Continuant amb les característiques del trinquet de pilota grossa, del carrer Campo, direm que allí solien fer-se travesses que oscil·laven entre 25 i 100 pessetes… I a vegades altres jugadors baixaven del trinquet gran, de dalt, el «Vista Alegre», a més de bastants més que es divertien amb eixes activitats tan nostres. Amb l’arribada de la guarnició militar republicana, quan la guerra i segons relats del finat historiador Emilio Oliver, el nombre de jugadors va augmentar considerablement. La gran majoria d’aquests soldats republicans era del territori valencià en poblacions on es practicava el joc de trinquet o als carrers. Entre ells va destacar «Toni», que tenia un «calvot» fàcil i efectiu. Emilio Oliver, també en el seu llibre La Guerra Civil Española, diu que aquells soldats de la nostra reraguarda cobraven 300 pessetes mensuals de paga i es jugaven molts diners en les partides de pilota.
Al «Vista Alegre» es jugava amb l’habitual pilota de vaqueta que s’anomena així perquè està confeccionada amb pell de bou i, segons Llorens Millo, concretament de la zona del bascoll. Consta de vuit triangles que, cosits, formen una petita esfera d’uns quaranta mil·límetres de diàmetre i farcida de borra. Tot confeccionat d’una manera artesana per persones especialitzades de Carcaixent, Casinos, la Vall d’Uixò, etc. El pes, en uns principis, era d’entre 32 i 35 grams. Però sembla que més tard solien pesar 42 o 43 grams. I continuant un poc del que he pogut trobar escorcollant en papers i xerrades personals, estime que haurem de citar alguns noms de certs jugadors locals, com els més antics: els Bisquert, Fernando, Molineret, Pedro Roca, Ivars, Fuster, Morera, Patena, Julio Peiró, Chorro, Lliberano… Destacant entre ells Antonio Reig, conegut com «Rovell de Dénia», ja en pla professional, que es va traslladar a València i allí nasqué el seu fill, també Antonio, el convertiti en el famós «Rovellet» que entre els anys 50 i 70 es mantindria com el millor jugador de pilota valenciana, distingit pel seu estil elegant i la seua perfecta col·locació. Però tornem enrere dient que d’eixa etapa anterior a la guerra civil es trobaven «Setembre» d’Ondara, el «Xato» de Pedreguer, el «Barber» de Beniarbeig o el famós «Nel» de Murla, innovador del joc en introduir la xarxa per a la modalitat de dalt corda. Entre altres. En el període de postguerra, que jo vaig presenciar bastant, passaren pel nostre «Vista Alegre» les més importants figures del moment. Entre els professionals: Roig de Carlet, Patet, Xiquet de Gata, Ferrer II, Juliet d’Alginet, Xiquet de Quart, «Luisito» de Beniarbeig, Rodríguez, Ortega i el propi «Rovellet» (fill) en plena glòria esportiva que, per les festes de la Santíssima Sang de 1948 disputava una partida contra Serapio de Rafelcofer, amb un feridor cadascú. Pel 1949 hi hagué una altra partida entre Rovellet i Frasés contra el Xiquet de la Vall i Roget de Pego. I el 1957, Rovellet i Deval s’enfrontaven a Ferreret, Ruiz i Xatet de Museros, quan Vicente Ladios el «Coleto» era en aquells moments el trinqueter del «Vista Alegre». Alguns veterans aficionats deniers encara muntaven per eixos anys les seues partides. Per exemple, Patena (pare), l’esmentat «Coleto», Banyetes, Closa, Cametes, Estalrich… A partir dels cinquanta aparegueren els joves «Carrullet», Juna González «Benisseret», Patena (fill), Xaparrita, Granerero, Sebastià Mahiques, el Toi, Jaumet, el «Tongo», Vareta, Alfonso «Manistas». Alguns d’ells amb bones aptituds per a aspirar a més, passant el camp professional. Per aquells temps s’organitzaren unes competicions dels joves de Dénia amb els de Xàbia, als trinquets de la població veïna i el nostre «Vista Alegre», però les instal·lacions no aconseguiren sobreviure, i el trinquet, amb el darrer trinqueter Mora, quedava abandonat pels anys seixanta. Entre el públic era destacable la presència del «Tio» Tonico «Trencacanelles», el metge Lattur (pare), González-Bel, encara estudiant de Medicina… I una bona anècdota, la de «Nacio», amb greus dificultats físiques, mig baldat, que en alguna ocasió jugà partides de raspall que disputava ajudat per una cadira i amb la condició de que la pilota que parava amb el seu cap, significaria «quinze» per a ell. I en parava alguna, que jo la vaig veure. A la postguerra existien els següents trinquets per la comarca: a Dénia, Xàbia, Gata, Ondara, Pedreguer, Benissa… El «Vista Alegre» restà abandonat, com hem dit, fins que l’Ajuntament democràtic essent alcalde Sebastià Garcia i regidor d’esports Ricard Pérez -pel 1991, aproximadament- el va adquirir, restaurant-lo modestament per deixar-lo en les condicions mínimes. Naixia el Club de Pilota de Dénia, creant un revulsiu per a la recuperació de la pilota amb la creació d’una escola on d’imparteixen classes entre la joventut local i organitzant algunes partides per a aficionats i altres professionals. El 12 de març de 2010, després de varis estira i arronsa, s’inaugurava el nou trinquet, que s’havia aprovat per unanimitat en un plenari de l’any 2008. Com és sabut, ha sigut batejat amb el nom d'»El Rovellet», idea impulsada pels components del Club de Pilota davant l’admiració popular cap aquest destacat jugador d’arrels denieres i estima de Dénia d’on era fill son pare, el també notable pilotari professional denier, el primer «Rovell». En la placa commemorativa pot llegir-se: Trinquet Municipal de Dénia. En homenatge a Antonio Reig Ventura, jugador professional de pilota valenciana, fill del pelotari «El Rovell», guanyador del campionat d’escala i corda l’any 1970.
El nou trinquet reuneix les condicions necessàries per a la pràctica de la pilota valenciana en unes instal·lacions cobertes que permeten una millor protecció. És un edifici modern, diferent al «Vista Alegre», que tants moments d’emoció ha anat deixant per la seua ubicació al centre de la ciutat i les seues característiques humanes i tradicionals. Són dos móns distints, subjectes a reflexions de diversos tipus. Eixa és la història, en síntesi, del món de la pilota valenciana a Dénia que hem volgut reflexar en aquest racó del periòdic. 
