Continuant el treball que estem publicant en aquest racó, basant-nos en la documentació de l’Arxiu Municipal de Dénia, ens trobem ara al 1919 i, com una mostra dels lloguers que havien d’atendre -de cases particulars, per no existir encara edifici propi per a les escoles- direm, com una mostra, que l’Ajuntament havia assumit satisfer la quantitat de 35 pessetes mensuals a Enriqueta Morand, propietària de la casa vivenda en Loreto, 55, per al mestre Salvador Quereda Sala. Per l’agost de 1920, encara no s’havia construït l’edifici que havien acordat per a Jesús Pobre pel 1914. I el material l’havien sufragat Salvador Raventós, Eduardo Millà i Bautista Montón, als quals la Corporació agraïa el seu gest. Sobre aquesta qüestió, el regidor Mas, per aquelles dades va fer públic en un Plenari que la realització de l’escola, aprovada per a Jesús Pobre, no s’havia dut a terme perquè l’Ajuntament no va facilitar els documents i antecedents necessaris que els havien demanat, ni tan sols contestar a les comunicacions, i es va anul.lar la seua construcció. Ara l’Alcaldia manifestava haver remés la documentació a l’Inspector provincial de la 1ª Ensenyança, per a la rehabilitació.
A primers de 1922, per un escrit dirigit als mestres de 1ª ensenyança sabem que existien 8 escoles a Dénia i el seu terme. Eren els següents: Salvador Quereda, Alejandro Velilla, José Muñoz Landete, Filomena Tomás Tomás, Bartolomé Sendra Taberner, Ana Pascual Pastor i Carmen Martí Palop. El 10 de novembre de 1927 l’Ajuntament contestava un escrit anterior de l’Inspector de 1ª Ensenyança respecte d’un projecte d’escola a la Colònia del Montgó, manifestant que tindrien dificultats perquè els demés veïns, uns 6.000 disseminats, sol·licitarien unes instal·lacions similars. I que la Corporació feia poc que havia creat un col·legi a Jesús Pobre i un altre a La Xara. A més a més, l’hisenda municipal no es trobava massa bé per a aquestes inversions. El 14 de desembre del mateix any la Corporació acordava la construcció directa de l’edifici per a Les Escoles, demanant una subvenció de l’Estat, quan s’aconseguisca el solar adequat. Pel mes de setembre de 1928 s’inaugurava el col·legi «San Juan Bautista», dels germans maristes. Provisionalment, mentre la inauguració oficial tenia lloc l’any següent. Pel setembre de 1930 moria el mestre Salvador Quereda, després de vàrios anys treballant en la 1ª Ensenyança, de caràcter públic. El 4 d’aquell setembre la Corporació decidia clausurar les escoles nacionals de xiquets números 1 i 2, instal.lades a la Casa Consistorial, i la nº 3, del carrer Arzobispo Melo, que podrien instal.lar-se al nº 3 (antic) i 13 (modern) de la plaça de la Constitució en el que, després de les obres convenients, quedarien uns locals en condicions. Es tracta del local que continuà en funcionament per a les escoles, a la postguerra, i més tard es convertiria en la zona d’aparcament de l’Ajuntament. Així mateix acordaven requerir a Miguel Moreno, amo de la casa que estava ocupant la nacional de xiquetes nº 1, al carrer Gabriel Moreno, per a que instal.lara l’aigua potable i construira retretes. Així anaven les coses encara. 
Quasi tres mesos més tard, el 20 de novembre d’aquell 1930, tracten a l’Ajuntament sobre aquests projectes. Havien tingut conversacions amb José Salort Moncho, prèvies a l’obra necessària d’habilitació de les escoles números, 1, 2 i 3, informant a la Inspecció de la 1ª Ensenyança, aquest va visitar la casa nº3 de la plaça de la Constitució o de l’Església. Després de vàrios tràmits s’acordava llogar la casa per 900 pessetes mensuals per 10 anys i prorrogables per tàcita reconducció per períodes d’un any. En el cas d’acomiadament, si vingués del llogater José Salort, el terme hauria de ser de tres mesos, com a mínim. Es destinaria a escola nacional de xiquets número 2 i 3.
I anem a entrar en un període on apareixien certes polèmiques, a partir de la proclamació de la II República, que a Dénia, en les eleccions municipals, donava un destacat triomf de les forces republicanes i d’esquerres en general. Aquesta situació va propiciar les protestes d’un notable sector de la població que demanaven a l’Ajuntament la desaparició de les escoles religioses i de les Ordes religioses en general. Tot açò arran de les provocacions monàrquiques a Madrid. I la Corporació, atenent una nombrosa comissió, va transmetre unes conclusions, per telegrama, al Govern, en aquests termes: «Protesta provocación elementos monàrquicos, solidaridad actitud pueblo madrileño, adhesión bases presentades Ateneo Madrid o sea dimisión Ministro Gobernación, desarme reacción, supresión publicaciones enemigas República, expulsión órdenes religiosas, actitud más radical gobierno encauce revolución popular». Puntualitzant sobre l’ensenyament direm que, per les pressions citades, tant el col.legi dels maristes com el regentat per les monges carmelites, abandonen després de la proclamació de la República els seus col.legis. tot ocorreix ràpidament, per la presa dels demòcrates en corregir la manca d’infrastructures per a l’escola pública. Però han de passar per moltíssimes dificultats intentant resoldre el problema. I viuen en idealismes, com ara pel novembre del 1931, demanar-li a l’Inspector Provincial de 1ª Ensenyança 50 exemplars del llibre La moral republicana, per a les escoles públiques, que continuen sense cap local propi -en total precarietat, d’un lloguer a l’altre-. Per a la graduada de xiquetes, per l’agost de 1931, s’habilita una finca de la viuda de Salort, Antonia Riera, al carrer Diana, número 6; i una per a xiquets a la plaça de la Constitució on estan les unitàries 2 i 3. Un mes després, per la petició d’uns pares, es parla de la creació d’un Institut de 2ª Ensenyança, la Corporació decideix demanar-ho oficialment, encara que saben que el Ministeri d’Instrucció Pública ja ha manifestat que està a punt de concedir-lo. Cap a finals d’aquest 1931, els col·legis religiosos dels maristes i les monges continuaven funcionant. El 5 de febrer de 1932 la Corporació deniera oferia a l’Ajuntament de Madrid uns terrenys a la partida de Bovetes per a construir una Colónia Escolar per a 200 xiquets i 18 professors, que accepten i diuen vindrà una comissió a tractar aquesta qüestió. A mitjans d’aquell any es troba funcionant a la partida Bovetes una escola laica. L’alcalde presenta una moció per pagar el lloguer i es troba amb l’oposició de Durá i París, regidors dretans, dient que existeixen altres escoles públiques. Continuarem.
