Maria Marsal -ja ho hem dit alguna vegada- va ser la primera locutora de la nostra emissora local, que havia muntat son pare Pepe Marsal Caballero.
Amb motiu de l’òbit de Maria se’ns va ocórrer sintetitzar la història de Ràdio Dénia. La darrera setmana fèiem un llistat dels cantants que solien omplir amb la seua discografia la vida de l’emissora. En aquells moments -pels quaranta/cinquanta del segle passat- la ràdio s’havia convertit en un element de molta atracció. Es vivia la febre de la ràdio-nolvel.la: Lo que nunca muere, Ama Rosa, etc., que no entraren per la nostra emissora local, modesta i independent, que no connectava amb la Ser. Però tenia un quadre d’actors de bon nivell, que representaven per les ones algunes funcions, a més de les que se solien representar en el Teatro Circo i Salón Moderno. Precisament al «Circo», des de Ràdio Dénia organitzaren el muntatge d’una famosa paròdia, en vers, de Muñoz Seca: La venganza de Don Mendo. Fou pel 1949, impulsat pel director de l’emissora Luis Cuesta, que interpretà el paper del protagonista, amb la coprotagonista Rosita Oltra i un repartiment de més de 30 personatges, disposant d’una excel·lent escenografia i un vestuari de l’època com mai havíem utilitzat els afeccionats deniers. Fou un gran èxit. Luis Cuesta, per raons professionals, abandonà Dénia, pel 1951, i es feia càrrec de la direcció el mestre «de govern» i militant falangista José Sanz, que no aporta res de nou, perquè no en sabia. Allò era un càrrec polític. Afortunadament, un parell d’anys després apareix Esteban Ribes al front de l’emissora, una persona culta amb un gran amor pel teatre on havia destacat com actor i director. Amb la seua aparició se li va donar un nou impuls al ràdio-teatre. Però els equips tècnics necessitaven alguna renovació i Ràdio Dénia arribava als més baixos nivells, en tots els sentits. I l’alcalde Pascual Martí intentava salvar la nau. A principis dels seixanta Esteban Ribes deixa la direcció de l’emissora, entrant oficialment en eixe càrrec José Ferrer Rostoll, però els qui afronten la pràctica administrativa i de programes van ser Antonio Timoner i jo mateix amb la idea de remuntar l’anòmala situació. Per una banda es mantenen contactes amb un enginyer electrònic resident a Puente Genil -Antonio Orellana-, al qual se li encomana un nou aparell emissor d’ona mitjana, més modern, per tal de substituir l’anquilosat material de que es disposava en aquell moment. Paral·lelament començava a construir-se un local per a l’emissora a la zona de Les Marines, a l’eixida de la població. Mentrestant es potenciava la programació teatral, la dels esports -tot amb caràcter setmanal- i principalment es creava un programa matinal amè i variat, de dues hores de duració, titulat Feria de Canciones, que va assolir molta audiència, perfectament conduït per Rosa Oltra, la veterana locutora recuperada per a la ràdio. 
Comencen els problemes. Pel 1954 Ràdio Dénia s’integra en la Red de Emisoras del Movimiento amb els distintiu REM núm. 7, i pel febrer del l’any 1963 es retira d’eixa cadena. El 24 d’octubre del mateix any un decret declara d’ofici la caducitat de totes les emissores locals regulades pel decret de 8.12.32, a l’empar del qual havia nascut Ràdio Dénia. Aleshores les emissores locals sol·licitaren autorització provisional per a continuar emetent en Ona Mitjana. La petició no fou formulada per la nostra emissora, entre altres coses, suposem, que per estimar que podia fer valdre la concessió EAJ 45 o per raons polítiques. A més a més tampoc s’havia acollit a l’ordre del Consell de Ministres del 14.6.57 que li haguera permès mantenir-se en funcionament. En aquell moment els dirigents polítics locals pensaven que les normes no anaven amb ells, perquè eren la Falange. I Ràdio Dénia, per desídia d’alguns, es va convertir en una emissora «pirata» i va perdre els seus drets històrics; no serviren per a evitar-ho les insistents gestions realitzades a alt nivell per l’alcalde Pascual Martí. Pels anys 1957 i 1958 entra com a responsable tècnic de l’emissora Horacio Bertomeu i immediatament després Marisa Ferrándiz, de locutora. La intenció del Govern era la d’anar clausurant la gran llista d’emissores locals que havien proliferat fora de la legalitat, en un moment en què qualsevol parròquia de poble havia muntat la seua, i anar convertint-les en freqüència modulada per tal d’evitar les interferències ocasionades per aquella saturació. Però l’alternativa FM no presentava massa il·lusions ja que els aparell receptors no estaven bàsicament preparats per a sintonitzar-la. I així Ràdio Dénia, després d’algunes pròrrogues de l’Administració, va quedar clausurada definitivament el mes de juliol de 1965. En aquells moments ja es disposava d’una nova emissora d’Ona Mitjana, d’un local construït per a ella i una antena instal·lada en eixe local, tot pagat pels recursos generats per l’emissora antiga. La clausura definitiva va causar una certa commoció i ens va omplir de vergonya a les persones que havíem tingut una certa relació amb el seu funcionament en diferents èpoques i ara havíem viscut de prop els desesperats intents per salvar-la del naufragi, tant en el seu funcionament administratiu i de programes com el de la legalitat de la seua concessió. Es convertia en un amarg esdeveniment de la història de la ciutat. L’alternativa era la reconversió en FM, per a la qual no servia res del que havia dissenyat l’esmentat tècnic Antonio Orellana. Per altra banda, havia nascut un poderós enemic: la televisió, i a molts ens feia pensar que s’havia acabat el protagonisme històric de la radiodifusió. I a més a més, la nova ona, a curt termini, no presentava garanties de comercialització per la manca d’aparells receptors amb FM. Continuarem.
