Ens havíem quedat a Grècia, a la Grècia del passat no la que està fent mil i un embolic per mantenir-se en Europa, i les seues cabrioles monetàries. (Tampoc tenien la Merkel). Ens havíem quedat en el diàleg entre Demetrio i Demo, quan aquesta havia confessat que no li agradava la bella Lamia, que tocava la flauta, per la raó de ser vella. Demetrio, que li trobava a Lamia «recónditas bellezas sexuales», va somriure davant de tot açò. A ell li donava el mateix. Lamia li agradava amb molta més força que qualsevol altra jove, fins i tot que la pícara Demo, amb la que estava dialogant. Demetrio reia, reia davant l’enveja de les altres cortesanes de les que se rodejava. El mateix que en altra ocasió en la qual la mateixa Demo li havia preguntat: «Qué es lo que te gusta a ti de esa vieja?». I ell li va respondre: «El fruto que ella me da». I la pérfida Demo li havia contestat: «Si pasas la noche con mi madre, mi madre te dará más bello fruto». Demetrio reia, reia d’aquesta competència de les joves, que li semblava doblement dolorosa en raó de la seua joventut. A Grècia, quan les prostitutes arribaven a una edat poc adequada per a mantenir-se exercint de prostitutes, després de resistir-se al pas del temps i a abandonar el camp, no pretenien viure d’altra cosa que no fos la mateixa prostitució a la qual estaven acostumades des del primers passos. I es donaven pressa en amaestrar a les més joves, les que anaven formant les noves promocions de «sacerdotistas del amor» i del cult a la deessa Venus. En aquell temps l’edat de Lamia era considerada bastant més que suficient per a decidir a l’ensenyament, sempre creixent d’entusiastes aprenents. Però el foc de la seua sensualitat, la seua saviesa de l’amor i l’experiència d’anys en l’exercici de la prostitució i el gran atractiu de la seua esplèndida bellesa, a més de tots aquests valors; li havia produït el relleu per raons d’edat i l’havien col.locat en situació d’amar i ser corresposta per un príncep com Demetrio. Estigué tan apassionadament corresposta, que, segons es diu, quan Demetrio tornava d’un llarg viatge va abrasar tan fort a son pare que aquest pobre vell, desfent-se de la potent abraçada del fill, exclamava enrabinat: «Diríase que abrazas a Lamia». Al moment que Demetrio va ser amo i senyor d’Atenas va obligar als atenesos al pagament, en concepte de l’impost extraordinari, una gran suma de diners. I va fer cura del seu cobrament amb la major cautela. A ell res no li importaven les necessitats i la ruïna. I quan la suma total estigué cobrada, quan la tarifa estipulada al veïnat havia ingressat a les arques del seu tresor va ordenar amb molt d’orgull. «Que todo ese dinero se invierta en afeites para Lamia». En morir al seua Lamia estimada, Demetrio li va plorar amb totes les forces del seu cor. Més, molt més que si hagués perdut tot el seu poder econòmic, social i polític. L’avarícia de les prostitutes gregues era, a vegades, monstruosa. Filomena va enamorar de tal manera Critón, que va als límits de la follia eròtica. Aquest Critón es va gastar amb ella una gran fortuna. Empobrit fortament el pobre i infeliç enamorat Critón li escrivia llargues cartes, plenes de passió, d’enamorament, cartes que no reberen la contestació de la insaciable Filomena. Però com l’enamorat insistia en les seues cartes pregant-li entrevistes a la bella Filomena, aquesta li va respondre amb un escrit que ara reproduím: «No pierdas el tiempo en dirigirme cartas. Quiero cincuenta piezas de oro, que me hacen falta, y no más cartas. Mándamelas, si me amas. Pero si el mal de la avaricia y de la mezquindad te aconseja otra cosa, no me importunes inútilmente». Aquell costum que les prostitutes de Grècia tingueren el més alt o més baix nivell i certs coneixements de música era perquè moltes vegades se’ls demanava tocar la flauta per actuar en les orgies. Les hetaires gregues es diferenciaven de les d’altres països en que la seua prostitució era més conscient. Ja no s’ubicava tot en l’instint primitiu salvatge dels falsos déus. Aquí el refinament havia perfilat l’ofici vil de la prostitució. En aquell context Megara i Glicere eren considerades les prostitutes més libertines de la seua època. I presumien d’això, ho tenien com una gala. Glicere, en trobar-se amb una companya a la que li repugnava la seua sort i somniava per sortir d’aquell fanc, li va dir: «Tus costumbres y tu conducta, amiga mía, son demasiado honestos para el estado en que vivimos». Aquestes escalofriants denúncies eren una resposta a una realitat social inqüestionable. Grècia era la pura sensualitat. I les prostitutes de Grècia gaudien d’una merescuda fama de depravades a través dels segles. I dins de la mateixa Grècia, les prostitutes de Corinto. Hi ha autors que manifesten que l’aureola, l’èxit de les prostitutes de Corinto era degut en quelcom cosa més que a la seua excesiva prodigalidad. Al costat dels exemples de la cobdícia d’una Filomena a punt de tornar foll a Critón, existeix el cas d’una cortesana coríntia que s’entregava tota sense demanar res a canvi, tornant bojos aquell excés de generositat. En la prostitució grega existeix un capítol important conegut com Solón, el qual va organitzar al país la prostitució civil, un reglament, al que se li va donar categoria d’institució dins la República però que va gravar amb impostos la població. Quan el citat Solón va adoptar aquesta acció, la prostitució grega havia arribat ja al màxim esplendor sagrat. Pot dir-se que aleshores la hospitalitat havia desaparegut totalment de Grècia. Direm també que el llibertinatge, cada dia més salvatge, estava cada vegada amb major desenfré, direm que en exclusiva ubicat als temples destinats al cult de Venus. Els importants ingressos aconseguits en els altars feren que Solón pensarà que aquelles fabulosos guanys podrien ser repartides amb fàcil comoditat en la república. Solón, verdaderament pràctic, s’adonà ben prompte de que una bona part dels adoradors venusins no anaven als temples amb la decisió exclusiva d’adorar la deessa. Com ja s’ha dit en altres espais, la prostitució grega es diferenciava de totes les citades fins ara pel seu refinament. Solón ho va veure clar: mentre els egipcis i els caldeos havien resumit la força bestial dels instints, Grècia resumia la capacitat humana de la imaginació. Imaginatius per damunt de totes les coses, ells, els grecs, havien arribat a fer de la prostitució un costum civilitzat i cínic. Aquí queda això.
