Continuem parlant del I Aplec de la Marina, que muntàrem a Dénia una minoria de veïns interessats en la defensa de la nostra llengua i cultura en moments d’escassa mobilització en aquest camp i de moltes dificultats en l’obtenció de permisos governamentals. Aquí sols existien els actes programats pel nostre Grup de Teatre Llebeig, que disposàvem d’uns Estatuts i anàvem utilitzant-lo per qualsevol petició oficial dels permisos corresponents, també per a activitats culturals al marge de les de caràcter teatral. I efectivament en aquest Aplec, com déiem en la primera informació, Llebeig va servir per demanar els permisos corresponents per a la seua actuació al castell el 24 de setembre de 1972. Presentàvem la sol.licitud en nom de Llebeig, a través del Centre d’Iniciatives i Turisme, que utilitzàvem, en certa manera, com a entitat mare aprofitant la bona relació amb el seu vicepresident, el metge Juan Serrano. Amb nosaltres també col.laborava el culte i bon amic denier Josep-Antoni Devesa. La petició la sol.licitaven amb la següent exposició: «Que el Centro de Inicaiativas y Turismo, a través del Grupo de Teatro Llebeig, ha organizado una concentración comarcal juvenil que, con el nombre de «Primer Aplac de la Marina» tendrá lugar el próximos día 24 de los corrientes en el recinto del Castillo de esta ciudad de Dénia».
I continuàvem programant els actes, amb l’ordre següent: Missa en valencià acompanyada musicalment pel grup de cançó folk Veus del Poble, de Dénia. I seguien Fernando Vicente Arche Domingo, catedràtic de la Facultat de Dret de València. Anunciaven que parlaria sobre el tema «Valor permanente de las entidades regionales dentro del estado moderno». Josep Lluís Blasco Estellés, de la Facultad de Filosofia y Letras -substituint el professor Alfons Cucó Cucó, anunciat primerament- tractaria el tema La personalidad valenciana de Alicante desde el ángulo socio-económico y cultural. I rematava Jesús Hugut Pascual, llicenciat en Dret i Administrador de Correus d’Alberic, que versaria sobre el tema Bosquejo de la historia del País Valenciano. Totes les instàncies dirigides al Governador Civil d’Alacant, naturalment, estaven redactades en castellà, com estava manat, per això ho he expressat amb la mateixa llengua aquí, basant-me en la còpia dels documents. Actuaren en aquest Aplec, a més dels deniers Veus del Poble, els Sols, de Sueca, i el grup Tothom, de Pego. A més del grup folk Els Pavesos amb Joan Monleón, que començaven a fer-se populars amb les seues actuacions. Tancava les intervencions musicals el que ja constituïa un gran personatge a tots els nivells: Ovidi Montllor. Per cert que la intervenció del gran cantant i actor alcoià actuaria sense haver demanat el permís oficial previ perquè nosaltres, els organitzadors, suposàvem que haurien tingut dificultats en la seua autorització en una etapa en que tant Ovidi com altres representants artístics i culturals en la nostra llengua passaven la de Caín a l’hora de sol·licitar les seues intervencions públiques. També intervingueren en els debats populars diversos veïns de Dénia i la nostra comarca, i aquest Primer Aplec de La Marina resultà un acte de notable interès en aquells moments de creixent interès en la defensa de la nostra llengua i cultura. Però tampoc varen poder sortir sense problemes d’aquest festival en uns moments on el sistema no parava en la busca de «fantasmes» polítics per tot arreu. Us explicarem. 
Abans de començar l’Aplec, havien aparegut uns pamflets a l’entorn del castell i per tot el barri de Les Roques on es denunciaven certes negligències dels governants respecte al món de l’ensenyament, de les quals no rebien cap responsabilitat els organitzadors de l’Aplec. Però el franquisme vivia en una etapa de caçafantasmes, com hem dit. De manera que quan el que açò recorda -del grup dels organitzadors de la festa- anava a entrar al castell, es va trobar amb la presència del «famós» Cabo Soler, el representant de les «forces de l’orde», acompanyat del seu incondicional «Filemón», tots dos esbirros de la guàrdia civil i enemics irreductibles del «rojerío». De sobte vaig observar que s’ajupir per a agafar uns pamflets escampats a l’entrada del castell, cosa que jo vaig intentar arreplegar-ne un, i el «Cabo Soler» em va prohibir que tocara cap paper, amb tota l’energia. Els «sabuesos» s’indignaven mentre Soler ordenava, enèrgicament, a «Filemón», que pujara ràpidament al cim del castell, on suposava que estarien els autors de la pamfletada. Acte seguit interrogaven al tècnic de megafonia –Gasqué, de Gandia- que estava muntant els aparells per a que el canonge Espasa celebrara la missa amb l’acompanyament del grup folk denier Veus del Poble. El «Cabo» interrogava també el bon amic Ximet Caselles, que s’havia encarregat d’obrir les portes del recinte poc després. Total, un rebombori i el nerviosisme de Gasqué, defensant la seua presència purament professional. A mi, el responsable del servei d’informació -«la brigadilla, com els anomenaven per aquells temps- no em va molestar amb interrogatoris, perquè havia coincidit amb ells, com hem dit, a l’entrada del castell. La cosa no va passar d’una anècdota, per la importància dels personatges intervinents, fins i tot del canonge Espasa, amb els permisos legals, adquirits amb dificultats i la tolerància de l’alcalde, Pepe Sastre. I resultà un èxit notable.
A partir d’aquell I Aplec i per suggeriment d’Eliseu Climent, també present en aquells jornada nacionalista, el nostre grup Llebeig ens vàrem presentar a la ciutat de València en el I Concurs de Teatre Valencià convocat per l’Ajuntament del Cap i Casal, amb la col·laboració de la Junta Central Fallera, la Diputació Provincial de València, l’Ateneu Mercantil i la Societat El Micalet. Nosaltres actuàvem pel mes de desembre de 1972 en aquelles jornades en les que intervingueren 21 grups representant comissions falleres del País Valencià. Representàrem la Farsa de Misser Pere Pathelin, versió de Rodolf Sirera sobre un autor anònim francès. I nosaltres -el grup Llebeig- aconseguírem el premi al millor grup, iniciant una trajectòria fins 1977 en la nostra llengua exclusivament. Allò ho va organitzar al falla Corretgeria, de València, i estava tot patrocinat per la Dotació d’Art Castellblanch. Continuarem.
