Volem donar aquí una síntesi de la història bandística a Dénia. Però abans pensem manifestar el nostre recolzament a l’Agrupació Artística Musical de Dénia en complir-se seixanta anys del seu funcionament, una data que ha donat pas al menyspreu d’un sector de la societat deniera, segons un escrit aparegut en aquest setmanari sota el títol de Al poble de Dénia. En ell l’esmentada associació ens conta la història, la trista història domèstica. Resulta que la Junta Local Fallera havia demanat a l’Agrupació que retallara amb un 23% el seu pressupost d’enguany per la intervenció en la festa fallera. La Junta no ho considerava suficient, a banda de proposar una hora més d’actuacions, tot basat en l’actual Crisi econòmica. Per a justificar la rebaixa sembla que havien subscrit que no era necessari que eixira tota la banda, que seria suficient la presència de 10 a 15 músics per a abaratir el pressupost. Costa de creure que es puga acudir a una «solució» tan grotesca, de tant mal gust i manca de respecte a la cultura musical. Una banda és una banda i una xaranga és una xaranga, amb tots els nostres respectes. Els arguments de la Junta ho considerem d’allò més humiliant per a l’Agrupació Artística Musical de Dénia, que enguany trencarà -diuen que per primera vegada- la seua presència en la festa fallera local. I això no s’ho mereix la «nostra» banda que al llarg de la seua història ha representat uns valors musicals i socials immillorables.
Però parlem un poc del que sabem d’històries bandístiques. Segons la Gran Enciclopèdia de la Región Valenciana les bandes musicals aparegueren al País Valencià a principis del segle XIX. La Primitiva de Llíria és considerada la més antiga: fou fundada el 1813. El que sabem de Dénia és que pel 1862 existien dues bandes, amb forta rivalitat, i l’alcalde decidia prohibir l’actuació d’elles en qualsevol lloc de la jurisdicció deniera, la qual cosa comunicava al governador civil. Per a justificar tal dràstica mesura manifestava que havien aparegut rancors miserables desavenències després d’arrastrar una existència penosa i violenta. Uns anys enrere, pel 1859, ja havia aparegut la mateixa situació. 
Una d’elles estava dirigida per Juan Bta. Morales. Era una banda militar. En el seu nom, José Ferrandis, que s’autotitulava músic major de l’agrupació, oferia fer dos balls a les Cases Consistorials a benefici de «los desgraciados en la guerra de África», així com també demanava autorització per a balls en favor de beneficència. Era pel 18 de desembre de 1859. El 20 de setembre del mateix any havia demanat a l’Ajuntament que els facilitara el Saló de la Casa Consistorial per a funcions de ball, i del teatre, ubicat a la planta baixa de l’Ajuntament, «para tocar en las comedias que se hagan». A canvi farien una funció de ball per Carnestoltes un dia, en favor de beneficència, pintar el rellotge de la ciutat i fer l’altar de l’ermita de Sant Antoni, a condició que durant l’època referida no es permetera donar funcions que els perjudicaren. No sabem com quedaria allò. Existia certa inestabilitat de les bandes. Per les fonts consultades no trobem altra presència d’elles, després del 1862, que l’apareguda en un acta del 24 de maig de 1874 on es diu que la Corporació acordava pagar a José R. Sapena, director de la Música d’aquesta ciutat, 50 pessetes pels festejos públics acordats per a solemnitzar l’entrada de l’exèrcit liberal a Bilbao. Suposem que les necessitats per als actes públics solien cobrir-se contractant alguna banda forastera. Així apareix en una liquidació de les festes de la Fira de 1881, on figura que li han pagat a la Música contractada 1.800 reals de velló i a la Hospederia del Vapor, la posada de 28 músics durant 7 dies i 7 nits, que costà 300 reals de velló. Per la Fira de l’any següent, com els recursos econòmics municipals són ben escassos, decideixen reduir les festes a un castell de focs d’artifici barat, però això sí: que la Música toque en el recinte ferial a determinades hores del dia i de la nit. No concreta tampoc quina havia de ser la Banda.
El 16 de març de 1887 es crea la primera Banda Municipal a Dénia. Existeix a l’Arxiu un document on es presenten les Bases, Organització i Règim per a la creació de l’esmentada societat, desenvolupat en deu punts, deixant per a un reglament intern posterior que redactarà la Junta Directiva que s’elegesca, la norma en què haurà de funcionar la Banda. El 10 de gener de 1888 són aprovades la «Adición y refundación al Contrato o Bases para la organización y Régimen d ela Banda denominada Música Municipal de Dénia». Les bases defineixen, entre altres punts, el seu caràcter municipal. Que no podrà excedir de 40 places. Que l’Alcalde-President serà qui intervinga directament per fer complir i guardar les Bases. Que l’Ajuntament consignarà en els seus pressupostos la quantitat de set-centes cinquanta pessetes com a subvenció anual. Que, en compensació, la Corporació deu assistir gratuïtament a les funcions i actes a que la Banda concòrrega, i aquesta tocarà durant els dies festius que designe prudencialment la municipalitat d’acord amb el director de la Banda i amb caràcter d’esbargiment públic. Per atendre les despeses que origine la creació de la Banda es creen obligacions de 25 pessetes cadascuna, que devengaran un interès del 5%, amortitzant-se anualment i per sorteig el nombre d’elles que permeten els ingressos obtinguts. El nombre d’obligacions no excedirà de dues-centes. La Junta administrativa estarà composada per set persones, essent com a mínim dues d’elles component de la Banda: el seu director i un altra membre, com a vocal. Els obligacionistes elegiran President, Secretari, Tresorer i dos vocals, contant amb un vot per cada obligació. Continuarem.
