A Dénia ha restat viva en la memòria una epidèmia gripal coneguda, popularment, com la «cucaratxa». Això ocorria pel 1918. Molt abans ja s’havien patit altres epidèmies, com ara, el còlera del 1860, i també d’altres de febres gàstriques i malalties, quasi sense solució de continuïtat que mantingueren viva la preocupació i feren prendre més endavant algunes decisions com les d’obrir espais en les muralles que circumdaven la ciutat per tal de facilitar la ventilació i altres mesures preventives.
Per l’estiu de 1885 es van viure moments dramàtics amb l’aparició del còlera, que va provocar moltes morts. Aquesta situació es repetiria pel 1890 i el 1892. La salut a Dénia no era d’allò més recomanable per l’últim terç del segle XIX. I d’açò queda constància en el llibre d’actes de la Junta Municipal de Sanitat i en els registres d’entrada i sortida de documents de l’Ajuntament de Dénia. 
Però centrem-nos ara, deixant a banda estos esquemàtics antecedents, en la grip de 1918 a Dénia.
En opinió de Josep Costa i Mas, en el seu llibre El Marquesat de Dénia, pàgina 106, l’epidèmia gripal la «cucaratxa» s’introduia pels jornalers que tornaven del Midi francés a partir d’octubre d’aqueix any. Altre notable investigador Joan Josep Cardona Ivars- en La epidemia de gripe en 1918 en Benissa y comarca, estima que es va introduir pels bracers que, en acabar la sega de l’arròs, a la Ribera, tornaven als seus punts d’origen. Això no obstant, l’epidèmia, a nivell internacional, queda etiquetada com «la gripe española». En definitiva, però, quedava l’impacte que va produir sobre Dénia i altres indrets de la comarca com Benissa, Pego, El Verger…
Parlem de Dénia, on el 15 de setembre de 1918 es reunia la Junta Municipal de Sanitat amb l’alcalde Juan Oliver Morand i el secretari de la Corporació, José-Antonio Cervera. S’havia convocat amb caràcter extraordinari per tal de prendre decisions davant les greus circumstàncies sanitàries d’alguns pobles veïns, com apareix en l’acta. I decidien: la vigilància i inspecció de passatgers procedents de Pego i Tavernes. La prohibició d’importar robes brutes i l’obligació d’higienitzar les netes. Construir un barracó a les proximitats de la nova plaça de bous ubicada als afores de la ciutat, per a col·locar una lleixivadora, si fos necessari. Reclamar de les autoritats de la Junta del Port que reompliren la zona Nord del Raset i que construïren serveis sanitaris a l’esplanada portuària. Comunicar a l’esmentada Junta que en el terme de 8 dies botara la mar la draga i la resta d’embarcacions avarades. Prohibir el comerç de draps i desinfectar les draperies. Que els habitants del barri «San Andrés» netejaren les seues cases sota la pena d’enderrocament. Es tractava de la zona suburbial de darrere del castell, plena de barraques en aquell moment. També acordaven la divulgació d’un ban recordant les ordenances sobre salubritat i higiene, la clausura de les escoles públiques fins nou avís, la inspecció de llavadors, posades, cases de dormir, etc., prohibir la mendicitat a forasters i que els de Dénia, per exercir-la sol.licitaren autorització a l’Alcaldia. I, per últim, la inspecció dels magatzems de pansa obligant-los a complir els elementals preceptes d’higiene. A més de tot açò, el 6 d’octubre, per una circular del Govern Civil, se suspenien totes les fires i porrats i s’acordava puntualment la suspensió de la Fira de Tots Sants a Dénia. Tres dies després, contestant un telegrama del mateix governador, li feien seguir eixos acords de la Junta de Sanitat, al temps que l’informaven de la vigilància dels passatgers per transbordar a la línia dels ferrocarrils estratègics, que va a Alacant, vigilància que estableix personalment l’Inspector Municipal de Sanitat, Manuel Muñoz, que acudeix a l’arribada de tots els trens per on venen els treballadors del sud de França, i com l’hora principal d’aquesta arribada és per la nit i no hi ha combinació de trens, els equipatges son conduïts a l’estació d’Alacant i tancats en habitació aïllada, mentre que els passatgers se’ls porta a un hostal, també aïllat, que regia Jaume Llorca «el Negre», amb la prohibició d’eixir d’ella terminantment i amb l’ordre d’avisar de manera immediata si algú es posara malalt, cosa que no s’havia produït fins ara. L’Inspector Municipal de Santitat, d’acord amb l’Alcaldia, ordenava al Cap de l’estació del Nord l’augment de l’enllumenament en les andanes a l’arribada dels trens. La construcció d’un ambelló on es recolliren les aigües procedents del gel del peix que s’embarcava per allí, aigües que aleshores anaven a parar a la via i constituïen un focus de putrefacció perillós per a la salut pública. Ordenà així mateix la conversió dels retrets de tancament hidràulic. Que, en compliment dels articles del Reglament de Sanitat Exterior foren dotades aquelles línies de material de desinfecció per a persones i equipatges, per tractar-se d’estacions d’enllaç i termini. L’alcalde continuava informant al Governador Civil que, passats molts dies d’aquella ordre i, malgrat haver-se-la recordat posteriorment pel Ministre de la Governació, res no s’havia fet per part de les esmentades Companyies, especialment per la del Nord, que és per on podria vindre el major perill de contagi de la malaltia pestilencial, i li demanava que obligara a complir-ho en benefici de la salut pública, puix que de no disposar l’Inspector de Sanitat dels elements de l’Estació Sanitària del Port no hagués pogut desinfectar un vagó on havien vomitat dos malalts procedents de França que havien desembarcat a Gandia. Continuen demanant-li al camp i en lloc aïllat on pugueren ser atesos els possibles malalts que arribaren a Dénia i així evitar la contaminació de la ciutat. Continuarem.
