Continuant amb la croniqueta dedicada al món de l’ensenyament a Dénia, direm que pel mes de juny de 1879 uns veïns i pares de família dirigiren un escrit a l’Ajuntament sol.licitant la cessió gratuïta de l’ex convent franciscà per a que servira de local on establir un col.legi o institució de 2ª ensenyança que, per iniciativa del rector i altres persones es pretén establir a Dénia. També per a adults, nocturna, gratuïta per a primeres lletres. Després d’una detinguda discussió, s’aprovava per majoria, amb el vot en contra de José Chabás. Era alcalde Francisco Sentí i rector Vicente Rocafull i Vélez. Per l’abril de 1880 s’aprovava celebrar la subhasta per a les obres del col.legi de 2ª ensenyança al citat convent, que prompte li era autoritzada a Carmelo Pallarés Grimalt, per 3.460 pessetes. Un mes després, el nou alcalde Agustín Aranda y Chordi exposa que alguns professors del col.legi de 2ª ensenyança havien tractat de donar-li major amplitud i estabilitat. I acordaven: 1er., que Antonio Segura y Jordá, llicenciat en Filosofia i Lletres, que es posava al front de la institució, es comprometia a ensenyar sota les condicions i preus que té establerts o establesca, durant 5 anys o cursos acadèmics, que començaven a comptar-se el primer d’octubre immediat. 2on., que l’Ajuntament s’obligava a satisfer cada any la quantitat de 5.000 pessetes al senyor Segura. 3er., la cessió de l’Ajuntament a l’expressat Antonio Segura, del local de l’ex convent tendria una duració de 5 anys. 4art., que l’Ajuntament entregaria al senyor Segura 500 pessetes anuals per a material. 5é., que l’ensenyança havia d’estar compresa en el període de Batxillerat d’Arts i, per consegüent, la composta per les assignatures que les lleis d’Instrucció Pública designen com de segona ensenyança. Però el 22 de setembre de 1881 decidien suprimir la subvenció de 5.500 pessetes per a despeses a aquell Institut de 2ª Ensenyança. També per a anys veniders, donat el dur estat econòmic de l’Ajuntament. El director donava la conformitat de continuar al front de l’Institut, sense subvenció, oferint-se a posar tot el seu interès i activitat en benefici dels seus deixebles. Efectivament, l’Ajuntament té un deute amb Hisenda de 26.518,27 pessetes i van a embargar-lo. A finals de novembre d’aquell 1882 tenen un deute de 270 pessetes amb la mestra de l’escola de xiquets, Francisca Gómez, corresponent al lloguer anual. La Junta Provincial d’Instrucció Pública demana a l’Ajuntament que li ho abonen a la mestra, per la casa-vivenda, i li contesten que, com és fadrina i viu amb son pare, també professor, no li correspon. A primers de juny de 1883 Miguel Pérez i 25 veïns més demanen que es revoque l’acord comunicat a Antonio Segura per a que abandone el local de l’Institut al final del curs acadèmic. Diuen que els pares s’obliguen a pagar els lloguers de les escoles elementals, en compensació. Acorden suprimir l’Institut per 6 vots a 2, amb la protesta dels regidors Cardona i Sentí. Fins aquí no hi havia ensenyament obligatori i gratuït. L’alcalde demana que siga declarada aquesta actitud i decideixen proposar-ho a la deliberació de la Junta Local d’Ensenyança. Els mestres s’obliguen a donar classes gratuïtes amb la sola subvenció de ¼ dels salaris. A mitjans de desembre del 1883 l’alcalde proposa l’estudi de la construcció d’un edifici per a les escoles públiques, que s’accepta. El 29 de febrer de l’any següent és nomenat nou alcalde Martín Cardona Vives, i per l’abril comencen una comissió per a la construcció de totes les escoles. Apareix un conflicte i el 4 de novembre d’aquell 1884 li manen a José Mª Bou, d’Ondara, que es presente, en terme de 3 dies, per a liquidar el que té percebut pels lloguers i el que hauria de rebre per retribucions estant al front de l’escola de primeres lletres a Dénia. No respon i es dirigeixen al governador civil informant que s’ha assabentat els mestres d’instrucció primària de pargar-los la Caixa Provincial el primer trimestre i una quantitat pel lloguer. Però com les escoles de xiquets estan instal.lades en local municipal -l’ex convent-, no s’ha inclòs cap quantitat per eixe concepte en els pressupostos. Una setmana després l’Alcaldia es dirigia als mestres d’instrucció pública diguent-los que respecten Simón Mesqui com a porter de l’escola i que tinga el dret de conduir els xiquets a casa. Pel gener de 1885 manifesten a la Junta Provincial d’Ensenyança Pública que les escoles públiques estan ubicades a l’ex convent i s’ha acordat la instal.lació d’una superior i una elemental al casc urbà perquè els dies de pluja l’assistència és escassa. Li demanen permís per al trasllat. Uns dies després li manifesten al governador que sols adeuden als mestres 16.621,85 pessetes i no 20.634,89, com manifesta en l’ofici del 22-1. Han convingut amb els mestres pagar-ho en dos anys, del 85 al 86, consignant-ho al pressupost. El 23 de març de 1885 se li ordena a Nicolás Gómez Ayora que pague, en 2 dies, a José Suay, amo de la casa que ell ocupa, el lloguer del 2on. i 3er. Trimestre actual, que li correspon al citat Gómez, que percep 105 pessetes trimestrals per lloguers i no a l’Ajuntament. És director del periòdic Asociación Dianense, òrgan dels mestres d’instrucció primària del Districte. Es nega a pagar-ho i l’Ajuntament el denuncia a Alejandro Sendra, diputat provincial. El 30 de novembre de 1887 acorden que el Jutjat Municipal es trasllade al que ocupava el d’Instrucció a les presons, i que allí passen les escoles superiors. El 6 d’octubre de 1889 l’alcalde manifesta que el local que ocupa l’escola dirigida pel professor Froilán Fuster no reuneix les condicions higièniques ni de capacitat suficients, per la qual cosa s’observava cert retraïment en els xiquets d’assistir a classe, i proposava el trasllat al segon pis de la casa número 27 del carrer Loreto, propietat de Jaime Puigcerver Perles, amb qui ja havia acordat el lloguer, en un principi, per reunir el local les condicions adequades. S’acordava, i l’amo de la finca compareixia i reactivava el lloguer per 30 pessetes mensuals. El 19 de gener de 1890 la Corporació aprovava la relació de jornals i materials utilitzats per a la recomposició de la part de l’ex convent destinada a l’escola pública de xiquets i del terrat de l’edifici. Un mes després, en reunió extraordinària, tracten la forma d’arreplegar diner per a les atencions de la 1ª Ensenyança, a la que l’Ajuntament presta el major interès. Continuarem.
