Aquesta crec que va resultar una crònica amb interrogants. Veureu: el personatge central és l’aviador heroic Ramón Franco Bahamonde. Sí, sí, el germà del Dictador. Un personatge -l’aviador- que va mantenir el seu nom el carrer de Dénia la titularitat del qual li va ser dedicada després al nostre poeta Vicent Andrés Estellés. I és que Ramón, al llarg de la seua vida, va assumir opcions polítiques diverses. Primer ens basarem en la biografia que apareix a la Gran Enciclopedia de España i també en altres cites de l’Arxiu Municipal de Dénia, a més informes dels desapareguts Jaume Llorca El Negre i Manuel Rueda Carrasco. Ramón Franco Bahamonde va nàixer a El Ferrol el 2 de novembre de 1896, i moria el 28 d’octubre de 1938, quan estava al servei del franquisme. Pel 1926, amb l’hidroavió Plus Ultra batia marques mundials de distància (10.270 Km.) i de velocitat amb 201 Km. hora. Amb ell pilotaven Ruiz de Alda, Durán i el mecànic Rada. El trajecte: Palos de Moguer-Buenos Aires. Tingué una gran repercussió científica i esportiva, i es va convertir en un impacte positiu en la millora de la imatge política del dictador Primo de Rivera, que subvencionava aquell esdeveniment. Influiria també en l’obertura de les bases de la línia aèria hispano-americana. A Ramón Franco l’imposaren la medalla Plus Ultra, que ara es creava, i poc després el Premi Nacional del Trofeig Harmon, concedit per la Lliga Internacional d’Aviadors. Però ell continuaria en projectes aeris tot intentant el trajecte d’anada i tornada a Washington, que va fracassar. Volia encara més: la volta al món, amb el seu Dornier 15. Una avaria el va precipitar a la mar, amb la seua tripulació. Afortunadament, després de 8 dies, salvaven la pell gràcies a l’auxili del portaavions britànic Eagle. El fracàs i els atacs al govern i la monarquia en el llibre Águilas y garras, segrestat i no publicat, el 1930, així com el seu ingrés en la Asociación Militar Revolucionaria l’enfrontaven amb el règim. Contactava amb la maçoneria i adoptava una actitud radical que el va portar a l’empresonament. Aconsegueix fugar-se de la presó, i junt al general Queipo de Llano i el comandant Hidalgo, intenta un alçament el 15 de desembre de 1930 a l’aeròdrom de Cuatro Vientos. Volen sobre Madrid i llancen pamfletets contra el règim, tot amenaçant un bombardeig al Palacio Reial. El 24 de febrer de 1931 el donen de baixa de l’Exèrcit, la qual cosa li dona un impuls cap a la causa republicana. Fuig a l’estranger i, en proclamar-se la II República, reprèn la seua activitat militar i política. Es nomenat Jefe Superior de la Aeronáutica, i després és destituït per activitats polítiques, com ara l’intent de sublevació anarquista d’Andalusia, el 27 de setembre de 1932. Quan es produeix el Glorioso Alzamiento Nacional ell estava ocupant el càrrec d’agregat aeri de la República a Washington. Automàticament es posa a les ordres dels sublevats, del seu germà el «Caudillo», que el destina a la base aèria de les Balears, d’on organitzaria els bombardeigs de Barcelona, València i Alacant, al voltant de 50 missions bèl.liques, segons la citada Enciclopèdia, que parla de la data del 28 d’octubre de 1938 en la que l’heroi perd la vida en una acció rutinària, com hem dit. A mans de l’enemic republicà? Clar!
Ara, després de tan llarga parrafada, parlarem un poc d’aquest personatge relacionat amb Dénia. El 2 de maig de 1931 l’Ajuntament, entre els canvis de nom de carrers, en favor del moviment republicà, decidia, per unanimitat, donar el de Ramón Franco en substitució del dedicat a Santiago Reig. L’aviador en aquells moments servia la República, i contestava amb un telegrama: del 8 d’abril: «Quedo profundamente agradecido esa Corporación por acuerdo dar mi nombre a una calle esa simpática ciudad. Saludos expresivos. Franco. Jefe Sección Aeronáutica M. Guerra. Madrid». Cal afegir a açò dues informacions que tinc de fa molts anys sobre la presència de Ramón Franco a Dénia, pels primers anys trenta. Una d’elles, publicada al meu llibre Dénia: personatges populars. 2006. En una entrevista a Jaume Llorca El Negre, manifesta: «L’aviador Ramón Franco havia ameritzat a Dénia amb l’hidroavió Dornier Numancia, bessó de l’històric Plus Ultra. Deia també que algun grup de xiques joves denieres li organitzaren un ball al Salón Moderno. I després l’aviador tornà a València amb un cotxe «misteriós» per a Jaume. Anava acompanyat d’un altre personatge també «misteriós» i relacionat amb l’alta política de sedició contra la República, que li semblava un militar d’alta graduació. I que sortiren amb les llums apagades, com de clandestinitat. També dispose d’una altra informació del finat i amic Manuel Rueda. El paper diu així: «El comandante Franco y unos acompañantes desembarcaron y subieron a un taxi». «Se dijo que eran altos jefes militares. Uno que creian que iba era el general Sanjurjo…» «Se trataba de una sublevación acaecida en Valencia al frente de Rafael Sánchez Guerra». En aquest paper també es diu que Ramón Franco era conegut per tots els espanyols, pel famós vol de l’Argentina. I que com es va quedar a Dénia li organitzaren un ball al Casino Neutro al que assistiren senyoretes com Marita Alcayna, Maria Marsal i altres, pertanyents a la classe mitja. Ja hem vist la proximitat de les informacions, amb algunes diferències com les del local de la festa, etc. El remat ve del llibre gràfic Dénia 1881-1980, on l’autor, l’historiador denier Emilio Oliver, presenta una fotografia on apareix, amarrat al nostre port al citat Dornier Numancia, tot expressant que el fet s’havia produït l’any 1934. El 15 de desembre de 1930 Ramón Franco intenta l’alçament de Cuatro Vientos. El 27 de setembre de 1932 la sublevació anarquista a Andalusia. La nostra informació parla d’una certa sublevació a València, coincidint amb la data de la presumpta arribada a Dénia el 1934. Des d’aquest racó ens hem preocupat d’escorcollar intensament les biografies de Sanjurjo, Sánchez Guerra i Ramón Franco i no trobem la solució, que ens agradaria conèixer. L’heroi aviador suposem va tenir algun protagonisme en els prop de 50 bombardeigs aeris, quan ell manava a les illes Balears en poder del franquisme, que ocasionaren a Dénia uns 40 morts i 55 ferits, a més de destruir uns 60 edificis. Les «paves» que ens visitaven des de les Illes guardarien alguna relació amb el feixista Ramón Franco, al qui li substituïren la titularitat del carrer, amb molt de retard, per a dedicar-lo al nostre poeta Vicent Andrés Estellés, amb el disgust d’algun col.laborador d’aquest periòdic, manifestat per escrit. La llibertat d’expressió val per a tots. 
