Parlàvem la passada setmana sobre els Via Crucis públics que s’iniciaren amb l’arribada de la Comunitat Servita a Dénia, pel carrer Campo i amb la utilització de la megafonia de Ràdio Dénia des dels seus balcons. En anys successius ampliaren el recorregut i utilitzaven un equip megafònic instal.lat en un vehicle. En cada estació els veïns col.laboraven muntant un petit altar davant sa casa on la comitiva portadora de la creu es detenia per tal de practicar les pregàries corresponents de cada estació. Recordar a hores d’ara aquests detalls té el valor de fer una cita de pràctiques religioses que constituïen una novetat. Aproximadament per aquell temps es fundava a Dénia el Centre Parroquial dels Homes d’Acció Catòlica, que presidia Alfonso de Eguía Azcárate, Ajudant Militar de Marina de Dénia. En un principi eren pocs els associats i generalment persones d’edat madura.
A partir de 1949 s’integraria un grup de joves molt dinàmics que li donava a l’organització nous impulsos. Les activitats -segons Manuel Rueda, del que m’he servit en la major part d’aquestes cròniques- se centraren en el lema Piedad, estudio y acción. Celebraven conjuntament totes les branques d’Acció Catòlica la missa comunitària que coincidia amb l’últim dia del mes, culminant en una comunió general de tots els associats i assistents. Els homes acostumaven a celebrar un retir espiritual després d’aquella missa en el marc rellevant del castell. Seguint sempre les directius del Consell Diocesà dels Homes d’Acció Catòlica anaren organitzant-se diversos actes, com ara el «Dia del Mestre», enaltint el treball del magisteri, oferint un homenatge a la mestra o mestre entre els de major edat. També col.laboraren els Homes d’Acció Catòlica en la preparació de la «Campanya del Seminari». Assistiren en pla propagandístic a l’església gòtica parroquial de Xàbia i a la de Benidoleig. Actuaren en les campanyes de Caritat recorrent tots els barris de Dénia i recaptant fons per a la Campanya de Nadal i Reis. I organitzaven algunes funcions de teatre per aficionats locals recollint recursos econòmics per a aquestes finalitats. 
Cadascuna de les branques d’Acció Catòlica dedicava un dia a la setmana per celebrar cercles d’estudi sobre distints temes amb comentaris sobre l’Evangeli, Litúrgia, etc. A la festa de Cristo Rei, de final de curs d’Acció Catòlica, reunits al Saló Parroquial, cada branca llegia les memòries corresponents a les activitats del curs que finalitzava, amb especial interès les de joves i aspirants, dirigits certerament pel sagristà de l’Assumpció Salvador Llopis. La presència servita a Dénia va donar impuls, en tots els camps, a les activitats de l’Església. El 10 de juliol de 1951, essent Consiliari dels Homes d’Acció Catòlica el pare Adrián M. Canavoso, es col.locava al cim del Montgó, a la zona coneguda com «la creueta», una creu de fusta. Intervingueren en aquestes actes un nombrós grup de deniers -d’homes i dones- representacions de la comarca: Gata, Pedreguer, Els Poblets, Ondara i La Xara, a més d’alcaldes i altres autoritats, amenitzat per la Banda de Música local fins la sortida de la població, al Saladar, on la creu fou acomiadada per aquelles persones que no podien acompanyar-la per raons d’edat o altres obligacions, mentre que un grup integrat per uns 250 assistents, entre homes i dones, continuaren la marxa fins l’últim tram de la carretera de la Colònia. Allí es muntava un altar portàtil amb el que va oficiar la missa el Vicari General de la Diòcesi Jacinto Argaya Goicoechea, que havia vingut de València expressament. En acabar l’acte va ser desmuntada la creu en dues peces per facilitar el trasllat, iniciant-se a continuació l’ascens a la muntanya fins dipositar les dues parts de la creu al lloc destinat per a la seua col.locació. Aquest molló tenia una altura de 1.50 metres, aproximadament, i havia sigut col.locat allí a principis del segle anterior per Aragó i altres científics amb motiu de la medició del meridià. En aquell mateix espai, en diverses èpoques, existiren altres creus que desaparegueren per l’acció del pas del temps. En el basament va ser soterrat un tub de zinc que contenia un document que perpetuava aquesta efemèride, acompanyat d’unes monedes de l’època i una estella que es conservava de l’anterior creu. Les dimensions d’aquesta nova eren les següents: altura, 7.50 metres; amplària de braços, 3.25 metres; diàmetre inferior del tronc, 0.23 metres. El pes total era de 145 quilos.
Es va donar bona difusió d’aquests actes per Ràdio Dénia, premsa i programes de mà repartits pels pobles de la comarca. Fou un notable esdeveniment. El 30 de març de 1952, amb la celebració del dia dedicat a la Verge dels Dolors, era beneïda la seua imatge, donació de la família Alfonso-Palop. Després de la missa, cap al tardet, sortia la processó en homenatge a la Verge, acompanyada per primera volta per un grup de xiquets abellits amb vestuari florentí, a la manera de l’època dels Set Sants Fundadors de l’Orde Servita, a l’any 1233. En aquesta processó acompanyaren a la Verge un grup de confrares de la Tercera Orde, portant unes destrals adornades amb l’emblema servita.
Durant els primers anys de presència Servita a Dénia s’iniciava la construcció de l’Altar Major de la parròquia de l’Assumpció, impulsada pel pare Carlos i el pare Adrián, amb la responsabilitat major d’aquest frare perquè l’altre fou destinat a Itàlia el 9 d’agost de 1952. L’obra resultava molt costosa perquè es tractava d’un projecte de marbre. Hi haguérem de recórrer per a la seua financiació, a aportacions populars en rifes, loteria i funcions de teatre per aficionats locals. La vitalitat del pare Adrián es veia present també en la restauració de l’ermita de La Pedrera i la construcció de la de Les Rotes, aquesta a partir de la cessió dels terrenys per part del veí Rafael Cañamás, les ajudes necessàries cercades pel pare Adrián i el zel del denier Antonio Mahiques Puig en la creació i la cura excel.lent d’aquest jardí. Aquesta obra quedava finalitzada el 25 d’agost de 1957. També foren notables les obres de recuperació de l’església de Sant Antoni, que estava en un estat lamentable per les conseqüències de la Guerra de Successió i del Francés -la Independència-, a més de l’abandonament normal per al cult durant la Guerra Civil. Després de la creació del Via Crucis Públic, ben prompte creaven la Processó del Silenci dins la Setmana Santa. Era únicament per a personal masculí. Les dones, mentrestant, tenien la seua Hora Santa al convent de les Agustines. La processó, presidida per una imatge de «Cristo Crucificado», impactava amb el silenci total i acompanyada sols per la percussió dels tambors.
Haurem de continuar, perquè ens resulta dificultosa la síntesi d’aquesta història.
