Hem aprofitat el fet de la desaparició de Maria Marsal, que fou la primera locutora de l’emissora EAJ45 Ràdio Dénia, muntada pel seu pare Pepe Marsal Caballero el 1933, per donar unes notes de l’aparició i evolució d’aquell important element de la radiodifusió. Ens havíem detingut la darrera setmana en els primers moments de la postguerra.
Durant una temporada, Publicidad Tovima -anagrama de Torres, Vicens i Martí- dedicava un espai diari on s’intercalaven, entre els textos publicitaris que ells preparaven, monòlegs o diàlegs, es llegien algunes poesies o es donaven lectures a biografies de famosos. Per la seu banda Francisco Torres muntava uns programetes infantils per l’emissora, i el que açò recorda «debutava», essent un adolescent, inventant-me algunes col.laboracions, quan acabava de descobrir la ràdio i el teatre. Eren actuacionetes elementals, però en directe, com era habitual aleshores perquè no existien elements tècnics encara per a possibles gravacions. Però la renovació començava a partir de 1947 quan es feia càrrec de la direcció Luis Cuesta, interventor de l’Ajuntament de Dénia, persona culta i de bona sensibilitat. Poc abans havien entrat com a locutors Rosita Oltra, Conchita Alemany i Jaime Salort; després, jo mateix, i pel 1951 Antonio Timoner. L’horari habitual d’emissió estava limitat, en un principi, entre les 13 i 14.30 hores, i entre les 19 i les 21 h., amb les connexions indicades a Radio Nacional de España. Però prompte s’ampliaria fins a les 11.30 de la nit. I quan les peticions de discos dedicats ho exigien, la programació no tenia límits per les naturals compensacions econòmiques. A poc a poc comencen a organitzar-se algunes modestes programacions sustentades bàsicament en l’aspecte musical: els discos dedicats i sol·licitats, música «ligera» o música «selecta», com solia anunciar-se. I els comunicats oficials, cartellera d’espectacles, la «guia comercial», escassa, etc. 
En aparèixer les activitat falleres a partir de 1947, aquest món començava a tenir presència amb algunes entrevistes als seus protagonistes, tot en directe. També de tant en tant, apareixien els artistes ambulants de varietats que actuaven esporàdicament pels cafès Neutro, Imperial o Porquereta… Intervenien per la ràdio debades i així anunciaven, també gratuïtament les seues actuacions. Tot bastant pobre. És ja a partir d’aquell moment quan comença a animar-se la societat i, a nivell general, la radiodifusió es converteix en el gran protagonista de la trista història que oblida els seus problemes, com després ho faria la televisió, omplint les hores d’oci.
A Ràdio Dénia, sobretot amb la presència del nou director, anaren apareguent nous programes, des del salonet del seu estudi presidit per un modest piano. Es munten concursos comarcals d’aficionats, que canten acompanyats per la senyora Pepita Gómez de Hostalrich -així s’anunciava la popular «Chaparrita»- o amb instruments de corda dels germans Cervera, Xoret i altres. També es feia un «jueves infantil», conduït pel citat Francisco Torres, altres de caràcter religiós o esportiu, radio-teatre, etc., de caràcter setmanal. I, a més a més, s’aprofitaven les bones relacions de Dénia amb Enrique Tomás de Carranza, cap de Propaganda y Emisiones de Radio Nacional a Madrid, que va aconseguir per a Ràdio Dénia no sols la retransmissió gratuïta del Diario hablado, sinó també els textos d’Estampas Radiofónicas, articles, teatres adaptat a la ràdio i la revista Carrusel, tot debades. Aquesta ultima i l’anomenada Galería de mujeres inolvidables s’emetien en directe, com tot, llegit puntualment pels locutors Rosa Oltra i Vicent Balaguer. Junt a eixe material arribava també algun al·legat polític -diguem-ne d'»obligado cumplimiento – una espècie de pamflet contra l’URSS, però que solia llegir-se a alguna hora qualsevol, sense més, perquè no existia cap control sobre la seua emissió.
Ràdio Dénia, en aquells moments, es convertia en un dels majors atractius de la població i la comarca, especialment per Rosa Oltra i les seues estimables facultats. Ben secundada per Conxita Aleman, Jaime Salort i Antonio Timoner, a partir dels anys cinquanta. Eren els temps gloriosos de la ràdio, amb una bona acceptació popular. S’havien instal·lat uns altaveus al carrer Campo, i el personal ja disposava de més receptors, gràcies, en part, a una marca comercial que s’anunciava: «Ràdio Vica, mejor no se fabrica», que donava facilitats de pagament, fraccionant-los. També es muntaren algunes retransmissions de futbol i d’espectacles teatrals o de Setmana Santa amb uns recursos modestíssims, necessitats sempre de la dificultosa connexió telefònica especial. Tampoc hem d’oblidar que els giradiscs funcionaven amb agulles metàl·liques i que les plaques eren rígides. Quan aparegueren els primers magnetòfons eren de fil magnètic que li donava a la veu un caràcter metàl·lic dolent, a més que aquells «prodigis» pesaven al voltant de 40 quilos. Així anaven les coses, superant tota classe d’adversitats, improvisant, suportant fins i tot els problemes originats pels talls de fluid elèctric propis de l’època.
Per mimetisme, davant l’eufòria de les activitats de Ràdio Andorra, s’imposava per tot arreu -i a Dénia també- la secció dels discs dedicats, que en certes festivitats especials allargaven la seua radiació i obligaven a preparar una oferta prèvia i variada a l’emissora. Peces per a tots els gustos: Conchita Piquer, Juanita Reina, Lola Flores i Manolo Caracol, Juanito Valderrama, Antonio Molina, Carmen Morell i Pepe Blanco, Antoñita Moreno, Antonio Machín, Bonet de San Pedro, Jorge Negrete, Irma Vila, el Trio Calaveras, la famosa acordionista Ivette Horner, algun disc d’humor com els del català (de ficció) Maginet de la Canya, o els de la parella Tip i Top, música selecta… Més avant, Jorge Sepúlvesa, José Guardiola, Juanito Segarra, Carmen de Lirio, Gloria Laso, Edel Barber, Mónica Bell, Renato Carossone, el Dúo Dinámico, los Cinco Latinos, Luis Mariano, Gelu, Charles Trenet, Lorenzo González, Paul Anka o Alfredo Kraus. I altres minoritaris. Això sols és una petita mostra dels discs sol.licitats o dedicats amb motiu d’onomàstiques, aniversaris, etc., que enxampaven el personal a l’entorn del receptor i formaven part important de cada festa que els interessats celebraven junt els seus familiars i amistats. Eren altres temps. Continuarem.
