Continuant l’escorcoll sobre el tema de l’ensenyament a Dénia ens trobem amb una cita sobre el nivell d’analfabetisme pel 1899, quan, per l’acte de classificació i declaració dels soldats apareix que, de 88, 49 no sabem llegir ni escriure. Més d’un 55%. Resulta sorprenent en uns moments que la ciutat presentava una oferta de cultura i elements d’oci notable, amb teatres, casinos, periòdics. Però alguna cosa quedava indicada: la situació de la Junta Local d’Instrucció, la funció de la qual estava en suspens. I així l’alcalde, José Villalobos Bordehore, proposava i acordava elevar al governador civil la proposta de vocals elegibles següents: Juan Antonio Muñoz, Miguel Muñoz Delgado i Antonio Vicente Giner Calatayud. Això ocorria pel desembre de 1899. Pel febrer de 1900 la Corporació acordava compensar la mestra superior de 1ª Ensenyança Maria Millet Reduán amb 12,50 pessetes mensuals pel local habitació que fins ara disfrutava. El 13 d’aquell mes acordaven autoritzar la Junta Provincial d’Ensenyança per a que averigüés si existien fons en la Caixa del ram en favor de l’Ajuntament per pagar el lloguer del local habitació de la mestra de 1ª ensenyança Manuela Satorre Treviño, referits als exercicis 1897/98, 1898/99 i primer i segon trimestre actual, que té devengats la mestra. Pel 1907 es veu cert moviment en canvis de mestre. Pel mes d’agost pren possessió de les escoles per a xiquetes la mestra Mercedes Gisbert Herrero, per translació de Francisca Alcaraz. Poc després també s’integra en l’escola de xiquetes la mestra Rosalina Sanchis Puig. A primers de 1908 i altres mesos del trimestre es manifesta un notable moviment de presa interina de possessió de places per a xiquets: Jaime Signes Jorro, substituint Francisco Frolilán, per jubilació; i José Terol Valdaquí, José Quereda i Jaime Riba Valcells, que s’uneixen a José Frau Sivera. Després vindria Francisco Peiró Pallarés. I Mariana Sala Barber ocupa, com a interina també, l’escola que deixava vacant, per trasllat, Tomasa Durá Solell. A principis del 1909 era Víctor Ribero Bru qui prenia possessió d’una altra escola. També el «patriotisme» tenia presència a les escoles públiques, com va passar el 20 de maig de 1909 celebrant una Festa Escolar, organitzada pel professorat públic, tot commemorant la «gloriosa jornada de 1808», dedicada a la bandera espanyola en la que participaren 300 xiquets i xiquetes. I l’Ajuntament manifestava el seu agraïment, amb un vot de gràcia, per l’organització de l’event als mestres públics Francisco Peiró, Francisco Collado, Carlos Cabrera, Víctor Ribera, Rosalina Sánchez, Mercedes Gosbert i Mariana Sala. A proposta de la Junta Local de 1ª Ensenyança, el 6 de juny d’aquell 1909, i complimentant una circular de la Junta Provincial acordava l’Ajuntament que durant les properes vacances de l’estiu es feren les reparacions que s’estimen precises en els locals on estan instal.lades les escoles de Víctor Ribera Bru i Rosalina Sanchis Puig -a l’edifici de l’ex convent- i segon pis de les Cases Consistorials, respectivament. El 24 de setembre del mateix 1909 responien a una petició del governador civil informant-li que a Dénia no existia cap escola laica. A primers de 1910 prenia possessió en propietat de l’escola pública superior de xiquets Emilio Lavarga Cuenca. El primer de maig d’aquell 1910 es produïa un important incident en aquest camp, a partir d’un expedient promogut per 6 mestres de Dénia demanant augment de sou d’acord amb el cens oficial de 1900, en el qual consta l’informe de la Junta Local de 1ª Ensenyança que expressa que, «por mayoría, es un absoluto contrario a la pretensió de los maestros». Resultant que, en virtud de la RO del 19/6/1907, les sis escoles elementals de Dénia, que tenien senyalat el sou anual de 1.375 pessetes, foren reduïdes a la categoria immediata inferior, és a dir, a 1.100 pessetes, i en conseqüència els mestres propietaris que les desempenyaven hagueren de sol•licitar el traslladament a altres escoles de 1.375 pessetes, quedant vacants aquelles. Però el cens és el mateix que existia en ser rebaixada la categoria de les escoles sense que hagen canviat les condicions de la localitat per a fomentar l’augment de sou sol.liciten; i la població tendeix a disminuir per la constant emigració de l’Argentina i l’Àfrica francesa, apareguent d’eixe cens que la població del casc i partides fins a 3 quilòmetres de distància és de 8.785 habitants. Els xiquets de les partides no poden assistir a les escoles del casc urbà. Per això l’Ajuntament sosté una escola a La Xara, no essent possible per manca de recursos econòmics crear-ne d’altres a les partides de Jesús Pobre, Palmar, Bovetes i Pinella. S’adhereixen per unanimitat a l’informe de la majoria de la Junta Local de 1ª Ensenyança pel que es demana desestimar la reclamació dels mestre, perquè, d’augmentar-se les dotacions, no rebrien cap benefici els xiquets de les zones rurals. El 23 d’agost de 1910, la Corporació acorda que l’aparellador municipal confeccionés el pressupost per a despeses de les reparacions indispensables a l’escola superior i les de sanejament i higienització dels retretes i altres necessàries per a l’edifici de l’ex convent que ubica les 4 escoles de xiquets, a més que, com a mesura higiènica de previsió, es procedisca a desallotjar totes les habitacions d’eixe edifici que es trobaven ocupades per vàries famílies pobres. Una setmana després la Corporació acordava, sobre l’informe de l’Inspector Municipal de Sanitat, procedir a dur a terme les obres citades de l’ex convent, per a les 4 escoles, higienitzant-ho i donant les condicions necessàries, a més de la instal•lació per aigües potables. L’obra consideren que no donarà problemes d’escolarització perquè, segons costum de sempre, fins els últims dies d’octubre no retornen les nombroses famílies que es traslladen al camp per l’estiu i les que acaben els treballs de l’escaldada de la pansa. Per R.O. del 22 d’agost arriben les dades demogràfiques. Dénia presenta aleshores la xifra de 12.468 habitants. I tanquem la informació sobre l’ensenyament relativa a 1910 donant a conèixer que pel mes d’octubre arribava la informació del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts sobre l’augment d’escoles i construcció de locals. I acordaven, unànimement, sol•licitar la construcció a Dénia, per compte de l’Estat tres escoles elementals de xiquetes, perquè les de xiquets es trobaven ben instal•lades a l’edifici de l’antic convent de Sant Antoni cedit a la Corporació per a aquest objecte. Continuarem.
