (gomes, «endarterites», reblaniment cerebremedular). L’alcoholisme, el mateix que la morfinomania i la cocainomania, apareixen com factors etiològics o, almenys, d’agravació. El peritatge mèdico-forense intervé per a qüestions de responsabilitat de suposada violació i d’abusos. És sabut que, jurídicament, el consentiment de la dona no se suposa i que és admés a favor d’ella el cas de violència o intimidació. Siga com siga, quan arribe aquest cas hauran de comprovar-se les petges d’aqueixa violència, siga en el cos, siga en la genital o perigenital. Quan s’alegue fraudulentament la desfloració, el cas es redueix als comuns d’aquesta classe. No s’oblidarà que hi ha hímens resistents i elàstics que permeten la consumació de l’acte carnal sense trencar-se. El descobriment d’un fluix amb consegüent anàlisi pot il·lustrar poderosament el cas, quan es tracte de determinar la responsabilitat, ha de jutjar-se pel desenvolupament mental i les proves corrents (testa, escala de Binet i Simon). En actuacions criminals no apareix, no obstant, res veritablement nou si els delictes són de robatori, estafa, atemptats a la vida, a la salut. Els casos d’avortament i d’infanticidi són jutjats pels principis mèdico-legals comuns.
MORAL
La moral és l’estat de comerç habitual d’un adona amb més de dos hòmens, amb la finalitat de satisfer la concupiscència o de lucrar diners. La seua específica malícia és la pròpia de la fornicació, a la qual s’afegeix l’escàndol que porta amb ella aquesta manera de viure. És, per tant, sempre un pecat greu. ¿Poden permetre’s les cases de prostitució? Podem contestar que essent elles un mal, mai no és lícit estimar-les per elles mateix. La qüestió es redueix, doncs, a preguntar si donat el cas que en determinades circumstàncies siguen un mal menor, podran permetre’s per tal d’evitar mals majors. Els autors comunament s’inclinen a la part afirmativa, seguint a Sant Agustí i a Sant Tomàs i recolzant-se en la mateixa raó que addueixen aquests sants doctors. No manquen, però, alguns entre els quals se cita sant Alfonso, que l’opinió contrària la consideren pràcticament més probable; però com la primera no manca de sòlida probabilitat, ja intrínseca, ja també extrínseca, a ella hauríem d’ajustar les nostres resolucions, seguint les lleis del probabilisme. El major mal que es tracta d’evitar és la sodomia, l’adulteri i la seducció de les dones honestes, i altres, els quals condirien en la societat si els hòmens voluptuosos no tingueren on assaciar el seu desordenat apetit. Mes com els patrocinadors de la segona sentència veuen en la prostitució reglamentada per la llei el perill que es fomente l’apetit, més bé que l’extinga, i en aquest cas a penes s’impedirien els mals que els de la primera sentència tracten d’evitar. I acaben negant a l’autoritat el dret de permetre les citades cases. De la seua sentència de mal menor, que té el que ens ocupa, deuen els governants partir per a permetre les cases de prostitució impedint immediatament que s’establisquen en pobles petits, on l’escàndol que se seguiria seria major mal que els altres que es tracten d’evitar. Tampoc seria raó suficient per a permetre-les la vehemència de l’apetit carnal i els danys que es poden seguir per a la salut, si es resisteix als seus impulsos, raons aquestes que semblen suficients a criteri dels metges catòlics, els quals, a més a més, cap trastorn admeten que es produïsca en la naturalesa a conseqüència de reprimir la vehemència de l’apetit carnal. Dit siga com a conclusió que eixes coses constituirien un niu de malalties venèries i damunt de tot, de la sífilis que tanta mortalitat, tants grans danys està causant en els pobles. Continuarem.