Havíem acabat la darrera entrega d’aquestes reflexions bandístiques amb unes pinzellades de la situació actual de l’Agrupació Artística Musical. Afegirem que el 1954 un grup de músics antics, encapçalats per José Roselló Bosch, dirigien a la Corporació, per a que li donara curs al Govern Civil, instància i reglament pel que hauria de regir-se la banda que, sota el títol de «Agrupació Artística Musical Los Veteranos», volien constituir. No va ser aprovada i no arribà a funcionar, segons ens manifestà molts anys després Pepe Negre, un dels seus promotors.
Ens referirem ara a altres activitats musicals realitzades a Dénia. Sabem que pel 1879, dins de la cosa artística i cultural que començava a créixer aquí, existeix un anomenat «Círculo del Recreo», que anuncia concerts de cant i piano tots els dilluns, dimarts, dimecres i divendres de l’any, segons el periòdic «El Porvenir», del 21-9-1879. També coneguem que pel 1897 torna a València José Alcayna, que havia sigut anteriorment director de la Banda. Aquest personatge és pianista i, a més de donar classes de música, farà tres concerts de música selecta al Casino Neutro, s’encarrega de l’orquestra del Teatre Principal de Dénia, actua en cinc cabarets al mateix temps i, a la volta, serà per un període de 24 anys l’organista de la parròquia de l’Assumpció. En prodigar-se la projecció del cinema mut a totes les sales, naixen vàries orquestrines per animar les sessions, al marge d’intervenir en altres espectacles en casino, cafés cantants, etc. en una època de gran animació. Al Palacio del Sol, la dirigia Vicente Sentí Rizo. La del Salón Moderno estava dirigida, primer per Carlota Marcilla i després per Conchita Llopis, ambdues pianistes. Al Teatro Circo actuava el Septeto Mateu, dirigit pel destacat pianista denier Bautista Mateu, successor més tard del citat Alcayna com a organista de l’Assumpció, on estaria fins a la seua mort. Informació facilitada per Manuel Rueda.
Pel gener de 1934 Govern Civil autoritza la constitució a Dénia d’una societat titulada Escuela de Música, Declamación y Orfeón Dianense. És el seu president Francisco J. Conejero. Projecten donar la mateixa ensenyança que els Conservatoris Nacionals de Música i Declamació. Volen acabar donant als estudis caràcter oficial. Creen sis beques, tres per a xiquets i tres per a xiquetes, d’escoles públiques per a solfeig, piano i violó. Disposen de material didàctic i amb l’ajuda de la Junta Nacional de Música, Declamación y Teatros de España. I demanaven a la Corporació que se’ls autoritzara a utilitzar l’escut de Dénia i la denominació d’Escola Municipal, que els era concedida però sense que açò significara obligació d’ajuda econòmica. Així apareix a l’Arxiu Municipal de Dénia amb l’escrit de l’esmentada societat i l’acord de la Corporació del 27 de gener de 1934. Però nosaltres no hem pogut recollir testimonis sobre el seu funcionament; ningú no ens ha pogut confirmar res sobre el tema. 
Parlarem ara de l’aparició de la primera orquestra Simfònica de Dénia. Això ocorria a primers de 1946, i seria dirigida pel denier Antonio Oltra. Ell mateix, junt a Agustín Moreno, Antoni Bosch i altres cursaven una instància a l’Ajuntament demanant una subvenció econòmica, i ell concedeixen 100 pessetes mensuals, que augmentaran l’any següent a 1.800 anuals. Així apareix al llibre d’actes dels 10 i 25 de gener de 1946, i 17 de març de 1947. Donen el primer concert al Salón Moderno pel febrer d’aquell 1946. A partir d’allò serien habituals els seus concerts, tant a Dénia com per algunes poblacions de la comarca, i es mantenen fins 1952. Existeixen bastants dificultats en aquella època per a sostenir la Banda de música i l’Orquestra Simfònica al mateix temps, tot i que els músics, no professionals, simultanejaven la seua actuació en l’Orquestra i la Banda. I al final és l’orquestra la que decidiren dissoldre per a constituir l’Agrupació Artística Musical. I desaparegué, per tant, la històrica Primitiva, del mestre Fermí Ribes. Seria una trista decisió per a molts músics i aficionats, però les persones que aleshores se’n preocupaven de promoure aquestes activitats consideraren que era allò el que més convenia per salvar la crisi. No anem a entrar ara en si va ser just el que decidiren. Els que vivírem aquella època sí que vàrem lamentar la desaparició de la nostra Orquestra Simfònica, una agrupació no massa nombrosa, però sí bastant disciplinada, que va donar bones satisfaccions als aficionats a la música de Dénia i comarca. Caldrà pensar que no era gens freqüent la presència d’instrumental de corda a poblacions mitjanes com la nostra.
A la presència ben consolidada de l’Agrupació Artística Musical, caldrà afegir l’aparició, en diferents etapes, de conjunts corals, la creació de l’Orfeó de Dénia, promogut el 1981 per Josep Sendra, amb la col.laboració de Joaquín Boscá i Vicente Ballester. Tots tres s’encarregaren de preparar la nova coral, quedant en mans d’aquest últim, la direcció, i, al final a càrrec de Pepa Álvarez. Aquests foren, inicialment, els orígens. Una altra referència musical, que s’escapa del tema bandístic, és l’aparició de l’Escola de Música Tenor Cortis, Centre d’Ensenyança de Grau Elemental, reconegut pel Decret 31/1984 del 2 d’abril, convertint-se en Conservatori Oficial. El primer director fou el finat Agustí Moren, qui va propiciar la creació de l’anomenada Orquestra Jove de la Marina. El primer director va ésser Pepe Aparici, continuant Paco Estévez que, en un principi, estigué al front de la Direcció del Conservatori i de l’Orquestra. Avui està en marxa l’Orquestra de la Marina Alta i la Jove Orquestra de la Marina Alta.
Tallem ara aquí les cites musicals de Dénia, congratulant-nos de l’alt nivell assolit per l’Agrupació Artística Musical, tant en l’Escola com el dels notables resultats de la Banda. I lamentar les dificultats que han hagut de suportar darrerament, més enllà de l’aspecte econòmic.
