Sexe i prostitució haurien d’ésser tema natural, però no ho són i donen pas a embolics i polèmiques contínuament. I a nosaltres ens ha vingut de gust parlar un poc de tot açò.
Com tot en la vida, apareixen contínuament opinions i actituds contràries, i fortes discussions i insults per part del sector «conservador», entre cometes, de sempre. Nosaltres parlarem un poc dels referents històrics a Dénia, sense oblidar altres més generals. 
La vocació que tenen els defensors de la «moral», els sectors «conservadors» omplin de crispació la vida ciutadana. Jo tinc entre mans un treball intensiu que va més enllà de l’espai local i dispose de bastant material sobre el tema, ara paralitzat. En proposar-me una intervenció en la festa de La Flexió Verbal de 2009 vaig dir alguna cosa sobre tot açò, sobre la història de la prostitució a Dénia. Ara intentem anar més enllà en les nostres reflexions.
En homes d’alguna generació anterior a la meua he sentit dir que trobaven un cert atractiu -adolencents, joves o madurs- quan s’aturaven a la plaça de l’Ajuntament observant com les dones pujaven escales amunt per anar a missa tot esperant que el vent alçara un poc les seues faldes llargues i descobrira un poc els seus turmells en una època llunyana d’escassíssimes mostres de carn femenina. També més endavant, baix de les grades a les places de bous portàtils, alguns «mirons» -badocs, en valencià- trobaven el plaer eròtic a la vista contemplant les cuixes de les xicones. Aleshores, a Dénia fins i tot hi hagué una època, per l’estiu, quan les dones, ben tapades de roba, per entrar i eixir de la mar i tapades amb barnús, prenien el bany per la zona del Raset, mentre els homes practicaven la natació molt apartat d’elles, als banys del Tio Tomàs, on ara existeix el Club Nàutic. Eixes eren les normes. Normes que, aproximadament, exigien en els bans de l’Alcaldia. En els anys vint i trenta del segle passat començava l’augment de l’erotisme en els espectacles que es donaven al Teatre Principal, Teatro Circo i Salón Moderno on els cuplets presentaven certes picardies tipus «La pulguita» i també en els cabarets com el Magallanes, popularment conegut com l’Anxova, i altres servits també per dones amb «top less». Dénia, en aquells moments era coneguda com la petita Montecarlo, amb la seua important nit nocturna en cabarets, sales de joc, casinos, prostitució, espectacles teatrals, musicals, de varietats, folklore, sarsuela, etc. La citada «Anxova», amb les atencions de les xiques amb els pits a l’aire -les conegudes «camareres»- era denunciada en defensa de la «moral» contínuament. Tot açò passava en una etapa de creixement econòmic a Dénia pels negocis de l’exportació de la pansa i altres productes, que va repercutir en l’aparició dels espectacles citats i diverses instal·lacions de progrés: el telèfon, el gas, el ferrocarril… cap a l’últim terç del segle XIX. Sabem d’una etapa posterior que aquest món era mal vist pels pobles veïns que tenien un concepte dels deniers com persona de mala fama, que sempre havíem sigut uns immorals, plens de concupiscència. Bé, no deien eixes paraules sinó simplement que érem uns amics de la vida alegre, enxampats pel vici, el joc, la corrupció, uns descarats pecadors. Per això prevenien a les seues filles per tal que no es deixaren embaucar pels joves deniers, sempre en mans del dimoni. Això passava pels anys de «Maria Castanya», quan encara Dénia era «terra que regava amb sénia. Les coses han canviat molt i ara el plaer carnal, la luxúria i, per extensió, la prostitució, es troben a una banda i l’altre de les nostres carreteres comarcals i nacionals, amb bona cosa d’atractius lluminosos plens de colors. Això ho sabem tots. O amb la presència de jovenetes, també per eixos vials amb una imatge trista d’explotació i esclavitud. Això també ho sabem tots, fins els beats i beates més recalcitrants i els rectors més integristes. La defensa de la «moral» ha sigut una constant. Pels anys quaranta i cinquanta -quan la postguerra- les joves que intervenien en els Cors i Danses de la Sección Femenina de Falange havien de posar-se baix de les faldes una espècie de pantalons o «pololos», per a ballar.
En aquella postguerra es prohibia la relació sexual als matrimonis en festivitats i durant la Quaresma. En recomanava a nuvis i matrimonis que se separaren en la celebració de la missa i altres actes religiosos dins l’església. Allí els homes se situaven a un costat, i les dones a l’altre. I allí, a més de col.locar-se a l’entrada el llistat de les pel·lícules i la seua qualificació moral, indicant els perills de presenciar-les també feien reflexions, com ara: «Mira como vas, mangas y faldas largas», etc. per a les dones.
En un text escolar, editat el 1959, apareix aquesta màxima exemplar: «Mentir es una cobardía. Por eso las mujeres, seres débiles, mienten más que los hombres». Una altra cita d’aquesta «moral» dictava: «Los matrimonios que hacen el amor a oscuras y en pijama, y rezando previamente, para dejar bien sentado que realizan el acto con finalidades procreadoras y sin el menor deseo sexual…», com actitud positiva. O la dona que confessa amb angoixa: «Padre, me acuso de gozar con mi marido».
A Atenes, com a Siracusa i Tebas, existien unes organitzacions que es preocupaven de protegir el matrimoni, donant facilitat per a evitar l’adulteri, que estava castigat amb pena de mort. També cuidaven les prostitutes. No sembla, per altra banda, que a Esparta hagués existit mai la prostitució, precisament per l’expressa llibertat que gaudien i la laxitud de els regulacions matrimonials. Al temps que a l’antiga Roma no es troba oficialment reconeguda la prostitució fins el segle III abans de Crist i per influència grega.
De Dénia ja hem parlat abans, de la seua existència que ens donava mala fama com a poble de vida «alegre». La prostitució, però, condenada especialment per les classes més conservadores, no promou cap manifestació pública de denúncia, com sol fer-se per temes de terrorisme i de violència de gènere. Segurament serà perquè ha crescut la idea de què el sexe és bo per a la salut física i espiritual… I, per extensió, s’entén millor la prostitució, sempre que siga exercida voluntàriament, sense forces explotadores.
