El meu llibre Dénia a la postguerra: Vivencies i documents, ens va servir per a presentar unes minibiografies de personatges populars. Això ocorria fa deu anys, pel 2003. Passat el temps se’ns està ocorreguent ampliar un poc el que dèiem sobre alguns dels minibiografiats. El d’avui havia aparegut en una època d’escassa participació esportiva per les cinc primeres dècades del segle passat. Era un personatge d’allò més pintoresc, almenys quan ja, entrat en carns i amb imatge atlètica, apareixia per tot arreu fent reptes populars amb altres participants en moltíssims pobles del País Valencià.
Salvador Morant, El Meló, no guardava cap relació familiar amb la saga dels Morand, representant de l’alta burgesia deniera. Tot el contrari. Es tractava d’un esportista nascut del sector més humil de la societat valenciana. Per un error meu el citava com a Salvador Morant. Era, puntualment, Pepe Morant Fuentes, però en tots els ambients populars era conegut com El Meló, allò més representatiu del món del pedestrisme per tot arreu. Jo el vaig conèixer encara per unes intervencions a l’antic camp de futbol El Rodat, pels anys quaranta, però també vaig afegir en la biografia altres referències sobre ell recollides de diverses fonts escrites i orals, d’elles les del finat amic Pedro Pastor, de Calp. Concretament del seu llibre Calpe, ayer y hoy. 
Si a Meló el convidaven per intervenir en actes esportius populars dels pobles, ell acudia, però també espontàniament sense que el convidaren. En certa manera ja més major feia de les seues actuacions una forma de vida, de subsistència. Actuava en quasi totes les poblacions de la comarca de la Marina Alta i també fora d’ella. I feia recorreguts, com ara un entre Calp-Benissa-Teulada-Moraira, d’anar i tornar, quan encara no existia la carretera que unia Calp amb Moraira, per la costa. Així s’informa per l’esmentat Pedro Pastor en el seu llibre citat, que també ens parla d’un altre recorregut Calp-Callosa d’Ensarrià-Polop-La Nucia-Altea-Calp.
Les actuacions de Meló creaven moltes expectatives, també de joves que volien competir amb ell i ho feien però en bicicleta i acabaven més cansats que ell, encara que presentava un aspecte ja poc olímpic en el rasquit. L’edat es reflectia en la seua imatge. Entre les poblacions de les nostres comarques podem citar la d’un diumenge per la tarda en Gata de Gorgos abans d’un partit de futbol. El nostre Meló, pel matí, havia fet un recorregut entre Dénia i la veïna Gata, on guanyaria al xicot ciclista i la seua bicicleta, el mateix que passava en el camp d’El Rodat denier. Aquesta exhibició de Morant la vaig veure jo mateix i alguna altra similar, que ell programava amb unes condicions i quan el véiem córrer amb maneres fatigoses sempre acabava arribant primer que el competidor, ciclista o no. Ho tenia molt medit. Allò era un xou. Un dia, en un acte celebrat al Teatro Circo de Dénia se li va retre un homenatge.
El record nostre -directament o indirecta- es refereix a la seua etapa ja de persona madura, per raons òbvies, que hauríem de situar a les dècades dels quaranta i cinquanta. I d’altres un poc més antigues d’informació oral. També en sabem de l’etapa de la joventut de Meló, que donarem a conèixer, quan l’atletisme era una pràctica modesta, modestíssima tant pel nostre territori com per tot l’Estat espanyol. Pel citat Pedro Pastor, de Calp, en la seua publicació de Calp, ayer y hoy, el notable escriptor Vicente Ramos va publicar en el seu llibre Historia de la provincia de Alicante y su capital :…»En dichos años -es referia al 1918-, empezó a tomar auge el pedestrismo con la aparición del gran corredor José Morant (Meló), por lo que el 8 de diciembre se efectuó en la capital el primer «Cross Country» de su historia, en el que triunfó un equipo madrileño…». I:… «Al lado del auge cada día mayor que iba adquiriendo el fútbol en la capital como en la provincia, se desarrolló la afición a otros deportes. Así el pedestrismo, gracias a las famosas marchas de Morant («Meló») quien en enero de 1921 cubrió un trayecto de 135 kilómetros en 13 horas, hazaña que asombró y levantó las recriminaciones de la prensa, pues el corredor era hombre «que hoy come y mañana, no, y duerme donde puede y como puede…». Aquesta opinió era una mostra de que la premsa se’n feia ressò de l’escàs recolzament que se li feia al nostre protagonista. Paral.lelament per eixes jornades començaven altres activitats esportives, almenys d’activitats nàutiques. A Dénia, pel 1929, s’havia creat el Club de Regates i per l’any següent ja havien organitzat una competició guanyada pels remers deniers, i pel 1932 es muntava a Dénia el campionat d’Espanya de Rem, amb participacions d’Alacant, de Catalunya, etc.
Però tornem parlant del nostre atleta, dient que el 29 d’agost de 1926 cobria el trajecte Alacant/Múrcia en onze hores i la volta a la província. També va sortir d’Alacant en direcció a Madrid on arribà el mes de novembre. I el que es considerava una proesa va originar la recepció pel President del Govern, el general Primo de Rivera. El diari El Luchador, d’Alacant, el 8 de març de 1921 feia una cita d’algunes proeses de Meló dient: «Sabemos que «El Meló» está inscrito en Madrid por D. José Agulló, para que tome parte en el Campeonato de España de los Cien Kilómetros. José Morant correrá en nombre de la Federación Atlética Levantina…». I el mateix periòdic, al número del 7 de gener de 1921 deia: «… El descomunal esfuerzo que ha hecho esta fiera humana ha conmovido justamente a muchas gentes, que dicen que si se le preparase convenientemente podría ser un campeón mundial…». Sobre la base del citat Calpe, ayer y yo, de Pedro Pastor de Calp, rematarem la referència de Fernando Gil i altres al llibre Alicante 1931: …»El popular corredor pedestre Pepe Morant, «El Meló», protagonista de tantas y tantas hazañas de esta modalidad atlética, es doble noticia a lo largo de este 1931… La primera de ellas se refiere a la marcha que, en unión del valenciano Lora, ambos deportistas se dirigieron a pie a Menton, localidad francesa donde estaba enterrado el gran escritor Vicente Blasco Ibáñez. El objetivo de esta marcha no era otro que el de depositar sobre la tumba del autor de «La Catedral» y otras obras literarias, una bandera republicana que antes de partir les havia sido entregada por el Ayuntamiento de Valencia. La segunda es relativa a la boda de «Meló»: «El 5 de agosto contrajo matrimonio con la señorita Carmen Martínez Guerra, hija del que fuera destacado torero local «Templaíto»… En años siguientes fue en varias ocasiones a Madrid, realizó la vuelta a la provincia e incluso se encerró en la plaza de toros con un caballo. Este corría por el callejón y «El Meló» por el alero…». I va guanyar el nostre paisà.
Rematarem dient la frase que quedà popular quan algú presumia en matèria d’atletisme: «Seràs El Meló»?
