Ens havíem detingut al 1953, data en la que decidiren commemorar les Bodes de Plata de la presència dels Germans Maristes a Dénia. I recordàrem algunes de les activitats organitzades en aquella efemèride. Una altra activitat, que consideraren aniria a elevar el nivell cultural del moment va ser la conferència donada pel popular «charlista» –com li agradava considerar-se el destacat personatge del món de la cultura, Federico García Sanchiz-. Parlarem un poc d’ell i el seu temps. Havia nascut a València el 1886, i allí havia mort el 1964. Les enciclopèdies el defineixen com escriptor i «charlista». Fou membre de la Real Acadèmia de la Llengua, així com de la de Belles Arts de San Carlos de València i doctor honoris causa per la Universitat de Santo Tomás de Manila. Va publicar bastant, i entre les seues obres publicades, segons la Gran Enciclopèdia Valenciana, estaven Por tierra fragosa; El humo del país; La fiesta del Cañaveral; Historia romántica; Playa dormida; La comedieta de las venganzas; dins d’una llarga nòmina. També un drama escrit en col·laboració amb Fernández Ardavín, titulat El delirio.
En 1958 publicà els dos primers volums de les seues memòries amb el títol de Tierras, tiempos y vida, i el 1963 el tercer dels cinc projectats, amb un títol molt suggerent: América, españolear. Tots publicats per l’Instituto de Cultura Hispánica. Ell feia «bandera» del verb «españolear», i també els seus seguidors donant-li a aquell verb un gran valor patriòtic. El Diccionari de la Real Academia va introduir, fins i tot, el terme «charla», en el sentit oratori, i el seu derivat «charlista», afegint que García Sanchiz «lo cultiva especialmente». 
Havien sigut moments de veritable «parlamentarisme», amb el model exquisit de Castelar, que hauríem de considerar inimitable. Però el «charlista» valencià havia d’aconseguir un orgull per a la celebració marista de Dénia en les seues Bodas de Plata. I es va presumir de la seua intervenció pública a Dénia, encara que el seu altruisme no fou el que s’esperava i va afectar l’economia, segons algunes fonts, de l’organització. Però la seua intervenció va representar una mostra d’alt nivell cultural de l’esdeveniment, encara que pagat i ben pagat per l’organització. I el Col·legi iniciava un nou rumb ascendent, tant en l’economia com en el pla d’ensenyament fins aconseguir les metes propostes. Almenys així ho expressaven públicament en els modestos mitjans de comunicació. De moment en el llibret publicat amb motius d’aquestes Bodas de Plata es feia manifest de l’orgull de l’organització, publicant interessants articles de personatges de cert relleu cultural, social i religiós. En donarem a conèixer algunes d’elles, tot començant pel gran protagonista del moment, el «charlista» Federico García Sanchiz. Deia així: «Ave César, pero en el nombre del Padre, del Hijo y del Espíritu Santo. Muy contentos se muestran los Antiguos Alumnos a causa de mi intervención en las Bodas de Plata, y yo soy quien debería estar, y en efecto lo estoy, satisfechísimo.
Porque me sacan de la selva de pasiones en que por fuerza vivo, como todos los que combaten en las grandes capitales; y no solo me liberan de tanto mal, sino que me trasportan a un jardín de sentimientos nobles, como son los que han servido de inspiración a un jubileo como el que se prepara.
Y la armonía es perfecta dado que a la exquisitez moral del acto corresponde la egregia serenidad del ambiente, el de la ciudad, y los campos, y la marina, en los que perdura la Gracia clásica con una pureza que envidiaría el actual pueblo de los helenos.
Conservan ellos sus ruinas gloriosas, pero vosotros la expresión inmortal; viene a ser algo así como escuchar una canción sin que se oiga la letra. No se olvide que la voz dice más que la palabra, porque hasta en lo inmetrial hay espíritu y cuerpo.
Ahí nos aguarda la tierra con sus bellezas inmarcesibles. El sol y la luna las aumentan y transfiguran. Sobre el encanto natural del país los dulces y buenos Maestros pusieron en vosotros, Antiguos Alumnos, la fuerza solar y la tierna gratitud de las generaciones que fueron escolares, plenilunio es derramado en dulzura. El espíritu ceda al alma; los dioses a Dios.
Imaginaos, pues, el júbilo con que me dispongo a visitaros ya que voy en busca de la redención en todos sus aspectos. Amén, así sea». L’article anava signat per Federico García Sanchiz. De la Real Acedemia Española».
Entre el programa de festes els organitzadors varen incloure la celebració d’uns Jocs Florals que, segons els documents consultats, serien els quarts commemorats a Dénia al llarg de la història. Es van celebrar a la plaça del Convent el 27 de juny de 1953. La Flor Natural a la poesia més bona d’exaltació a l’ensenyament Marista i 2.000 pessetes en efectiu foren atorgades al denier Manuel Pelegrí. Va actuar de mantenidor el periodista Gregorio Romero de Vicent. Així mateix es concediren 10 premis extraordinaris. Subvencionats pel Governador Civil, l’Ajuntament de Dénia, la Diputació Provincial i altres entitats -entre aquestes el mateix Col·legi i particulars-. Els actes d’aquesta celebració s’estengueren entre els dies 24 i 30 de juny d’aquell any. Entre ells un triduo preparatori en la capella del Col·legi. Una missa de Comunió general oficiada per un antic alumne. També muntaren una exposició fotogràfica de records, tots a l’entorn de la història del Col·legi, que instal·laren a la residència marista. En total, 12 quaderns, no massa cosa. Era la primera exposició amb aquella temàtica, com ho havien anunciat prèviament. Certament era molt reduït el nombre de fotogrames, però cal pensar que en aquells moments la tècnica era molt modesta encara. Continuarem.
