Ens havíem detingut la darrera setmana parlant de les característiques de la pilota de vaqueta, utilitzada per a la pràctica del joc d’aquest esport valencià.
Recordarem ara el nom de certs jugadors locals, els més antics que hem pogut rescatar per papers i per la memòria col·lectiva. Al Vista Alegre feien les seues partides jugadors deniers -en diverses etapes- com els Bisquert Fernando, Molineret, Ivars, Pedro Roca, Fuster, Morera, Patena, Julio Peiró, Chorro… abans de la Guerra Civil. Va destacar entre ells Antonio Reig, conegut com Rovell de Dénia, que passaria al camp professional i que es va traslladar a València, destacant en el trinquet Pelayo de la capital. Allí va nàixer el seu fill, també Antonio com son pare, el famós Rovellet que, entre les dècades dels cinquanta i els seixanta, seria considerat com el millor jugador de pilota valenciana, distingit pel seu estil elegant i la seua perfecta col·locació. I aquí està, encara ben viu i mostrant la seua estima per Dénia, que ha respost posant-li el seu nom al nou trinquet construït. 
Però, continuant amb la cita de jugadors d’altres temps, direm que en aquella etapa d’abans del conflicte bèl·lic, es trobaven destacats jugadors de la comarca com Setembre, d’Ondara; el Xato, de Pedreguer, el Barber, de Beniarbeig, o el famós Nel de Murla, entre altres que intervingueren en el nostre antic Vista Alegre. Aquest fou l’innovador històric del nostre joc, tot introduint la xarxa per a la modalitat de dalt corda.
En el període de la postguerra passaren pel nostre Vista Alegre les més important figures del moment. Entre els professionals intervingueren Roig de Carlet, Patet, Xiquet de Gata, Ferrer II, Juliet d’Alginet, Xiquet de Quart, Luisito de Beniarbeig, Rodríguez, Ortega, Moragues de Xàbia, Grauero i Crespo del trinquet Pelayo de València i el propi Rovellet (fill). Aquest, en plena glòria esportiva, va disputar vàries partides a Dénia: una per les festes de la Santíssima Sang de 1948, contra Serapio de Rafelcofer; una altra, amb Moragues, contra els citats Grauero i Crespo, pel 1949; el mateix any una amb Frasés contra el xiquet de la Vall i el Roget de Pego; i una més almenys pel 1957, amb Deval en la qual s’enfrontaren a Ferreret, Ruiz i Xatet de Museros. El trinqueter en aquella etapa era Vicente Ladios el Coleto.
Alguns veterans afeccionats deniers encara muntaven per eixos anys les seues partides. Per exemple, Patena (pare), Vicent el Coleto, Banyetes, Closa, Cametes, etc. Pels anys cinquanta aparegueren els jove Carrullet, Juan González Benisseret, Patena (fill), Xaparrita, Granerero, Sebastià Mahiques, el Toi, Jaumet, el Tongo, Vareta, Nasio. Alguns d’ells tingueren possibilitats de passar al camp professional. Sols conec que Paco Xaparrita li va dedicar vuit o deu anys, després de desaparèixer el Vista Alegre, jugant partides entre jugadors destacats. Mentre el nostre trinquet es mantenia obert s’organitzaren unes competicions entre els joves deniers i els de la població veïna en els seus respectius trinquets. La situació va anar degradant-se i davant la crisi econòmica, la manca d’interès desviat cap a altres activitats esportives -com el futbol i el bàsquet- el darrer trinqueter, Mora, no va poder mantenir obert el seu funcionament. Cap a principis dels seixanta va deixar de funcionar el Vista Alegre, després de prop de cent anys de funcionament. Aquelles instal·lacions restaven abandonades fins que molt més tard l’Ajuntament adquiria la seua propietat amb la voluntat d’incentivar la pràctica de la pilota valenciana, mentre anava restaurant-lo paulatinament, a poc a poc, modestament. El trinquet de baix, de pilota grossa, es va mantenir algun temps més, fins que una entitat bancària va instal·lar allí les seues activitats.
Paral·lelament al que hem dit, a més de tot açò i a banda de les partides que al llarg de la història s’organitzaren en els diversos trinquets, haurem de recordar que també es feren en vàries etapes ja llunyanes partides de pilota a alguns carrers, com el de la Pilota, al barri mariner; els Sandunga, Pont, Quevedo, Cuerpo de Guardia, etc. La gent, en èpoques passades, quan tenia poques alternatives per divertir-se llevat del futbol, ho feia jugant a les vies públiques, quan el cotxe i altres vehicles mecànics no suposaven cap destorb. A hores d’ara resultaria bastant dificultós organitzar partides de pilota pels carrers del poble.
Després d’una llarga etapa sense funcionar els trinquets de Dénia, va nàixer l’interès per recuperar la seua pràctica. Naixia el Club de Pilota de Dénia. Havien de començar de baix, quan ja havien abandonat tot tipus de partides els jugadors locals, per raons d’edat, però no la seua afició com espectadors. I es posaren en el treball de promocionar l’ambient necessari entre la joventut amb una tasca de preparació. A la llarga, després d’aprofitar l’antic trinquet Vista Alegre per organitzar la pràctica de les noves generacions i divertir-se els més majors, també muntaren algunes partides de professionals, sobretot per les festes de la Santíssima Sang.
Va nàixer després la voluntat de dotar Dénia d’un trinquet nou, més modern, tot haguent de salvar bastants dificultats. Per fi, l’any 2009 es rematava la seua construcció i s’inaugurava el 12 de març de l’any següent, amb la natural satisfacció del Club Pilota Dénia i de molts veïns, aficionats o no. El plenari l’havia batejat, a proposta d’aquesta societat i unànimement, amb el nom d’El Rovellet, tan vinculat a Dénia d’on era el seu pare, també amb el mateix sobrenom. Estigué present en aquest acte al qual acudiren unes 700 persones de Dénia i la comarca. I aquí tanquem la crònica dedicada a la pilota valenciana en la història deniera, deixant que cadascú done les seues opinions sobre els fets, que han donat peu a la diversitat popular. Allò definitiu és que s’ha aconseguit recobrar les activitats esportives de la pilota valenciana que formen part de les nostres tradicions.
RECTIFICACIÓ: Per un error, en l’article de la setmana passada atribuíem a Francisca -la dona de José Devesa Moll, el «tio» Pepe- la confecció d’unes pilotes grosses que s’utilitzaven al trinquet que regentaven al Carrer Campo. El nom de la dona de Pepe Devesa no era Francisca, sinó Josefa. Francisca era la filla de Pepe i Pepa, i qui sempre va fer les pilotes del trinquet.
.
