Continuem parlant de la primera banda municipal apareguda a Dénia el 16 de març de 1887. Creada la Junta administrativa, hem de dir que tenia les següents atribucions:
Negociar ajusts i contractes de la Banda, atenent particularment l’opinió del Director i vocals músics.
Recaptar i ingressar en Tresoreria l’import de les obligacions i altres ingressos que obtinga la Banda per tots els conceptes.
Intervenir en l’adquisició o compra de l’instrumental necessari; uniformes, partitures, despeses de manteniment de les acadèmies, etc.
Estaran obligats, així mateix, a presentar comptes a la Corporació i obligacionistes al 31 de desembre de cada any, època en la que s’abonaran a aquests els interessos que devenguen les obligacions i procediran al sorteig de les que pugen amortitzar-se.
Per la seua part, les persones que composen la Banda, que firmaven al peu dels documents -39 en total- es comprometien a assistir puntualment a les acadèmies que el Director, d’acord amb la Junta, designe, així com a les funcions i festes que tinguen caràcter municipal i a les que l’Ajuntament concórrega.
Recullen també els document normes de disciplina interna, establint, entre altres, multes d’una pesseta fins a vint-i-cinc per faltes greus dels membres de l’Agrupació, sancions que podrien arribar -deixant això ja en mans de l’Alcalde-President- a l’expulsió de la persona infractora i la pèrdua de tots els drets adquirits en la Música.
La duració del contracte és de quatre anys, com a mínim. Si en finalitzar eixe període de temps no s’hagueren amortitzat encara totes les obligacions, o quedara algun deute pendent de pagament, l’Ajuntament es compromet a continuar amb les mateixes Bases fins l’extinció completa de totes les obligacions i deutes. Passat aquest temps, es procedirà a una liquidació general dels recursos econòmics que tinga l’Associació, així com a la taxació dels instruments, uniformes i demés material pertanyent a ella, senyalant per prorrateig la quantitat que li corresponga a cadascú amb la finalitat de què, en cas de prorrogar-se el contracte, se li entregara la seva part a qui no vulga continuar integrat en la Banda, deixant en poder de la mateixa l’instrumental, uniformes, etc.
En cas de dissolució definitiva, la Junta procedirà a vendre tots els bens de la societat, repartint entre els seus membres el producte, per igual.
Quan la Banda tinga que actuar fora de Dénia, els músics percebran la meitat de l’import del contracte, mentre l’altra meitat s’ingressarà en Tresoreria, entenent-se que la manutenció de la Banda anirà a càrrec de qui la contracte. Així mateix, si tocara dins de Dénia algun dia laborable i fos en hora que fera perdre el jornal als qui tenen alguna ocupació, cobrarien també la meitat de la quantitat per la que foren contractats, fent-ne excepció de la gratificació que percebrera la Banda del contractista de la Fira d’aquesta ciutat pels seus serveis durant els dies que aquella tinga lloc, i el seu import s’ingressarà tots els anys en Tresoreria.
Com a Director, tant de la Banda com de les Acadèmies, és nomenat Francisco Orquín, així com de la suplència en la direcció d’una Orquestra de Concerts de la que parlarem ara.
Efectivament, apart de l’esmentada Banda de Música Municipal, es proposava la creació d’una orquestra amb caràcter lucratiu que seria batejada amb el nom de «Sociedad de conciertos La Dianense». La direcció estaria a càrrec del professor Francisco Coret, el qual s’encarregaria, igualment, de suplir al responsable de la Banda i Escola de Musica, quan es fera necessari. Naturalment, en les bases s’estudien detalladament els drets i obligacions de tots els integrants i, de manera molt concreta, presentaven les normes per a la coordinació, sense interferències, tant de les respectives formacions musicals com dels seus directors.
A hores d’ara pot sorprendre la presència d’una orquestra de concerts, en certa manera professional, a una població xicoteta com Dénia, que en aquell moment sols tenia 11.591 habitants. Fent una reflexió purament estadística i comparant-ho amb el moment actual, costa un poc de creure. El nostre poble es trobava en un moment de forta expansió econòmica, principalment pels negocis de la pansa i altres auxiliars, el moviment portuari, etc. En aquells moments es preocuparen per dignificar el món de la música, ara ens trobem amb la marginació de la Banda de l’Agrupació Artística Musical de cara a les falles. Pel 1887 anaven a per totes, al compàs de l’aparició d’importants servicis: el ferrocarril Carcaixent-Dénia, la fàbrica del gas, el telègraf… i sales destinades a la cultura i el divertiment: el Teatre Principal, cabarets, cases de joc, casinos… És per això que la música, a més d’estar present per mig de la Banda en la Fira i altres festivitats festeres, es feia necessària com a orquestra, amb la incorporació d’instruments de corda per als espectacles lírics, per a sessions de varietats, concerts, balls, etc., que eren habituals per aquella època en la que encara no havia aparegut el cine i existia una necessitat d’omplir les hores d’oci d’una societat local amb una ja ampla classe mitja i l’atracció que en aquest camp s’exercia sobre les comarques veïnes.
Parlarem ara de les incidències nascudes en les esmentades agrupacions musicals. Les coses no haurien de funcionar massa bé si ens atenem als canvis que venien produint-se en les direccions. El 18 de desembre de 1887 apareix en acta el nomenament de Francisco Coret com a mestre-director de la Música Municipal, plaça creada amb una dotació de 1.500 pessetes anuals. Eixa assignació, important per a l’època l’obligava a ensenyar debades a xiquets o adultes pobres, cobrant alguna matrícula prudencial, per a llum i altres despeses, sempre donant compte a l’Ajuntament. Continuarem.