Anem a parlar ara de les bandes existents a Dénia en el període dels anys 1914 a 1936. Al 1914 estava present la banda dirigida per Fermín Ribes titulada La Primitiva. Actuava per la Setmana Santa, en el trasllat de la Santíssima Sang, el Sant Enterrament i el combregar d’impedits. Per eixos tres actes rebien 155 pessetes de l’Ajuntament, i una assignació de 75 pessetes per la intervenció en la processó del Corpus. També actuaren en les festes de la Santíssima Sang. Pel 1916 hi ha constància en documents de l’Arxiu Municipal de la presència d’una nova banda deniera, la Banda Nova, que dirigeix Casimiro Sendra. Popularment el poble l’anomenarà la Banda de Casimiro. Intervé en tots els actes de la Setmana Santa, Corpus i les festes de la Santíssima Sang, sense que eixe any apareguen referències de La Primitiva. El seu president és Fernando Martínez. A més dels actes religiosos, amenitza dues cercaviles, una prova ciclista, fa una serenata i vàries revetles al carrer Campo. Cobra també un tant per cada actuació. Tant La Primitiva com La Nova venen actuant durant un llarg període que talla, inevitablement, la Guerra Civil. Sembla que la primera agrupació és l’única que es manté, mentre que de la segona no hi ha constància escrita de la seua estabilitat. En qualsevol cas tot pareix apuntar a que no es repeteixen aquells enfrontaments tan durs nascuts a les mitjanies del segle XIX entre les bandes de música de Dénia. També existeix pels anys trenta una altra societat titulada Unión Musical Dianense, de la que tenim referència per uns concerts donats per la Fira de Tots Sants del 1932, pels que percebia 395 pessetes. Més avant eixa mateixa banda, pel mes d’abril de 1936, sol·licita de la Corporació que se li facilite un local. Els cedeixen l’àrea situada a les esquenes de l’Ajuntament. Caldrà saber que les bandes de música de Dénia no havien tingut mai locals propis, aprofitant per als seus assajos alguna sala de la vella Casa Consistorial o la precarietat d’alguna casa dels propis músics. Estem parlant d’una etapa un tant confusa documentalment. I de testimonis orals ben poc, per no dir res, hem pogut aportar. Fins i tot no podríem aclarir si l’esmentada Unión Musical era un simple canvi de nom o una banda nova, perquè no resulta comprensible que se li cedesca un local municipal -no en disposava d’altre la Corporació en aquell moment- en cas d’existir una banda anterior i que, paral·lelament a les seues actuacions pel 1932 o 1936, no haguem pogut trobar cap referència d’altra agrupació musical en actes d eles sessions en justificants de tresoreria ni en qualsevol altre document. Allò ben cert és que la Guerra, com hem dit abans, trenca la llarga tradició bandística. Després aparegueren les nefastes conseqüències: morts, empresonats, camps de concentració, allistats en llargues «milis»… Arribaren a mantenir 10 quintes mobilitzades sense llicenciar -des de la del 36 fins a la del 45-. Existeix, per tant en aquell moment una carència de personal jove per a tot, i un estat d’ànim no massa propici per a mampreses esportives, artístiques i culturals. Amb tot això, a les festes de Sant Roc del 1939, concretament el 15 d’agost, ja apareix, junt al dolçainer i els nanos i cabuts, un passacarrer donat per la Banda, per la vesprada, i un altre per la nit, a les10, des de la plaça de l’Església al Teatro Circo, on tindria lloc un festival a benefici d’Auxilio Social. La intervenció en eixes festes es remataria el dia següent, dedicat al Sant, intervenint la Música en l’acompanyament dels pans beneïts a la parròquia de l’Assumpció, junt als mateixos personatges folklòrics del dia anterior i llauradors vestits a l'»antigua usanza», així s’anomenaven oficialment.
Per la Setmana Santa de 1941, a la processó del Divendres Sant apareix de nou La Primitiva, més «primitiva» que mai, dirigida pel mestre Fermín, que sembla ja havien pogut organitzar definitivament. No tenen uniforme -ho tinc fresc en la memòria- i durant algun temps es mantindran així, intervenint per les festes a la Santíssima Sang i Sant Roc en carrers, algun xicotet concert, actes religiosos i revetlles al carrer Campo amb pas-dobles, havaneres, massurques, polques, valsets… allò més ranci per a la joventut.
El darrer esglaó de les bandes denieres naix pel mes d’abril de 1952, amb la creació de l’Agrupació Artística Musical, que veuria aprovat el seu Reglament pel Govern Civil el 25 de juny del mateix any. El seu primer president fou Manuel Lattur Català, a qui el substituiria el seu fill, Manuel Lattur Montón. Aquest es va mantenir en el càrrec fins el mes d’abril de 1989, dimitint per raons de salut i donant la presidència a Miguel Piera Bordes, un músic veterà de l’Agrupació. El primer director de la Banda va ser Enrique Almiñana. En morir per l’abril de 1953, se’n faria càrrec de la direcció el seu fill, Santiago Almiñana, que es va mantenir en ella durant 25 anys. Finalment, pel 1978, apareixeria Josep Sendra i Piera, responsabilitzant-se de la Banda i de l’Escola d’educands, a la que va saber donar un nou impuls. El creixement de l’Agrupació ha sigut notable i donaria per a un nou treball més extens. Paral·lelament caldria destacar el seu sentit social, el calor humà del col·lectiu, el progrés de les seues actuacions públiques, amb variades programacions de peces simfòniques i de música moderna adaptada, junt al repertori tradicional bandístic, i el notable increment dels alumnes. La banda entrava en una altra dinàmica. Mes tard apareix, com a director Javier Piera i després Frank de Vuyst. I uns canvis en la presidència: Miguel Piera, Juan Conejero, Vicent Grimalt i Josep Vicent Bonet -president actual-, amb la jubilació de Josep Sendra. L’Agrupació Artística Musical, malgrat el seu caràcter privat, és la representació genuïna de la música popular i la seua banda representa el caràcter de la ciutat, tant com si fos municipal, oficialment. Continuarem. 
