Continuem. Ens havíem detingut la darrera setmana citant obres de Rosseau i de Casanova referides als centres de cortesanes i la seua presència a Venècia i Roma. I seguim ara informant de la turmenta revolucionària francesa que no va acabar amb la prostitució, com donen exemple les obres històriques dels Goncourt i recordant el nivell assolit durant el Directori, on es plagiaren a la seua manera els costums grecorromans. Una vegada consolidada la pau europea i amb l’adveniment d’un nou estat de coses, acabaren els escàndols de la prostitució a les altres esferes, encara que no per això no deixaren d’existir en una altra forma. Direm que la fama de les «entretenidas» i dones galants franceses, tan popularitzades en les obres de Dumas i de Murger, va ser veritablement universal. La idealització del tipus de la pecadora per amor començada en la Dama de las Camelias i abans en la Manon Lescaut, va donar nous aspectes al problema, aquest problema social. Siga com siga, l’organització de les prostitutes no va canviar essencialment malgrat el cúmul de reglamentacions en tots els països, fins a arribar a l’absència completa d’elles, com a l’Amèrica del Nord. Respecte a les dilapidacions i prodigalitats amb aquelles dones no varen deixar d’existir, alimentant la crònica escandalosa de l’època, de la que donen fe, de la que atestigüen els noms de Lola Montes i de Cora Pearl. La prostitució de menors, l’única perseguida per la llei, anava prenent, malgrat tot, nous vols; no parant de clamar contra ella els higienistes i moralistes de tots els països. El mateix es podia afirmar de la prostitució masculina, que havia arribat a ser proverbial en algunes comarques i ciutats. Els avanços científics, que aminoraren, que relegaven la prostituta a un tipus inferior de degeneració mental, varen influir per polemistes tan eloqüents com Lombroso i Ferrero en l’ànim dels legisladors i governants malgrat les grans dificultats de la seua aplicació pràctica. Estos, que sabien bé allò referent a la preservació del contagi veneri, acabaren per dividir l’opinió il·lustrada en dos grans partits de l’eficàcia o inutilitat d’aquelles mesures. En realitat, el problema de la prostitució es trobava molt lluny d’estar resolt, com tots els grans problemes socials que tenen les seues arrels en l’aspecte moral del gènere humà. Respecte de la prostitució entre els pobles primitius, cal distingir, davant de tot, entre prostitució com a placa social, en el sentit que se li dona comunment en els nostres temps, i prostitució de caràcter religiós, com va existir en algunes de les civilitzacions primitives com Egipto, Francia i Babilonia. La prostitució com a plaga social existia ja en els temps més remots, sense que això signifique estar d’acord amb els qui qualifiquen d’actes d’eixa naturalesa allò que refereix la Sagrada Biblia, d’Agar, concubina D’Abraham, de les filles de Lot, de Raquel i Lis, i altres, perquè en tots ells va presidir l’objectiu de la procreació, no el mercantilisme vil ni l’esperit de lucre, en el qual la dona es posava a vendre’s, sense distinció de persones, comerciant amb el seu cos. Tampoc es pot afirmar, com fan alguns autors, com Schurtz i Bloch, que en aquells pobles la prostitució fora «un sustituto o una nueva forma de la promiscuidad», doncs la promiscuïtat no va ser mai un estat social segons es demostra en el seu propi lloc. Poden citar-se, com una forma embrionària de la prostitució, els costums vigents a les illes Palaos. Allí, les dones, no sols les donzelles, sinó també casades acudeixen a les associacions de joves, vivint en elles més o menys temps, segons provoquen les circumstàncies. En aquest cas l’explorador Semper fa la cita d’una islenya que li va dir: «Entre nosotros, cuando dos consortes tienen graves desavenencias, la mujer se va al «baix» más próximo: si el marido luego quiere reconciliarse con ella, ha de dar una cantidad de dinero al «clobbergoll» (asociación de hombres) al que pertenece al «baix»; si no da la cantidad pierde todos los derechos que sobre ella tenía, y ella sigue viviendo en el «Sobbergoll, hasta que otro hombre más poderoso la compra». En eixes illes, diu Schurtz, no representa cap deshonra per a la dona viure en el «baix» en qualitat de «armunguk» (prostituta). A les Carolines (Palaos, Yap) la dona que ha tingut tractament sexual per primera vegada amb un home solvent, pot, com «armungul», anar amb els estranys o casar-se o fer vida en el «balolóbol». En el primer cas és pagada per un home determinat, però conserva la llibertat d’anar amb altres; en el segon cas, forma amb altres dones de la tribu o localitat una (societat) «balolóbol», traslladant-se a una altra localitat on exerceixen la prostitució, i els diners que arrepleguen els reparteixen els cabdills de la pròpia tribu entre els individus i famílies d’aquesta.
A Melanesia la prostitució és com una espècie de substitut de l’amor lliure. A Florència els caporals de les tribus destinen les dones de mala conducta a la prostitució, vivint estes a la casa del caporal, amb l’obligació d’entregar-li una gran part dels seus guanys. A l’Àfrica, l’esclavitud ha produït gran influència en la prostitució, perquè la major part de les prostitutes són esclaves; però allí també, com en altres llocs, ve comprovant-se que la prostitució té el seu origen en la llibertat sexual. Així, a la Costa de Oro, en temps primitius uns quants jòvens compraven una esclava i se l’emportaven a una cova especial, on ella s’entregava indistintament per una petita remuneració. Els compradors de les esclaves percebien una gran part dels guanys que produïen aquelles i cuidaven de la seua subsistència, segons citen Bosman i Schurtz. Per la seua part, Reade afirma que en algunes tribus les dones riques encara es dedicaven a aquest tràfic. També Schnurrer relata unes curioses cerimònies que tenien lloc en la iniciació de les prostitutes entre «quaquas», admeses a exercir la professió pel propi caporal de la tribu. A Dahomey, el rei era el propietari d’elles venint obligades a pagar-li tribut pel seu exercici. Segons Ploos-Hartels, a l’África equatorial està molt implantada la prostitució hospitalària, i era considerada allí, per la major part, la dona com un mitjà lucratiu superior en beneficis al comerç d’esclaus. Es dona bastant el cas d’entregar els homes les seues dones als estrangers rics. A la India es va practicar la prostitució ja en els temps primitius. Al Rig-Veda es troba citada, encara que el seu concepte no té una extensió definida. A les xiques que no tenien germans, se les incitava a guanyar-se la vida per este mig, i en la literatura vèdia es llegeixen de tant en tant expressions com «humari-pulva» (hijo de la doncella), «agru» (hijo de una soltera) i altres que indiquen l’existència de la prostitució. Continuarem. 
