Ens havíem quedat fent referència als debats en la recerca de recursos econòmics per a l’escola pública. La Corporació de Dénia, pel febrer de 1890, acordava comissionar el síndic Joaquín Morales Sala per a que liquidara en la caixa especial d’instrucció pública les quantitats que hagués ingressat aquest municipi per a aquelles atencions, facultant-lo per a que s’incautés de l’import que resultara a favor de l’Ajuntament, o que ingressara si el saldo resultara deutor. El 5 de juny d’aquell 1890 es donava lectura d’una comunicació de la Junta Provincial d’Instrucció Pública, del 3 de juny, informant de l’augment del salari dels mestres d’ambós sexes de Dénia, que els corresponien d’acord amb el darrer cens de població. S’acordava que s’inclogués en el pressupost ordinari del proper exercici, aplicant-ho a un extraordinari perquè l’ordinari ja s’havia confeccionat. Però aquell 1890, a més de tota la problemàtica que hem citat, l’ensenyament patiria, de rebot, noves dificultats. Pel 1889 ja s’havia patit l’acció d’unes febres tercianes, que pretenien atacar reomplint la zona del Saladar amb el material de les muralles enderrocades. I un any després, el 1890 que estem citant, naix una nova preocupació per les notícies alarmants sobre la salut pública en algunes poblacions de l’entorn. I, prevenint el perill d’una possible invasió del còlera, es prenien unes fortes mesures, amb l’aprovació de la Junta Municipal de Sanitat. Entre elles la convocatòria d’una reunió amb persones acomodades per a intentar l’anticipació d’algunes quantitats de diners per a primeres necessitats, mentre es realitzava la recaptació del repartiment sobre havers personals que, per a circumstàncies calamitoses, estaven prescrites per l’article 151 de la Llei Municipal. Intenten controlar-ho tot, però l’epidèmia s’instal·la definitivament a Dénia i ocasiona una situació dramàtica, que no anem a tractar en el tema d’avui sobre l’ensenyament. La Corporació decideix suprimir les festes de juliol a la Santíssima Sang, ajornant-les per a la Fira de Tots Sants -octubre-novembre-. I, entre altres coses, decideixen clausurar les escoles públiques i privades, a proposta de la Junta Municipal de Sanitat. També decideixen demanar permís per a la utilització del llavador privat de Gabriel Moreno -el nebot del marqués de Campo-, de la Marjaleta, per haver-se prohibit llavar a la sèquia del Saladar mentre es mantingueren les problemàtiques circumstàncies sanitàries.
De la petició econòmica s’ha rebut, per part de tres veïns, un anticipi reintegrable de 10.000 pessetes, que es destinen a les més necessàries atencions sanitàries. El 14 de setembre de 1890 s’acordava autoritzar Antonio Segura, professor de Filosofia i Lletres i professor d’instrucció pública de Dénia, per a que liquidara i percebera d’Hisenda les quantitats existents per recàrrecs municipals sobre contribucions directes que correspongueren a Dénia, del passat any econòmic 1889-1890 i primer trimestre del 90. import que hauria d’ingressar a la Caixa especial d’Instrucció Pública, per a atencions de 1ª i 2ª ensenyança. 
També, tornant a la problemàtica esdevinguda del còlera, direm que pel mes de setembre del citat 1890 es donava compte a la Corporació d’haver rebut del Govern un donatiu de 2.500 pessetes per a atendre despeses d’aquella epidèmia. L’alcalde es justificava d’haver-se oblidat involuntàriament d’informar-ho, i manifestava d’haver invertit aquella quantitat de la manera següent: en el llavador públic, 1.106,47 pessetes; en jornals, 298,53; desinfectants i medicines per als pobres malalts, 819,50 pessetes; en el conducció dels metges en carruatges pel terme, 268 pessetes; conducció de cadàvers al cementeri, 7,50 pessetes. Amb un total equivalent a les 2.500 pessetes del donatiu. Però les coses no quedaren massa clares, perquè el 24 de gener de 1893 s’obria un expedient contra Jaime Morand Fourrat -regidor i alcalde pel 1890, quan el còlera-. El declaren responsable d’un desfalc de 37.633,62 pessetes, que el demandat justifica pels trastorns, tan greus, produïts per aquella dramàtica epidèmia. Podríem insistir en la problemàtica de la crisi. El pressupost per a 1894/95 ascendia a 201.449,53 pessetes. La contribució requeia sobre propietaris, comerç, metges, boticaris i barbers, advocats i notaris. Els fusters, ferrers i obrers de vila no contribuïen. La crisi es remunta a 10 anys enrere. Els temporals completen la ruïna en els productors, que s’estén a la pansa escaldada, al raïm preparat en els canyissos, tot arrabassat per l’aigua. És la pèrdua quasi total de la collita. Els treballadors, a l’atur. La Corporació acorda promoure un expedient per a la Diputació i també anar a Madrid proposant l’Estat de calamitat pública. És un autèntic caos.
El 4 de maig de 1896 Rosendo Mª de Cruz y Sáez, llicenciat en Filosofia i Lletres, vol fundar un col.legi de 2ª Ensenyança. Està preparat per a carreres especials. La Corporació aprova el seu Reglament i una subvenció anual de 2.000 pessetes, per un període de 5 anys, però amb el compromís d’ofertar 4 places debades per a pobres designats per l’Ajuntament. Per aquell temps estan endeutats, tant que deuen unes 6 o 7 mensualitats als empleats municipals. És alcalde-president Agustín Gómez Porta, pel 19 de gener de 1897. Una setmana després la Diputació els reclama el pagament de 242.886 pessetes com a responsables del deute. Però ells acorden rebutjar qualsevol responsabilitat, adduint que no ostentaven cap representació legal. I la situació no permet ni atendre necessitats mínimes. Manifesten que de les 40.500 pessetes ingressades en Tresoreria el darrer semestre s’han de transferir a Hisenda unes 33.000, i a la Diputació 3.000. Diuen que el 19 de novembre de 1896 es varen veure obligats a acomiadar tots els empleats que percebien sous de l’Ajuntament, a excepció del Secretari i el Comptador, imprescindibles. Deien que si no fos per la tirànica llei de Consum del 30 d’agost últim seria molt major l’ingrés en concepte del contingut provincial en aquell exercici.
El caos econòmic va a més. Tant va que el governador civil suspèn l’Ajuntament de Dénia per 50 dies. Però la Corporació acorda recórrer en alçada contra aquella disposició davant el govern civil i fins el Ministre de Governació, per considerar-ho arbitrari. Això es produïa el 23 d’octubre de 1897, essent alcalde Augusto Gómez Porta. Un dia després es produïa el canvi total de la Corporació, amb la presidència accidental de Fermín Lattur Sart. Es renoven fins i tot alts funcionaris, interventors d’Obres del Port, de la cantera del castell, metges, farmacèutics, etc. La revolució. Continuarem.
