Del 30 de juny fins el 5 de juliol un nou espectacle de circ estigué a Dénia repartint alegria i emocions per al notable públic assistent, majoritàriament de gent menuda i l’acompanyament dels seus majors. També d’algun esperit infantil com el que açò vos compta i algun que altre enamorat del teatre, de l’espectacle circense, tan important a hores d’ara quan el materialisme sense escrúpols i la pèrdua essencial de valors s’ha implantat en la nostra trista societat. El circ, des d’antic, es feia present a Dénia, quasi sempre per la Fira de Tots Sants i en bastants ocasions, s’extenia la seua presència fins a les festes del Nadal. Per aquí han estat presents molts dels millors circs espanyols i internacionals, com ara el Circ Alegria, l’Americano, el Cristiani, del que parlarem més tard, el Cortés -un dels més habituals-, el Circ Hervás, etc. Solien instal.lar-se antigament a un solar ara ocupat per una Caixa d’Estalvis, entre el carrer Campo i el carrer Carlos Sentí. També a la plaça del convent de Sant Antoni, o per l’explanada del port, posteriorment, i en altres espais diversos, o en la mateixa Fira. Actualment solen muntar-se en un gran solar a la sortida de la carretera d’Ondara. 
En un reduït espai com aquest resulta mol difícil fer un llistat de tant de treball al qual hauríem de dedicar-li un temps d’investigació, i fins ara no ens hem proposat dur a terme ni a recórrer a fonts difícils de trobar aquí. Direm algunes coses que tenim a al memòria, ben poques. Allò més important és el propòsit d’evocar un poc l’ambient general en la nostra població en moments que no existien els mitjans mediàtics d’informació: sense televisió, internets i similars. I tot es reduïa al costum, encara vigent, de repartir uns follets per les bústies domiciliàries i els vehicles aparcats, base actual de la propaganda dels circs. Abans en alguns moments, eren els propis artistes qui divulgaven el seu espectacle amb algun passacarrer previ per la població.
Les feres constituïen la base dels programes: domadors de lleons i tigres, participació intel.ligent d’elefants, gossets, etc., desfilades dels majestuosos cavalls i tants altres animals més. L’actuació de trapecistes, alambristes, contorsionistes, malabaristes, algun fakir, il.lusionista, equilibrista… Quina persona major no recorda l’habilitat en el control de la pilota del conegut com el «Gran Pepito»? Era, amb el domini de la pilota com els grans futbolistes del moment, que la jovenalla volia imitar pel carrer. Un anticipi dels posteriors Maradona, Ronaldo o l’actual Messi… També tenia un gran protagonisme la intervenció dels pallassos, imprescindibles en qualsevol circ; sense ells no podia entendre’s la presència circense en qualsevol població. Qui no recorda o almenys haver sentit parlar dels famosos Pompoff y Thedy? O dels «Hermanos Tonetti»? Per Dénia, junt a altres més, passaren. Tots ells completaven les actuacions purament còmiques amb interpretacions musicals. La música formava part important dels espectacles i per tal de potenciar les accions dels artistes tots els circs disposaven d’una petita orquestra que actuava en directe quan no existien les eines actuals d’enregistrament. Tot era «en vivo y en directo», com s’anuncia en l’actualitat qualsevol actuació d’especial interès. I l’alimentació de les feres s’aprofitava un poc amb l’aportació d’alguns veïns de despeses d’altres animals domèstics.
A hores d’ara tot açò suposa una actitud gens respectuosa amb el món animal. I diuen -desconec quina és la realitat- que està prohibida l’actuació de les feres en els espectacles. En altres temps els circs destinaven algunes hores a l’exhibició dels animals, com un parc zoològic. Passaren per Dénia bona part dels millors artistes, entre ells la família Aragón. Sí, alguns dels Gaby, Miliki, etc. També el superfamós Ramper, en altre espectacle. I, a principis dels quaranta del segle passat, al desaparegut Teatro Circo, els famosos «Hermanos Cape». Aquests s’havien inventat i fet molt popular el seu «invent» del «¿Qué le dijo?». Pel 1929 actuaria durant dos mesos seguits -del 30 de gener al 30 de març- un circ molt important que demanava permís amb la denominació del «Stade Circus of de Captain «Buffalo Bill» amb wild west». Era el seu delegat Armand Monnier. De Ramper direm que solia fer unes actuacions amb la seua notable capacitat d’improvisació, simulant certa telepatia. Comunicava amb el seu suposat «medium» i demanava qualsevol objecte entre el públic que el seu «compinxat», amb els ulls tapats, havia d’endevinar. Per exemple, davant d’un «LAPIZERO», perguntava «te advierto que es LÁPIZmera vez que me entregan este objeto». O, tractant-se d’un «ENCENDEDOR», deia que «el buen ENCENDEDOR con pocas palabras basta». I la gent es reia per la gràcia natural del notable còmic RAMPER.
Respecte dels pallassos «Hermanos Cape» recordarem alguna petita mostra del seu famós «¿Qué le dijo?»: «¿Qué le dijo una alcachofa que se estaba acabando al que se la comía?». «¿Qué le dijo?». «Aviso: queda cinco hojas». O «¿Qué le dijo el tenedor a la cuchara?». «¿Qué le dijo?». «Tú, ni pinchas ni cortas». O aquell més popular: «¿Qué le dijo un «Qué le dijo» a otro «Qué le dijo?». ¿Qué le dijo?». «Cuando nos casemos tendremos quelidijitos». I així, la tira, perquè la gent s’inventava també els seus propis «qué le dijos» als anys tristos dels «quaranta» de la dramàtica postguerra.
Setanta anys després, pam dalt pam baix, ens arriben altres mostres, com el referit inicialment «Circo Quirós», ben muntat, vistós, amb alguns números valuosos, com els dels joves «Hermanos Díaz», o els «Hermanos Quirós», amb la gràcia i habilitat de malabars, mentre es despullen i tornen a vestir-se. Sense «jaula de los leones», però amb varietat de mostres d’animals, la participació dels seus pallassos i l’especial de «Fofito Aragón, tot àgil i entretingut».
Per a finalitzar us recorde una anècdota que molts deniers desconeixen: l’aparició del popular i famós «padre Adrián», servita a Dénia, que s’introduïa en plena actuació, en la «jaula de los leones» del «Circo Cristiani», italià, tot col.laborant per atraure l’espectador en funció benèfica, ben acollida pel públic. Era un religiós molt extravertit. I amb això tallem l’evocació del CIRC.
