Dins la primera quinzena del mes de maig, el barri mariner -Baix la Mar- organitza unes jornades en el seu honor. És la patrona dels pescadors de Dénia. Avui volem parlar de tot açò i, especialment, sobre una data -la del 2 de maig de 1942- quan arribava aquí la nova imatge de la Verge dels Desemparats.
A Dénia va existir una antiga ermita a ella dedicada i que havia estat ubicada prop de l’església de Sant Antoni segons Roc Chabàs. L’advocació marinera ve de molt lluny, almenys del segle XV, relacionada amb la constitució de l’hospital psiquiàtric de Santa Maria dels Innocents, fundada a València pel mercedari fra Jofré el 1409, i de la confraria del mateix nom cinc anys després. La imatge presenta, com és sabut, el cap inclinat, ja que era voluntat que descansara sobre un coixí perquè s’havia de col·locar, inicialment, sobre els fèretres als enterraments dels nàufrags, ajusticiats i altres desemparats, a la ciutat de València.
A l’ermita de Dénia, ja desapareguda, es venerava aquesta imatge. El 24 d’agost de 1870 s’havia instituït una Associació amb aquesta mateixa advocació. No hem pogut averiguar quan es va decidir dedicar-li eixe icono, que va desaparèixer durant els moviments convulsius de la guerra del 36. Però saben que s’havia esculpit tenint com a model la de la ciutat de València. 
I parlem ara del citat 2 de maig de 1942, de gran significació per al món mariner en especial i per al poble de Dénia en general. Eixe dia arribava a la nostra ciutat, per mar i des de València, la nova imatge, una còpia de la desapareguda obra de l’artista José-Maria Ponsoda. La figura de la patrona dels pescadors va estar finançada pels mariners i així consta en document públic la propietat a nom del Pòsit. Entrava a bord de l’embarcació d’aquesta flota deniera, «Josefa-María», coneguda popularment com «la Josefa». Venia escortada des de la capital del Túria per un vaixell de l’Armada, a més de les pròpies barques de pesca que acudiren a rebre-la a la bocana del port de Dénia.
Allò va constituir un veritable esdeveniment. En honor seu s’havien organitzat deu dies de festa, d’actes religiosos i profans inusuals en aquella etapa grisa de la postguerra, tan grisenca i tan «patriòtica» que al programa de festejos dedicat a la Verge per la Confraria i el Pòsit podia llegir-se açò que reproduïm literalment: «Elevamos finalmente nuestra ofrenda a Franco Caudillo victorioso de España sin cuya espada invencible no hubiera sido posible reanudar la celebración de esta fiesta de tan íntimo sabor religioso y patriótico». Un volteig de campanes, adquirides precisament per aportacions particulars, alçava el teló fester. A les cinc de la vesprada de l’esmentat dos de maig de 1942 es concentraven a la plaça de l’Ajuntament, aleshores batejada com a Plaza de los Caídos, xiques joves vestides de valencianes, parelles a la gropa del cavall i amb similar indumentària, i una carrossa de mariners i marineres, a més de xiquetes i xiquets, també amb vestimenta tradicional, portant com ofrena una estampa del Micalet de la Seu. Anaven acompanyats de xiques i xics que portaven com a tribut a la Mare de Déu fruites i flors. Tancaven aquella comitiva els components del Cuadro Artístico de Educación y Descanso de Gata de Gorgos. Apareixen abillats amb el vistós vestuari de la sarsuela La señora del lugar, d’ambient de la Marina, obra de Luis García Signes amb música del mestre Miguel Asensi, que representarien aquella mateixa nit, al Teatro Circo de Dénia, amb una orquestra de 20 músics i dirigida pel propi compositor. Naturalment, la comitiva quedava definitivament tancada amb la presència del Clero i autoritats, amb creu alçada, tots dirigint-se a l’esplanada del port a rebre la imatge de la Verge, que entrava a les sis de la vesprada, anunciada per una potent sirena. Fou rebuda massivament i les majoralesses, majorals i cort d’honor de la Verge cantaren la pregària Ja aplega la Verge Pura. Processonalment fou conduïda fins l’altar de l’església de Sant Antoni, iniciant-se un novenari amb sermó a càrrec d’un orador de la Companyia de Jesús. La vespra de la festa s’iniciava amb un volteig general de campanes. Després de la novena, la Banda de Música La Primitiva de Dénia va fer un passacarrer, i per la nit, al carrer del Pont -aleshores General San Jurjo- es muntava una animada «verbena» que va acabar amb focs d’artifici. Els actes finalitzaren el dia 10, amb «despertà» a les cinc del matí. Una hora després, se celebrava el Rosari de l’Aurora. A les set i mitja, missa de Comunió General per als xiquets de l’escola del Pòsit, que serien obsequiats amb un xocolate a la pastisseria Agulló. A les 9 ½, Missa Major en la qual es cantava la primera Pontifical de Perossi a tota orquestra per la Scola Cantorum, oficiant d’arxipestre i ocupant al sagrada càtedra el mateix orador del novenari. En acabant, el Pòsit de Pescadors va dedicar un homenatge als mariners ancians obsequiant-los amb vins, pastissos i tabac, servit per jovenetes amb vestimenta típica valenciana, presidit per autoritats, majoralesses, majorals i cort d’honor i amenitzat amb balls regionals oferits per «bellas señoritas» -com deia el programa de mà-. Per la vesprada, a les cinc, se servia un berenar als xiquets de l’escola del Pòsit, després del solemne acte d’entronització del Sagrat Cor de Jesús en aquell centre docent. En acabar la novena, es va celebrar una processó. I de deu a dotze de la nit tingué lloc la tradicional i típica «dansà» al carrer del Pont. Tot açò rodejat d’un fervor popular, va donar de sí aquell acte d’arribada de la nova imatge de la Verge dels Desemparats a Dénia, i que hem volgut reconstruir des d’aquest racó per a record dels qui pogueren viure aquell moment històric i com referència dels qui s’interessen per la història del barri mariner, Baix la Mar, i, per extensió, de les coses del nostre poble.
