Continuant amb la referència de la intervenció de Juan Chabàs Bordehore, pare de Juan Chabàs Martí, intel·lectual integrat en la generació del 27, direm que definien el seu periòdic El País com la pretensió «que no esté ausente la voz de Dénia» del cor que exigeix la proclamació de la República i un nou ordre estatal d’esquerres. També es parla aquí de què varis republicans demanaven a l’Ajuntament que li posaren a la plaça del Mercat el nom de Vicente Blasco Ibáñez, que en la seua novel.la El Mare Nostrum parlava elogiosament sobre Dénia. Realment el que pretenien era aprofitar el republicanisme de l’escriptor valencià per a la causa republicana. En el Plenari del 29 d’agost de 1930 -essent alcalde José Oliver Morand, per R. O.-, s’acordava retolar l’esmentada plaça del Mercat -ara Glorieta del País Valencià- amb el nom de Blasco Ibáñez que demanaven. I així fou el 7 de desembre de 1930, al Teatro Circo, va tenir lloc un important acte republicà, amb el local ple de gom a gom: unes 900 persones. Intervingueren José Llorca i Héctor Altabás, d’Alianza Republicana; i Lorenzo Carbonell, radical socialista. En acabar el míting acudiren al descobriment de la làpida a l’esmentada plaça. Sabem que estigué en aquell acte un fill de Blasco-Ibáñez -Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco-. Disposem d’una foto del dinar que li donaren a l’Hotel Comercio. Amb ella recorde que es trobaven alguns republicans de l’època, entre ells Diego Ivars Perles, José Perles, Manuel Llambíes, Vicentico Ferrer, José Calafat Cabrera… El citat Serrano Patrocinio havia sigut també alcalde per març del 22 al setembre del 1913, ara era el president del Partit Republicà Autònom del districte de Dénia, constituït pel mes de juny de 1930. En ell figuraven: José Gavilá Fenoll, de vicepresident; Fermín Benito Macaya, de secretari; Manuel Sentí Doménech, de vicesecretari. I de vocals: Joaquín Gilabert Pascual, Antonio Montaner Moncho, Antonio Gavilá Payá i Sebastián Grimalt Serrano. Juan Chabás Martí manifestava, com hem dit, el seu sentiment republicà, però, a més, tingué algunes intervencions públiques en eixe sentit, a La Xara, i un míting en el Teatro Circo local, que s’utilitzava sempre per a eixos actes i altres de caràcter cívic. Almenys en sabem d’un el 13 d’abril de 1930, presidit per José Calafat i amb la presentació d’altres oradors. Era diumenge, pel matí d’un dia plujós. Un acte d’afirmació republicana i de reivindicacions, com l’anunciaven. Francisco Bisquert Vallalta era el president del Comité municipal d’Alianza Republicana. Des de La Palabra, de Serrano Patrocinio, es feia referència al fet que la Juventud Republicana de Dénia l’atacava des de la premsa valenciana, i demanaven des d’aquell periòdic la unió dels republicans per a col·laborar pel prompte adveniment de la República. El sistema no donava massa facilitats. Per exemple, el governador civil, pel mes d’abril, enviava un ofici al Casino Republicà de La Xara, que el dia 19 el feia seguir a l’alcalde de Dénia -el conservador Francisco Doménech- tot dient: «Teniendo noticia esta Alcaldía de què en un llamado «Casino Republicano» de ese caserío se ha celebrado el pasado lunes, 14 de abril, un acto público, sírvase V. Manifestarme en el plazo máximo de 48 horas, ante quien y cuando se han cumplido los requisitos legales necesarios para el funcionamiento del expresado centro y con permiso de qué autoridad se celebró el acto mencionado». No tenien permisos legals, però intentaven funcionar en pro d’una hipotètica República. A primers de maig el governador ordenava NO concedir cap permís per a actes ni reunions polítiques de qualsevol matís, i que l’alcalde de Dénia ho comunicara a tots els pobles del partit judicial, com sempre. Una de calç i una d’arena. Però el procés cap a la República i la Democràcia anava fent camí. I així, del 21 de setembre, a les 6 de la vesprada, el nostre Juan Chabás donava una conferència al Casino de La Xara, el mateix que cinc mesos abans havia molestat tant al governador. I Fraternitat Republicana li demanava permís per a una setmana després d’aquell acte relacionat amb Blasco Ibáñez, per al 14 de desembre, amb la finalitat de donar un míting. L’autoritzava telegràficament i un dia després l’anul·lava, advertint a l’Alcaldia que no li enviara cap petició sobre reunions fins nova ordre. Tres dies després el governador transmetia a l’Alcalde la informació del Ministre de la Governació que deia ser falsa la notícia de l’estació de Cuatro Vientos llançada per ràdio per alguns elements d’aquella dotació militar sobre la proclamació de la República a Madrid. Però manifestava haver-se declarat l’Estat de Guerra a la província d’Alacant, Estat que el 21 de gener següent alçava el Consell de Ministres, encara que continuant mantenint la suspensió de garanties i la prèvia censura de la premsa, que hauria d’exercir-se acusadament, evitant la publicació de notícies sobre l’esmentat moviment i qualsevol que pogués produir alarma. I li demanava a l’alcalde que enviar diàriament un exemplar de cadascun dels periòdics publicats a Dénia i que no autoritzara reunions ni manifestacions sense consultar-ho de la manera més ràpida. Eixa era la situació política cap a finals de 1930, i eixes eren les llibertats reprimides. I s’arribava a la campanya electoral per al 12 d’abril de 1931, on alguns obrers fidels a l’opció republicana denunciaven el caciquisme, mentre els conservadors movien els seus fils per mantenir-se en el poder. A Dénia guanyaren els defensors de la República, amb els resultats següents: 11 republicans, 6 conservadors, 1 albista i 1 socialista, amb 5.045 vots republicans -un 69,5%- front als conservadors -2.218, el 30,5%. Segons Teresa Ballester La Segona República a Dénia (1931-1939). En sessió del 16 d’abril, davant l’alcalde anterior Rafael Bordehore Romany, compareixien els regidors esquerrans demanant a l’Alcaldia, una vegada proclamada la II República. José Calafat, elegit com nou alcalde, manifestava que aquella acció no era il·legal i que ell representava el nou règim. Així quedava el poder municipal en mans republicanes. I tanquem aquí el nostre homenatge a la República.
