Sobre la seua aparició i primers passes a la nostra ciutat se m’ha ocorregut d’utilitzar, bàsicament, uns papers ordenats per l’amic ja desaparegut Manolo Rueda Carrasco, amb el qual en els últims anys de la seua presència i vida interessada per la història deniera, vaig tenir la satisfacció de col.laborar assíduament. Amb la seua base i un poc la meua memòria i papers documentals intentarem recordar una etapa de la presència marista a Dénia.
Pels anys vint del segle passat existien a Dénia uns 8 mestres de Primera Ensenyança de caràcter públic, però sense cap edifici propi. A primer de 1922 en el registre d’entrades i sortides de l’Ajuntament apareixen com a destinataris d’unes informacions municipals els següents: Salvador Quereda, Alejandro Velilla, José Muñoz, Filomena Tomás, Bartolomés Sendra -que a principis de la postguerra fou mestre del que açò escriu-, Ana Pascual i Carmen Martí; que per eixe temps fou regidora -pense que la primera dona en la nostra història-. El 10 de novembre d e1927 l’Alcalde Juan Bta. Sanz contestava a l’Inspector Provincial de 1ª Ensenyança referint-se al projecte d’una escola de la Colònia del Montgó, manifestant que l’Ajuntament tindria dificultats, per què els demés veïns disseminats -uns 6.000- podríem sol·licitar el mateix. A més a més informaven que l’Ajuntament de Dénia feia poc de temps ja havia creat una escola a Jesús Pobre i una altra a La Xara, mentre la Corporació no gaudia de bona viabilitat econòmica. Eixa era, aproximadament, la situació local sobre l’ensenyament per aquells anys vint. 
Al Plenari del 26 de juliol de 1920 el regidor Mas i Grimalt pregava a l’Alcalde que donara compte de les comunicacions rebudes de l’Inspector Provincial d’Instrucció Pública relacionats amb la rehabilitació de l’escola de Jesús Pobre, creada el 1918 i que es va anul·lar perquè l’Ajuntament no havia facilitat els documents i antecedents necessaris que es demanaven, ni tan sols contestar a les comunicacions. L’alcalde va dir que s’enterarà i procurarà satisfer el prec del regidor Mas. Poc després, el 20 d’octubre d’aquell 1920, donava compte a la Corporació d’haver-se incoat un expedient a instàncies dels veïns de Jesús Pobre per a la creació d’una escola multinacional. La Junta Local de 1ª Ensenyança acordava eixa conveniència i la Corporació, per unanimitat decidia el mateix. I tenint en compte que els veïns han aconseguit el material necessari costejat pel Diputat a Corts Raventós i pels senyors Montón i Millà, acordaven que l’Ajuntament costejara el lloguer de la casa per a escola i la vivenda del mestre i també el material que fos necessari. I, per unanimitat, davant d’aquell altruisme, decidien expressar un vot de gràcies.
Els germans Felipe i José Gavilà Ferrer, en el seu testament deixaren un llegat amb l’objecte exclusiu, a la seua mort, dedicat a la funció d’un col.legi destinat als xiquets de Dénia i la seua comarca. Ni els Escolapis ni els Salesians Cistercens acceptaren l’oferta, però els Maristes si. I va nàixer la Fundació d’un Patronat que denominaren Gavilá Ferrer, sembla que integrada en un principi pel rector José-Mª Ferrándiz, junt al capellà de les Agustines, el Comandant de Marina, el Capità de la Guàrdia Civil i el Registrador de la Propietat. Totes les «forces» de la ciutat, com ha sigut sempre habitual històricament. Els «albacees», pel mes de maig de 1928, feien entrega dels bens dels germans Gavilà Ferrer als Maristes. Ara bé, per les característiques d’aquell patrimoni representat per diverses finques i les característiques d’aquella època, allò no produïa un capital suficient per a iniciar aquella obra, que havien decidit construir directament, demanant subvenció a l’Estat. Davant aquell problema financer el projecte quedava paralitzat, de moment, però de manera providencial apareixia una tercera persona: donya Cándida Carbonell. Gràcies a la seua intervenció la cosa anà endavant, cobrint-se les despeses tot adquirint la finca on s’ubicaria el futur col.legi i el xalet residencials dels germans maristes. Una de les dificultats amb les que s’enfrontà al Patronat fou, com hem dit, la de l’acceptació de la Congregació religiosa, que va acceptar la dels Germans Maristes. Una vegada redactada la planimetria del nou edifici i ultimats tots els tràmits oficials exigibles les obres foren iniciades el 1928. Segons el citat Manuel Rueda, la direcció d’aquelles obres va córrer a càrrec del germà Vito, religiós marista, culminant-se l’any següent. A hores d’ara sorprèn que la construcció d’un edifici d’aquestes característiques estigués dirigit per un religiós, i haurem de suposar que la responsabilitat de l’obra estaria en mans d’un tècnic que nosaltres desconeguem, sota la vigilància natural del religiós esmentat.
Va ésser construït un edifici de formes estilitzades, que constava d’una planta baixa i dos pisos alts, amb unes aules amples de llum, que tenien un material modern i confortable per a aquella època. Estem parlant de l’edifici antic. Molt més endavant es construiria una tercera planta alta per les necessitats del col.legi. En la planta baixa s’instal.laren la capella i el Saló d’Actes, i junt a aquest una sala amb un billar i una petita biblioteca, a més de diversos jocs per a l’esbargiment dels alumnes. Tant la Capella com el saló d’actes -en opinió de Manuel Rueda- estaven decorats amb un bon gust. La capella estava presidida per una bonica imatge de Sant Joan Baptista Xiquet, titular del nou col.legi. Els artesans estaven confeccionats amb unes vistoses plaques metàl·liques, importades de l’estranger que li donaren un gran realç a les dues sales.
Al temps que s’iniciaven les obres del col·legi començaren també les classes, provisionalment, al setembre del referit any 1928, fins que fora rematat el nou edifici. Aquestes classes foren impartides a la residència dels germans maristes. Les inquietuds d’un grupet de joves alumnes -Pepe Crespo, Vicente Buigues i algun altre més- generen la il.lusió de crear un xicotet laboratori moguts per la seua preocupació per la ciència. Pel 1934, quan la República governava l’Ajuntament de Dénia, acudiren a parlar amb el regidor Manuel Llambies, persona de bona sensibilitat artística -pintor i escultor- que autoritzà la que aquells adolescents titulen «Sociedad de Aficionados a las Ciencias Naturales (S.A.C.N.), denominació molt ampul·losa per a les pretensions d’aquella joventut incipient. Disposaven d’alguns aparells, fòssils i altres elements propis, en pla modest. Allò durà ben poc per l’aparició immediata del fratricidi bèl.li. Continuarem.
